Perquè la igualtat entre en l'agenda pública
Pot ser que els diaris natius digitals ho tinguem més fàcil. No arrosseguem moltes inèrcies dels vells mitjans i resulta més natural que el periodisme que fem connecte amb la sensibilitat dels nous usuaris i amb les preocupacions que contribueixen a renovar el debat col·lectiu. Encara que això de generalitzar sempre és perillós i, desgraciadament, només cal remetre's a les proves digitals.
En tot cas, eldiariocv.es, edició valenciana d'eldiario.es, té la vocació de contribuir al progrés, no sols en allò material, sinó sobretot en les mentalitats, els drets i les llibertats, en la convivència civilitzada, en definitiva. Per aquest motiu ens hem adherit al Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, en el qual es reflecteix la necessitat que els mitjans de comunicació col·laboren en la difusió dels valors d'igualtat i respecte.
Com molt bé assenyala el document subscrit per les administracions públiques, els sindicats, les universitats, les associacions feministes i les instàncies de la societat en general, cal “redefinir i enfortir l'Observatori de Publicitat no Sexista i promoure l'espai comunicatiu valencià com a eina per a deconstruir els rols de gènere tradicionals i estereotipats perpetuats a través dels mitjans de comunicació, la publicitat i la cultura”.
El poder dels mitjans com a elements de transmissió de valors en la societat és proporcional a la responsabilitat que aqueix paper confereix als periodistes que els gestionem. I és bo que fem públics els nostres compromisos.
“Les administracions públiques valencianes no contractaran i/o subvencionaran mitjans de comunicació que utilitzen la reificació de les dones i la prostitució”, diu explícitament el pacte, en referència a un residu d'uns altres temps que es resisteix a abandonar les pàgines de la premsa. Es tracta dels anuncis de prostitució, que els periòdics més seriosos d'Europa van descartar en les seues edicions en el seu moment i han començat a suprimir a Espanya alguns fa poc, després de reiterades recomanacions parlamentàries, d'institucions públiques i d'organismes que lluiten contra la tracta de dones.
La bona voluntat, però també l'exigència per part de les institucions que han signat el document, ha de fer efectiu l'abandó d'un tipus d'ingrés publicitari que, a més, ha anat declinant en els últims temps.
Com hem dit, els nous mitjans hem nascut, en general, sense alguns vells costums, la qual cosa no ens hauria de portar a pensar que estem exempts d'obligacions. “Fomentar l'elaboració, l'aprovació i fer seguiment i valoració de codis de conducta o autorregulació que eliminen la transmissió d'estereotips i garantisquen l'objectivitat informativa, la defensa dels drets humans, la llibertat i la dignitat de les dones víctimes de violència masclista en els mitjans de comunicació” és una de les exigències professionals que es formulen en el pacte i que hem d'assumir perquè no quede en paper mullat. El més important és que la igualtat passe a formar part de manera efectiva de l'agenda pública.
