El col·legi torna 47 anys després a Argeleta, un poble de l’Alt Millars de 160 habitants

El 1974, la localitat d’Argeleta (a la comarca castellonenca de l’Alt Millars) perdia l’escola, “a pesar que hi havia bastants xiquets”, tal com reconeix l’alcalde, Aitor Balfagón: “Llavors es van tancar uns quants serveis públics en tota la comarca”. El 8 de setembre passat, 47 anys després, el col·legi va reobrir les portes en aquest poble de 160 habitants amb onze alumnes escolaritzats, cinc en Infantil i sis en Primària. Es tracta de xiquets que estaven escolaritzats, fins al curs passat, a Fanzara (situada a una mica més de huit quilòmetres per la serra d’Espadà) i a Onda (a 21,5 quilòmetres per carretera de muntanya), i que havien de recórrer uns quaranta minuts amb autobús escolar que circula per diferents municipis per arribar a l’escola o tornar a casa, cosa que implicava que s’hagueren d’alçar a les 6.45 h per poder arribar a classe a les 9.

D’aquesta manera, des d’aquest curs, les classes tornen a Argeleta en el local cultural de la mà de dues tutores (Eva i Cristina) i els mestres itinerants del CRA (Centre Rural Agrupat) Espadà-Millars, que impartiran algunes de les assignatures. L’aulari d’Argeleta, que té un menjador del qual gaudeixen els onze xiquets del centre, forma part d’un col·legi amb seus en les localitats rurals de Fanzara, Suera, Tales i Lludient.

Un procés de sis anys

Tot sorgeix fa sis anys, quan l’alcalde d’Argeleta va participar en una reunió per a abordar mesures contra la despoblació. “Se’ns va comunicar que s’oferirien facilitats burocràtiques als municipis per a obrir escoles, que es podrien posar en marxa amb fins a cinc xiquets”, relata l’alcalde, que explica que va ser llavors que se’ls va encendre la bombeta: “Calia intentar-ho, però havíem de tindre prou alumnes, perquè amb cinc o sis només estaríem als llimbs i es podria recuperar un any i perdre-la el següent. Volíem tindre una escola, però amb continuïtat”.

Per fer-ho, l’Ajuntament es va plantejar l’objectiu d’intentar atraure famílies amb xiquets. “Fa un parell d’anys ho vam plantejar al poble i la iniciativa es va aprovar quasi per unanimitat, així que ens vam posar en contacte amb la Creu Roja, Càritas o la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per buscar gent que poguera arrelar en la nostra comunitat”, afirma Balfagón.

En uns pocs mesos van aconseguir atraure tres famílies de diverses procedències, però totes amb una cosa en comú: originàriament provenien de zones rurals, perquè l’entorn no els resultara estrany. Es tracta d’una família de refugiats sirians, una altra de Colòmbia i una altra d’Albània. Per atraure’ls, se’ls va facilitar el primer any l’habitatge –ells es fan càrrec de les despeses de llum, aigua, gas...–, a partir d’octubre se’ls cobrarà un lloguer, i se’ls va incloure en programes d’ocupació de la Generalitat Valenciana: “L’objectiu era que progressivament anaren emancipant-se i facilitar la seua integració, i la veritat és que s’han adaptat perfectament”.

Encara que al principi la iniciativa es va acollir amb un cert escepticisme, “perquè la gent no acabava de creure-s’ho”, la reobertura de l’escola ha suposat “una alegria per a tot el poble”.

Aprofitar les eines

Balfagón reconeix que el que han fet és “aprofitar les eines que ha facilitat l’Administració”. “Al final hem aconseguit una cosa tan important com tindre una escola al poble”. Precisament, com reconeix el conseller d’Educació, Vicent Marzà, l’aposta del Govern valencià és “on hi ha escoles, mantindre-les, i on no n’hi havia, intentar obrir-ne de noves”, alhora que apunta que des del sistema públic es poden desenvolupar polítiques contra la despoblació.