“Crec que ha arribat el moment de no assumir com a normal aquesta cultura de la por i de l’amenaça sexual”

Dins de la campanya feminista #cuéntalo per a visibilitzar episodis d’abusos i agressions sexuals, hi ha hagut un testimoni que ha impactat per tal com es tracta d’un càrrec públic.

La regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de València, Isabel Lozano (Compromís), va tenir el coratge i la valentia de confessar el cas que va patir amb tan sols 10 anys.

Per què es decideix a publicar aquesta piulada en què revela un cas d’abús viscut en primera persona?

Vaig tenir coneixement de la campanya #cuéntalo i dins del context que tots coneixem de la sentència de ‘La Manada’, de tota aqueixa massa crítica que va culminar el 8 de març reclamant drets i llibertats de les dones, em semblava lògic i coherent aportar la meua experiència, que al capdavall és la de moltíssimes dones, perquè aquesta campanya ha traspassat fronteres i està difonent-se a escala mundial. Són milers i milions les dones que difonen aquestes violències sexuals que han patit de diferent intensitat. Crec que ha arribat el moment de no assumir com a normal aquesta cultura de la por i de l’amenaça sexual, del vés en compte i del no vages sola, i hem de posar el focus en la part dels homes que agredeixen.

Què li va passar?

En unes classes de karate a què anava amb tan sols 10 anys, el professor va fer abusos sexuals amb mi, és a dir, tocaments. Jo no entenia molt bé què passava, em sentia mol tincòmoda i no vaig saber reaccionar a aqueixes pràctiques que van ser durant unes quantes classes, fins que al final ho vaig dir a casa als meus pares. En aqueix moment no ho van denunciar, cosa que vull pensar que hui en dia no podria passar i que hi hauria una denúncia, perquè crec que s’ha avançat com a societat, que tenim una sensibilitat cap a moltíssimes coses que abans no teníem, com ara violència masclista, abusos o maltractament a menors. En aquell moment els meus pares no van tenir el coratge o no van sentir que tenien aquest suport social o aqueixa legitimitat per a fer-ho, però crec que aixòhui en dia no podria passar.

Creu que les noves generacions estan conscienciades amb el tema dels abusos sexuals?

Hem de posar el focus en el fet que els xics no perpetuen aquests comportaments, perquè al final qui agredeix és una part dels homes i cal posar el focus ací. En les noves generacions sembla que està havent-hi un retrocés, un retorn, diguem-ne, al mascle i hi ha actituds d’anar a l’extrem. Ara pareix que el ‘tio’ que més ‘mola’ és el que més conquista, el que més humilia, el que més domina i se sexualitza molt més les xiques.

A què creu que es deu aquest retrocés?

No n’he fet un estudi sociològic, però tinc la meua interpretació dels fets. Jo crec que els homes necessiten identitat, perquè no han viscut la revolució feminista i el que ha suposat per a les dones de qüestionament de rols, de superar límits i barreres. Nosaltres hem fet aquest recorregut d’apoderament i aquest procés, els homes no l’han fet, en el sentit de treballar-se les emocions, la identitat masculina des d’altres paràmetres que no siguen els referents tradicionals i masclistes, sinó crear altres referents potents que siguen més satisfactoris. Qui agredeix i té aquests comportaments demostra que no té autoestima, que no té control sobre si mateix i ha de compensar sotmetent, humiliant, dominant. És un treball cultural potent que hem d’iniciar ja. A mi em conten companyes que estan en centres educatius que alguns xavals trivialitzen el tema de ‘La Manada’, fins i tot un exemple que em contava una amiga que és professora de química, alumnes preguntant-los com podienfer burundanga per a violar les xiques. Són coses amb què no s’ha de bromejar i cal posar el focus ací.

Creu que ha fallat alguna cosa en la sentència de ‘La Manada’?

Sembla que el punt crític estava en el concepte d’intimidació, és a dir, es pot considerar que una dona ha estat, com es reconeix, violentada sexualment, que s’han comés actes sexuals en el seu cos sense el seu consentiment i això no és intimidació, perquè no ha mitjançat la força física? Aquest és el debat, jo crec que la llei no té en compte aquesta perspectiva de gènere, perquè, si no, no faria aqueixa distinció. Està perfectament descrit el fenomen de la paràlisi en molts assalts sexuals i, per tant, no cal l’ús de la força perquè la víctima està paralitzada. Això no implica que no hi haja intimidació, que no hi haja violència. L’àmbit judicial, en compte de posar-se les mans al cap amb la reacció social, ha de fer una reflexió sobre el que passa, està clar que alguna cosa no concorda, que està sent injust a l’hora de valorar les agressions sexuals a les dones.

