Les alqueries del Pouet: un tresor del segle XV que es recuperarà amb passejos de moreres i tallers amb cucs de seda

“La idea de l’alqueria del Rei és que aculla simultàniament la seu de la Fundació Bioparc i una zona expositiva de recreació dels usos i costums d’aquesta alqueria, què significava per a l’horta i per a l’entorn de manera que, mitjançant cites programades, puga visitar-se diàriament amb guies que expliquen tot el contingut”.

Així explica Luis Ángel Martínez, director general de Bioparc València, el projecte de recuperació del conjunt de les alqueries del Pouet que iniciaran les pròximes setmanes: “L’arquitecte Carmel Gradolí està desenvolupant el projecte bàsic i en principi estarà acabat d’ací a un parell de setmanes”.

Les edificacions, actualment molt deteriorades, estan situades entre el Bioparc i els terrenys que es destinaran al futur parc temàtic fluvial, les obres del qual començaran després de l’estiu, com va avançar eldiario.es.

Segons Martínez, “el conjunt està integrat per l’alqueria del Rei, que és la principal, una altra que és un edifici annex dedicat a la fabricació de telers i seda, i un conjunt de construccions que a l’origen eren barraques, que és el que es coneix com la casa de Figuerols”.

El responsable de l’entitat comenta que la rehabilitació està concebuda perquè tinga un ús concret i diari: “Recrearem els canyissos que va acollir en el seu moment l’alqueria del Rei, tornarem a posar cucs de seda i hi haurà tallers per als col·legis i farem un passeig amb moreres per a subministrar els cucs”.

En definitiva, “la idea és que els veïns puguen tornar a veure com eren aquestes alqueries, així com els seus usos i costums, recuperar la memòria d’aqueixa manera de viure”.

Martínez destaca que la zona protegida patrimonialment i que tenien obligació de posar en valor pel plec de condicions era tan sols l’alqueria del Rei, “no obstant això, vam decidir rehabilitar tot el conjunt perquè és una joia, no hi ha res igual a la Comunitat Valenciana, una construcció d’atovó tan ben conservada que originàriament es veu l’estructura de la barraca com la casa de Figuerols ha sigut un gran descobriment”.

Les obres tenen un termini d’execució de 12 mesos i suposen una inversió de 3,5 milions d’euros.

Història de les alqueries

L’alqueria del Rei és un prototip d’arquitectura rural de l’horta del període tardogòtic-renaixentista (final del s. XV-començament del XVI), amb un nivell de conservació molt alt.

En la planta superior destaquen les petjades de les antigues andanes per a criar el cuc de seda, que se sumen a l’andana totalment conservada amb el seu bastidor de fusta i els canyissos situats a la casa que tanca el conjunt en direcció al riu.

En els pisos superiors d’aquestes cases s’alimentava al cuc de seda amb les fulles de morera que els mateixos agricultors cultivaven. Es criaven seguint tot el cicle biològic d’aquest insecte fins que formava el capoll. Després es bullien els capolls i es descabdellaven fins a obtindre el seu fil ben llarg.

Tot això es duia a terme en aquests espais, la part menys artística si es vol, però la més bàsica amb què obtindre la matèria primera.

La casa Figuerols és una peça única en el panorama de l’arquitectura històrica rural de València, per la seua configuració original de conjunt de barraques que mantenen els antics murs d’atovons de fang, que es transformen en cases entrats en el segle XX.

Les alqueries són molt més que l’edifici on vivien els llauradors associats a unes terres i ocasionalment usades com a residència senyorial. A més de viure-hi, s’hi emmagatzema la collita, es cultiven certs productes d’horta en els horts tancats contigus a les cases, es processen els productes per a la seua comercialització i fins i tot se n’elaboren uns altres, com el vi, l’oli o la seda.