Les cadenes de corrupció del PP: Aguirre-González-Cifuentes, Zaplana-Olivas-Camps

Ignacio Blanco és ara mateix secretari autonòmic de Participació i Transparència dins del Govern valencià d'esquerres. Exdiputat d'Esquerra Unida, quan estava en l'oposició va denunciar un cas que va ser arxivat finalment a València en 2016 i en el qual van estar imputats diversos excàrrecs del departament de Sanitat en temps del PP.

L'empresa involucrada en aquella denúncia era Over Màrqueting, la mateixa que l'Audiència Nacional situa ara en el centre de l'escàndol de suposat finançament il·legal que ha portat a la imputació de les expresidentes de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes. La mateixa que va portar el juny passat a la condemna de dos anys i mig de presó a l'expresident balear Jaume Matas (ja condemnat en el cas Nóos), la mateixa que va aconseguir de la Generalitat Valenciana fins a vuit milions d'euros en temps d'Eduardo Zaplana com a president i altres 7,2 milions del Govern d'Espanya quan el mateix Zaplana va ser ministre del Govern de José María Aznar. La mateixa el responsable de la qual, Daniel Mercado, ha confessat en seu judicial haver participat en el finançament il·legal del PP.

A mesura que passa el temps, l'abús de poder a gran escala que va protagonitzar la dreta política espanyola durant dècades s'articula en autèntiques cadenes de corrupció, que enllacen noms i societats, formes d'operar i irregularitats. Hi emergeix tota una xarxa que enllaça casos: Gürtel, Púnica, Over... I no és casual que en les baules d'aqueixes cadenes apareguen atrapats personatges que un dia van ser rutilants estreles del PP.

Tres presidents successius de la Comunitat de Madrid estan ja presos d'aqueixa malla d'escàndols investigats en els tribunals: Esperanza Aguirre, Ignacio González i Cristina Cifuentes (excloc amb reticències Alberto Ruiz Gallardón, que ha quedat al marge del cas Lezo encara que hi segueixen implicats els seus consellers). Ve a ocórrer una cosa tan semblant al que es dóna a València, amb altres tres presidents successius imputats en casos de corrupció com Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps, que el fenomen no pot considerar-se aleatori sinó més aviat el patró d'una forma generalitzada de saquejar les arques públiques i fer trampa en les conteses electorals que va imperar en els anys de glòria dels populars.

L'hegemonia de què va gaudir el PP en els seus bons temps tenia un eix de força a Madrid, la Comunitat Valenciana i Balears. Jaume Matas va declarar en el cas Over que no hi havia “cap connexió” entre la fosca actuació d'Over Màrqueting a les illes i l'estructura central del PP. Cosa que cada vegada resulta més difícil de creure. Perquè Over Màrqueting va actuar com la trama Gürtel abans que arribara Álvaro Pérez a València i aquesta última va fer el mateix que Over Màrqueting, perquè la Púnica es confon en la seua forma d'operar amb la Gürtel i la d'aquesta última és un calc de tantes i tantes trames suposadament menors o geogràficament més localitzades.

El fet és que una cadena de continuïtat enllaça la història del PP de Naseiro a Bárcenas, tota aqueixa etapa puixant liderada per Aznar i Rajoy que es va ensorrar en esclatar la corrupció política com un problema estructural del sistema. La veritat és que costa entendre per què somriu avui Pablo Casado, líder de la major desfeta electoral del partit, ni per què ho fa Isabel Díaz Ayuso, que només arribar a la presidència autonòmica ajudada a pujar per l'extrema dreta ja té oberta una comissió d'investigació sobre els seus obscens tripijocs amb Avalmadrid.

L'única bona notícia per al PP ha sigut la seua absolució en el judici per la destrucció dels ordinadors de Luis Bárcenas. Ha servit també per a donar compte que aqueix partit és incapaç d'assumir una regeneració sempre pendent, ja que el seu secretari general, Teodoro García Egea, s'ha afanyat a reclamar que l'esquerra els demane perdó per tot el que ha dit sobre aqueix assumpte. En efecte, caldria donar-los les gràcies per haver esborrat uns discos durs en els quals amb tota probabilitat hi havia proves dels delictes que s'imputen al tresorer corrupte que ells mateixos van acomiadar. Una acció exemplar, sens dubte.