Enzo Traverso, doctor honoris causa per la Universitat de València

El lligam d’Enzo Traverso amb València ha estat i és prolongat i fecund. Ara la Universitat de València ha volgut reconèixer la vàlua i excel·lència d’aquesta historiador i li ha atorgat, en un acte solemne celebrat al Paranimf del carrer La Nau, el divendres 12 de desembre, la condició de doctor honoris causa. També s’ha volgut remarcar, amb aquesta distinció, la vinculació d’Enzo Traverso amb la Universitat mateixa i, més en general, amb la vida cultural valenciana. Traverso, en efecte, ha vingut regularment a València per a participar en conferències, seminaris i actes acadèmics. D’altra banda, moltes de les seues obres s’han traduït i publicat a València. Manté una relació fluïda i regular amb professors i intel·lectuals valencians. D’alguna manera es pot dir que la porta d’entrada de la difusió d’aquest historiador i pensador a la Península ha estat València.

De fet, Traverso vingué per primera vegada a València el 1997 per a participar en un dels Congressos de Pensament dels Premis Octubre. El 1998 es va publicar a les Edicions Alfons el Magnànim-IVEI la seua biografia de Siegfried Kracauer. Els temes de Traverso? La història del segle XX, el totalitarisme i el feixisme, història i memòria, la història intel·lectual, la violència nazi, el destí de les aspiracions d’emancipació, les apories de la història d’Europa, una reflexió exigent sobre la historiografia, el paper de les idees i els intel·lectuals, la tradició jueva. Traverso és un historiador de gran originalitat, italià d’origen (va nàixer a Gavi, al Piemont, el 1957), doctorat a l’EHESS de París, professor a la Universitat Jules Verne de Picardia, i des de fa més d’una  dècada professor a la Universitat de Cornell, Ithaca, als Estats Units. La seua obra és molt extensa i influent. És “l’historiador que cal llegir”, pel seu do per a la síntesi comprensiva i intel·ligent, erudita però no pedant, analítica i il·luminadora.

Publicacions de la Universitat de València ha publicat alguns títols cabdals d’Enzo Traverso: El totalitarisme, història d’un debat (2002), Els usos del passat. Història, memòria, política (2006), A sangre y fuego. De la guerra civil europea (1914-1945) (2009), El final de la modernidad judía. Historia de un giro conservador (2023). Per la seua banda, l’editorial Afers ha publicat Passats singulars. El “jo” en l’escriptura de la història(2021) i Dialèctica de l’rracionalisme (2022).  Balandra, Els nous rostres del feixisme (2017). I Pre-Textos Los judíos y Alemania. Ensayos sobre la “simbiosis judío-alemana” (2005). Tot, editorials valencianes.

Els títols són eloqüents. En la laudatio del nou doctor honoris causa, el professor Ismael Saz ha ponderat la seua obra i la seua projecció internacional, amb un èmfasi especial en les seues acurades distincions conceptuals (per exemple a propòsit del totalitarisme, el feixisme i la nova extrema dreta). Enzo Traverso, per la seua banda, ha fet una lliçó magistral, on ha trenat la seua experiència personal amb la problemàtica de l’exili, la expatriació, el cosmopolitisme, la condició d’insider/outsider i en general la condició distanciada i alhora compromesa de l’intel·lectual crític.

Alguns títols recents de Traverso com Melancolía de izquierda (Galaxia Gutenberg, 2019) i Revolución. Una historia conceptual (Akal, 2021) refermen la seua obertura de compàs i la qualitat del seu raonament, informat i analític alhora, indispensable per a temptar un balanç de l’experiència traumàtica del segle XX, de la seua cara fosca, però també dels episodis lluminosos i encoratjadors, tan necessaris  de cara a sobreviure com a humaitat civilitzada al difícil segle XXI. Vet ací la gran importància d’aquest intel·lectual, historiador i pensador, compromès amb els ideals humanístics davant les catàstrofes del nostre temps, com demostra també a Gaza ante la historia (Akal, 2024). Amb Traverso es pot coincidir en multitud de qüestions, de vegades no en tot, però sempre s’hi aprèn molt, fonamentalment per la seua destacada capacitat per a historitzar els esdeveniments fonamentals del passat i el món d’idees que determinen o configuren el present.

En l’acte de la concessió del doctorat honoris causa ha intervingut també el nou director general d’Universitats i Recerca de la Generalitat Valenciana, amb un parlament correcte i trilingüe (castellà, valencià i anglès). Finalment la rectora Mavi Mestre  -que deixarà el càrrec la primavera del 2026- ha fet un gran discurs en el qual ha glossat la figura de l’homenatjat així com el compromís històric de la Universitat de València amb la qualitat acadèmica, la investigació i els seus valors fundacionals: la llibertat, la causa de la pau, la igualtat sense distincions, la justícia i el benestar sense exclusions, el territori i l’arrelament en la societat, la cultura i la llengua del País. El cant del Gaudeaums Igitur pel Cor de la Universitat de València, com és costum, ha clos un acte tan brillant com emotiu, amb un contingut intel·lectual remarcable.