Es plantegen una campanya específica de prevenció d’agressions sexuals per a les pròximes Falles?

Les Falles passades sí que va haver-hi accions de conscienciació en què s’abordava el tema, era un dels punts que incloïen les recomanacions de convivència que es van publicitar. Campanya específica sobre agressions sexuals en Falles, ho hem valorat a vegades, però sí que és veritat que les dades que teníem no indicaven que hi haguera problemes d’aquesta mena durant les festes. De moment no ens hi hem decidit, però no sé si amb vista a l’any que ve es podria plantejar.

Pel que fa a l’estudi sobre el tractament de la dona en les Falles, teniu ja cap

indicador?

No, encara no. Estan recollint-se ara totes les anàlisis que va fer el grup de treball les festes passades en esdeveniments fallers i en 200 monuments. Es tracta de fer una auditoria de gènere a tota la festa, des de les representacions en els monuments a tot l’entramat faller, tots els òrgans de direcció, quin paper hi tenen els homes i les dones. De moment, no hi ha resultats, al juny hi haurà una primera part i al final d’any estarà la part qualitativa després dels debats i dels grups discussió que s’organitzaran.

Quina utilitat tindran les conclusions d’aquest estudi?

La idea és que servisca per a alguna cosa. El mateix procés de reflexió col·lectiva ens servirà per a adonar-nos de quina és la realitat, no sols a l’Ajuntament i al Consell de les Dones, sinó també al món faller. La idea seria fer propostes d’acció a partir d’aqueixes conclusions, que m’agradaria que foren unes propostes consensuades entre tots els agents fallers i el Consell de les Dones.

Quina és la teua visió personal del paper de la dona en les Falles?

Continua havent-hi representació molt estereotipada d’homes i dones en els monuments,pot ser en les figures centrals no, sobretot en les falles de seccions altes, però en algunes escenes sí que es detecten estereotips i sexisme a l’hora de representar homes i dones i un altre tipus d’estereotips referents a la raça o la diversitat sexual. La societat continua tenint aquests tics i aquests prejudicis i això es reflecteix en tots els àmbits i, també, en l’àmbit de les Falles. Sembla que en els àmbits de poder de la festa continuen faltant dones.

Quin paper creu que hauria de tenir la fallera major de València?

El debat sobre la màxima representació crec que a poc a poc s’intenta modificar i adaptar al que és una representant de qualsevol altra festa. Potser no cal la figura de la fallera major, potser cal replantejar-se moltes coses, però tampoc pots fer una interferència d’aquesta mena des de fora. Cal anar treballant a poc a poc per a trobar noves maneres de representar les festes que siguen acords amb el segle XXI. Caldria fer un treball de reflexió, i cal fer-lo.

El grup municipal de Compromís té un 27% d’assessores; amb vista a les pròximes eleccions, penseu portar la paritat als càrrecs de confiança?

Això estaria bé, però encara no s’ha obert aqueix debat intern. Per descomptat, pel que fa a mi, pertanc a l’executiva de Compromís per València i en aqueix àmbit seran on trasllade aqueix tipus de mesures. Jo estaria encantada que hi haguera cremallera, que anàrem més enllà de la llei d’electoral i que aqueixa paritat poguera reflectir-se en tots els nomenaments, però aqueix debat encara no s’ha obert.

Què li va semblar l’anunci del PSPV d’assessorar en les seues seus sobre la Renda Valenciana d’Inclusió?

No entraré molt en la polèmica. Crec que els llocs a què s’ha d’acudir són on estan els professionals especialitzats, als recursos municipals que són els centres de serveis socials. Aqueix és el lloc a què entenc que ha d’acudir la ciutadania per a informar-se i gestionar-ho. La setmana passada va ser l’entrada en vigor de la Renda i ja sabíem que seria una setmana potent de treball. Hem atés 4.500 persones en els 11 centres de serveis socials de l’Ajuntament.