Antifrau va acusar de cobraments irregulars tres càrrecs de Compromís sense donar-los veu i la Generalitat va arxivar el cas en preguntar

L’Agència Valenciana Antifrau dirigida amb la majoria del PP i Vox ja es va saltar l’obligació de donar audiència als investigats amb quatre alts càrrecs de Compromís en la Generalitat Valenciana. L’organisme va investigar diversos dirigents, entre ells el Conseller d’Economia i Indústria llavors, Rafael Climent, i el secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdédeu, i va concloure que tres d’ells havien fet un ús indegut de la compensació per residència, un complement econòmic que s’abona als membres de l’executiu que viuen a una distància considerable del seu lloc de treball. Quan la Generalitat Valenciana va investigar el cas i va preguntar als afectats, va concloure que no hi havia cap irregularitat. La història es va acabar.

L’Agència va rebre una denúncia el febrer de 2023, tres mesos abans de les eleccions autonòmiques. Va concloure les seues perquisicions el novembre del 2024, ja passat un quadrimestre amb la nova direcció escollida pel PP i Vox al capdavant. La investigació va saltar als mitjans el febrer del 2025, quan es va publicar la resolució, sense indicar de quins alts càrrecs es tractava, encara que els noms es coneixerien poc després, i el PP valencià no va tardar a usar el cas com a ariet contra l’executiu del Pacte del Botànic (l’aliança del PSPV, Compromís i Unides Podem que va governar entre el 2015 i el 2023).

Com ha passat amb el cas de l’excomissionat del Govern per a la DANA, els afectats se’n van assabentar per la premsa. Antifrau va recomanar a la Generalitat Valenciana reclamar-los el cost del complement, que abastava dues legislatures, i va xifrar la quantitat en 140.000 euros per als tres alts càrrecs en conjunt, apuntant que van cobrar l’ajuda sense canviar de domicili o que anaven amb cotxe oficial.

Els investigats es van assabentar un any després de l’inici de les actuacions, una vegada ja resoltes, i van veure noms directament publicats amb l’expedient ja tancat. No se’ls va requerir cap documentació durant la investigació ni se’ls va donar un tràmit d’audiència, cosa que ve regulada en la llei de funcionament de l’agència, com una garantia del dret a la defensa.

L’AVAF va demanar documentació a la Conselleria d’Indústria, ja en mans del PP, que va presentar una sèrie d’al·legacions defensant els ex-alts càrrecs. L’Agència va considerar que no s’havia justificat documentalment la despesa durant dues legislatures i va apreciar un ús “heterogeni” de l’acord que regula la indemnització de despeses extraordinàries per motiu de residència dels alts càrrecs de la Generalitat. Va entendre l’organisme, després de preguntar a la Conselleria d’Indústria, que “només queda acreditat amb la documentació aportada que 3 dels 4 alts càrrecs denunciats tenien un domicili habitual en una localitat i el lloc de treball en una altra, però no que incorregueren en cap mena de despesa per això”.

L’entitat que dirigeix Eduardo Beut també va recomanar al Consell “que es dicten instruccions precises sobre la incompatibilitat de la percepció de la indemnització de despeses extraordinàries per motiu de residència i la utilització de vehicles del parc mòbil per a anar i tornar del lloc on es té la residència habitual, tenint en compte la incompatibilitat que suposa i el mal ús dels recursos públics”.

L’executiu autonòmic tampoc va informar els alts càrrecs fins que l’Agència va tancar l’expedient i va instar formalment a reclamar els diners cobrats per aquest plus. Va ser llavors que els tres investigats de Compromís van tindre l’oportunitat de fer al·legacions directament, amb un termini de deu dies hàbils, apunten fonts del seu entorn. La conselleria, estudiat el cas, no va veure cap irregularitat i va arxivar l’expedient, avalant l’actuació de la subsecretària anterior.

Utilització política pel PP en les Corts Valencianes

El cas va ser utilitzat políticament pel PP, que en les Corts Valencianes va sol·licitar la documentació relativa als expedients. La diputada Laura Chuliá va reclamar al portaveu de Compromís, Joan Baldoví, que “exigisca als tres ex-alts càrrecs públics de Compromís la devolució immediata dels més de 140.000 euros cobrats de manera irregular”. Fins i tot va acusar els valencianistes de ser reticents a la renovació dels òrgans, incloent-hi l’Agència, per aquestes qüestions: “Ara ja sabem per què l’esquerra valenciana no volia que canviara res en Antifrau i per què es neguen a renovar els òrgans estatutaris bloquejats. A poc a poc la veritat va eixint a la llum i les presumptes irregularitats en el Botànic van quedant al descobert”, va dir la diputada del PP. Unes setmanes després, la conselleria confirmaria que, als seus ulls, no va haver-hi cap irregularitat.