Les claus que justifiquen l’autoria del clàssic medieval ‘Curial e Güelfa’

Es pot descobrir l’autoria d’un llibre escrit fa 500 anys? L’historiador medievalista i professor de Filologia Catalana de la Universitat de València, Abel Soler, va investigar durant més de cinc anys qui era la persona darrere de les pàgines de la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa (Nàpols-Milà 1445-1448), un clàssic de la literatura europea del segle XV que fins ara s’havia quedat òrfena. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Enyego d’Àvalos i l’autoria del Curial, un resum de les més de 5.000 mil pàgines d’arguments que va fer Soler a la seua tesi doctoral que marca un abans i un després en la lectura, comprensió i interpretació de la novel·la.

El llibre posa a l’abast dels curiosos les claus que porten al descobriment de l’autor. A diferència del Tirant lo Blanc (València, 1460-1464), l’altre gran clàssic de les lletres medievals catalano-valencianes, el Curial es publicava com un llibre d’autor desconegut des que se’n va descobrir l’única còpia coneguda: un manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid. L’anonimat suposava un gran obstacle a l’hora d’entendre una part substancial de la novel·la que té gran relació amb la biografia de l’autor.

Gràcies als estudis de Júlia Butinyà (UNED) i d’Antoni Ferrando (catedràtic de la UV i director de la tesi doctoral de Soler), es sabia que la novel·la s’havia escrit a la Itàlia d’Alfons el Magnànim (el rei que s’emportà la capital de la Corona d’Aragó de València a Nàpols). El Curial s’havia redactat en un ambient influït per l’humanisme i, a més, segons els filòlegs era l’obra d’un valencià o algú amb un llenguatge aprés a València, ja que utilitzava lèxic valencià a l’obra.

El que ha fet Soler és precisar que el Curial fou escrit per Enyego d’Àvalos (1414-1484) un cavaller nascut a Castella, però criat des dels 7 o 8 anys a València, traslladat a Itàlia en l’edat adulta i italianitzat culturalment gràcies a haver viscut entre preceptors humanistes. Vista la trajectòria i els interessos lectors d’Àvalos, es comprén millor el Curial com una obra de cavalleria humanística on el cavaller protagonista estudia els clàssics antics i és tan bibliòfil com l’autor.

El llibre publicat aporta els descobriments crucials de Soler, sintetitza també l’aventura cultural d’un investigador intrèpid i permet que noves generacions s’aproximen i augmenten el cabal d’informació sobre aquesta obra que fins ara era una anella perduda de la literatura clàssica.