“El fred és dur quan vius al carrer, però quan plou és molt pitjor”

“Treballava en la construcció, em vaig quedar en l’atur i des de fa dos anys i mig visc al carrer en quedar-me sense subsidi”.

Així s’ha pronunciat Antonio, de 54 anys i natural del Marroc. Ell és uns dels centenars de persones que viuen als carrers de València.

El seu rostre reflecteix la duresa d’aquesta situació, més en els mesos en què el fred recrua: “Em tape amb mantes i més o menys aguante; el fred és dur quan vius al carrer, però quan plou és molt pitjor”.

A pesar de tot, assegura que prefereix el carrer a un alberg, ja que, segons li han comentat, “en els albergs hi ha molt d’escàndol a les nits i no es pot dormir tranquil, per això preferisc estar ací”.

Creu Roja València és una de les organitzacions que atén aquest col·lectiu en virtut d’un projecte d’atenció a persones en vulnerabilitat extrema i sense llar.

Cada dimarts i dijous, Sergio Ferri, coordinador, i els voluntaris Lucía, Natalia i Javier, ixen a la recerca dels sensesostre, bé després d’avisos veïnals o bé per iniciativa pròpia, i els ofereixen tota mena d’ajuda: roba d’abric, productes d’higiene, assessorament i informació sobre els recursos de què disposen i fins i tot acompanyament.

“Ara mateix estem atenent 11 persones, la majoria són homes de nacionalitat espanyola que solen tenir problemes d’addiccions”, explica Ferri, el qual afig que és complicat portar un seguiment exhaustiu perquè solen canviar la seua zona de pernoctació: “A vegades estem setmanes treballant amb algun en un lloc concret i, de sobte, desapareixen perquè canvien de lloc”.

L’Ajuntament de València posa a l’abast 170 places per a donar recer a aquest col·lectiu al Centre d’Atenció a Persones Sensesostre situat al barri del Carme, A Casa Caritat i al centre de Sant Joan de Déu, a les quals fa poques setmanes es van sumar 10 places més en un centre nou de baixa exigència habilitat al carrer de Maria Llàcer, número 20, en què fins i tot hi ha espai per a poder deixar animals.

No obstant això, aquests recursos no han estat prou per a evitar la mort recent de dos sensesostre en 24 hores, la qual cosa ha motivat la reacció de la 'Plataforma Sense Llar’ exigint mesures per a millorar l’atenció a aquestes persones i una estratègia integral.

Sobre això, fonts municipals han comentat que l’operació fred es manté activada amb les patrulles policials que patrullen per a oferir recer, roba d’abric i mantes al col·lectiu i que des que es va posar en marxa cap dia no s’han cobert les places municipals en albergs.

Per la seua banda, la directora la unitat de solucions de RAIS, Maribel Ramos, ha comentat que els recursos de València són semblants als d’altres grans ciutats i que les places d’alberg han de ser una mesura d’emergència, però no mai una solució: “El sistema ha de ser capaç de donar una resposta i en aquest sentit cal treballar per facilitar l’accés a habitatges a aquestes persones, ja que morir al carrer és una cosa horrible, a cap societat avançada se li hauria permetre”.

Programa Hàbitat

En aquest sentit, l’Ajuntament de València i RAIS Fundació van firmar fa poc un conveni amb l’objectiu d’implantar el programa Hàbitat.

En virtut d’aquest acord, es posaran a disposició del programa cinc habitatges (dos de cedits per la Generalitat i tres per l’Ajuntament) en edificis i barris separats que es destinaran a persones majors de 18 anys que faça un mínim de tres anys que visquen al carrer i que patisquen alguna malaltia mental, addicció o discapacitat.

Per la seua banda, el beneficiari tan sols ha d’acceptar una visita setmanal d’un tècnic i, si té ingressos regulars, un pagament del 30% d’aquests. En cas que no en tinga, RAIS es fa càrrec de les despeses, i també de facilitar-li productes bàsics de neteja i alimentació.

400 persones dormen el ras a València

En la capital valenciana, almenys 404 persones viuen de manera permanent als carrers de la ciutat, la majoria viuen en condicions de vulnerabilitat alta o molt alta, segons dades de RAIS Fundació, entitat sense ànim de lucre que lluita contra l’exclusió social, especialment de les persones sensellar, i que col·labora amb l’Ajuntament de València.

Segons les dades que maneja RAIS Fundació en virtut d’una enquesta duta a terme a l’abril de l’any passat en el marc del programa Homeless Meet Up Valencia, el 45% de les persones enquestades (269) han estat atacades o agredides i que el 57% pateixen problemes greus de salut.

Aquesta és una de les causes per les quals, si la mitjana d’esperança de vida a Espanya és de 80 anys, per a les persones sensellar la mitjana és de 52. Les persones sensellar a la ciutat de València també són vulnerables perquè el 77% no tenen cap tipus d’ingrés ni prestació pública i el 29% no poden cobrir les seues necessitats

bàsiques.