Podem demana al Govern obrir un expedient sancionador a Le Senne pel seu fals rumor sobre les persones trans

La diputada d'Unides Podem al Parlament balear Cristina Gómez demanarà al Govern que, en virtut de la llei LGTBI, estudiï obrir un expedient sancionador al president de la Cambra autonòmica, Gabriel Le Senne (Vox), després que elDiario.es informés de la difusió, per part del dirigent ultra, d'un fals rumor procedent d'un compte paròdia sobre un nou mètode de sagnat vaginal que permetria “a milers de dones trans” simular la menstruació i els símptomes. Le Senne va acompanyar la falsa notícia amb el comentari “per menstruar i no fer gota”.

En roda de premsa, Gómez ha retret a Le Senne el seu comportament i ha registrat una pregunta adreçada a la consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, que formularà al ple de dimarts que ve per conèixer la seva opinió sobre aquest assumpte.

En opinió de la diputada, la difusió d'“informació tòxica” sobre les persones trans “té un clar objectiu de generar odi cap a un col·lectiu molt vulnerable” i suposa un atac als seus drets, un fet “incompatible” amb el càrrec que ostenta Le Senne. Per això, ha avançat que reclamarà al Govern que estudiï si mitjançant l'aplicació de llei LGTBI, que conté eines per evitar “conductes d'odi”, li pot obrir un expedient administratiu sancionador.

Aquesta “devaluació” dels drets de les persones LGTBI per part de Le Senne -i que ha especulat que pogués entrar en la negociació de pressupostos entre el PP i Vox- és, segons Gómez, “infumable”, i demostra que al president del Parlament “no li agrada” el col·lectiu.

Cal recordar que, el juliol del 2023, el PP va fer pujar el dirigent ultra a la presidència de la Cambra a canvi que els populars poguessin governar Balears en solitari -això sí, amb el suport extern de Vox-.

Actualment, Le Senne es troba pendent de judici-a falta de resoldre's un últim recurs a l'Audiència Provincial de Balears- per trencar, en ple hemicicle, una fotografia de tres víctimes del franquisme mentre es debatia la derogació de la llei balear de memòria democràtica. Els querellants i les acusacions populars personades a la causa reclamen per a ell des d'un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó, així com fins a 11 anys d'inhabilitació, perquè consideren que, amb el seu gest, va incórrer en un delicte d'odi i va lesionar la dignitat de les represaliades, dels seus familiars i de les víctimes del franquisme.

El mateix jutge que va investigar els fets va subratllar en una interlocutòria que “l'atac dut a terme per l'investigat amb els seus actes revela un odi evident cap a la ideologia de les persones que estaven representades en aquestes imatges, causant un evident dany moral a la memòria de les 'Roges del Molinar [com es coneix popularment les dones assassinades que figuraven a la foto].” Afegia, a més, que “tot això no pot descontextualitzar-se del signe polític del partit al qual pertany el senyor Le Senne, Vox, que, com s'acredita amb les documentals aportades amb les diferents querelles i denúncies, mai va condemnar el règim franquista”.