El puzle català de Pablo Iglesias
Un poliesportiu de Rubí amb prou feines amb un grapat de localitats buides ha donat la benvinguda al líder de Podemos a la campanya catalana. L'àrea metropolitana de Barcelona, feu històric del PSC, ara és un territori en disputa com pocs a Catalunya, on Catalunya Sí que es Pot s'ho juga tot contra dos blocs que han aprofitat la caiguda socialista durant els últims 4 anys: l'independentisme i Ciutadans.
El líder de Podemos fa de teloner de luxe d'un Lluís Rabell que fins fa un mes era un perfecte desconegut per als catalans. El primer que fa quan puja a l'escenari del poliesportiu és reforçar una marca tan recent com el seu candidat. “Venia a l'avió i una senyora de Barcelona em feia una pregunta que m'ha deixat preocupat. Però a veure, com us dieu a Catalunya, que no me n'he assabentat bé?”, començava Iglesias. “Que tothom ho tingui clar. Votar Podemos és votar Catalunya Sí que es Pot”. Rubí s'encén.
En aquesta ciutat del Vallès Occidental, com en la majoria de poblacions de la zona, el PSC i el PSUC van ser els espais polítics de referència durant dècades. En les autonòmiques de 2003 els socialistes van obtenir a Rubí un 48%, lluny del 27,4% que va obtenir CiU com a segona força. Deu anys després, en les autonòmiques de 2012, el mapa tradicional donava mostres d'estar esgotat. El PSC va tornar a fer-se amb la primera posició, però només va aconseguir un 19,8, mentre CiU va obtenir un 18,9%. Qui va aprofitar la caiguda va ser ICV, que es va quadruplicar fins a assolir un 12,5%, a molt poca distància de Ciutadans, que en la seva irrupció obtenia un 12,4%. La tendència es va mantenir en les eleccions europees i municipals, on a més ERC va aconseguir la segona posició.
La caiguda de la sociovergència és un espai fèrtil per a les noves formacions, i més després de la sacsejada que va produir la victòria a les municipals de diverses confluències municipalistas d'esquerres. Amb aquesta idea, Podemos va sumar ICV-EUiA per construir Catalunya Sí que es Pot, una candidatura que pretenia batallar cara a cara contra CiU encenent l'eix social. Però el procés sobiranista imprimeix els seus propis ritmes i en el trànsit ha emergit Junts pel Sí, la coalició independentista que aglutina Convergència, ja sense Unió, i ERC. En aquest nou escenari, l'aposta de Podemos i ICV-EUiA per a les eleccions catalanes està obtenint pitjors resultats en les enquestes dels que obtenia la suma de Podem i ICV-EUiA per separat fa uns mesos.
Iglesias té davant seu un puzle de difícil solució a Catalunya. La seva intervenció és imprescindible per garantir un resultat honrós en unes eleccions que s'han convertit en un assaig de les generals. Tots els líders estatals es bolcaran en aquesta campanya, de Mariano Rajoy a Pedro Sánchez, però sobretot el seu gran rival, Albert Rivera, que intentarà per tots els mitjans deixar al seu partit per davant del d'Iglesias. Però obtenir un resultat discret tot i la presència tenaç del seu home més carsimàtic llastraria l'expedient de Podemos amb la segona creu després de les andaluses ja només a 3 mesos de les generals. Un nou cop per a un partit que segons els sondejos es va desinflant.
“La presència d'Iglesias serà constant”, assegura un membre de l'equip de campanya, del qual també forma part el mateix Íñigo Errejón. Davant seu tenen 17 dies per aconseguir que Catalunya Sí que es Pot sigui sinònim de Podemos i que a cap votant potencial se li escapi que les paperetes de Rabell voten a Iglesias. L'àrea d'actuació seran poblacions mitjanes i grans de l'àrea metropolitana, de vot tradicional socialista però que en els últims anys han trobat alternatives en l'independentisme d'esquerres o en el discurs espanyolista de Ciutadans. Per entrar en aquest terreny utilitzen una idea força que repeteixen en cada acte: “El vot a Catalunya Sí que es Pot val doble, per fer fora Mas i per fer fora Rajoy”.
De línia similar és un altre dels seus capitals recurrents, “per canviar Espanya cal canviar primer Catalunya”, frase que sol venir acompanyada de la seva viceversa: “Per canviar Catalunya cal canviar Espanya”. I amb això apel·len a la seva proposta per resoldre l'encaix nacional, que no és altre que un procés constituent a l'Estat amb cada vegada menys opcions d'ocórrer aquesta legislatura. Podemos no es troba còmode en el debat nacional català. El seu plantejament, que és més semblant al de PSC el 2012 que al d'Iniciativa a les mateixes dates, és entès per alguns sectors sobiranistes com una oposició a l'autodeterminació pel que fa a vincular el “dret a decidir” a un canvi estatal. Per contrarestar-ho, intenten aixecar l'eix social al voltant d'unes “classes populars” que sovint s'identifiquen amb les ciutats del cinturó metropolità com Rubí i amb els descendents de la immigració.
“Menyspreen a la gent de barri”, assegura Iglesias en referència a un “ells” que projecta “encantat amb el 3%”. “Aquesta gent de barri que no vota ha de treure les dents, aquesta gent de barri que no s'avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys ha de treure les dents, no podeu consentir que us facin invisibles a Catalunya”. Les paraules d'Iglesias van ser rebudes amb grans ovacions a l'auditori, però van aixecar algunes butllofes fora. “Ja n'hi ha prou, no? Alguna mania especial a intentar dividir els catalans pel seu origen? Vinc de Zamora. Sóc independentista”, sortia al pas l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez, al seu compte de twitter, dirigint-se a Pablo Iglesias.
L'equip de campanya de Catalunya Sí que es Pot és conscient que necessita dotar la formació d'una identitat que connecti amb l'imaginari compartit de Podemos i de les confluències municipalistes. Barcelona en Comú ha optat per no fer cap gest cap a la coalició catalana, però l'esperit de la candidatura que governa Barcelona és invocat en l'acte encara que no se l'anomeni. “Hi ha una majoria de catalans que estan farts de la corrupció, farts de les retallades i que volen canvi, i que van tenir una expressió electoral molt clara en les eleccions municipals a l'ajuntament de Barcelona i en molts altres”, assegura Iglesias. L'acte acaba, a més, amb la mateixa cançó amb la qual Colau acabava els seus mítings. Si la presència d'Iglesias ve a omplir de sentit la candidatura catalana, cap altra peça completaria millor el puzle que l'aparició en escena de l'alcaldessa de Barcelona. Una aparició que, de moment, no s'espera.
