Salvar Bonig

Una vegada més, el PP demostra la seua supremacia en el camp de l'estratègia per sobre de la resta de partits polítics valencians. Enmig de les primàries del PSPV solta una bomba mediàtica en la línia de flotació del govern bipartit: “Estem pensant a canviar Bonig”. Déu n'hi do.

Amb una amenaça semblant s'esfilagarsaran els millors somnis i plans d'una bona part de l'establishment botànic que ja donaven per descomptat un nou govern d'aquells de “tranquils que n'hi haurà per a tots”. Sense la impagable ajuda que, almenys fins al dia d'avui, els ha prestat la lideressa popular, el fantasma d'una recuperació del vot conservador passa del terreny de la quimera al d'allò més que probable. El PP ha demostrat l'extraordinària resistència del seu electorat a la certesa que aquells als que voten pertanyen a una organització criminal segons les actuacions, escrits i informes redactats per la policia, la fiscalia, uns quants jutges i magistrats que així ho han reflectit en alguna sentència ferma. D'altra banda, la recuperació econòmica és un fet innegable. Aquells als quals Zapatero va arruïnar quan cobraven 4.000 euros al mes en la construcció amb contracte indefinit han recuperat avui els seus treballs a 800 euros al mes en la modalitat d'obra i servei, gràcies a Rajoy i Montoro, la qual cosa sens dubte referma les opcions del PP valencià. La veritat, no crec que aquests ciutadans estiguen per fer que torne un altre socialdemòcrata a arruïnar-los la festa.

Si es tractara d'un altre partit, una operació orgànica dissenyada a Madrid per a destituir a un líder territorial concitaria sens dubte el rebuig majoritari de la federació afectada. Miren si no el PSPV i les seues primàries on aquells que habitualment s'insulten, es fan la traveta i s'amenacen diàriament han arribat a unir les seues forces amb l'objectiu de fer front comú contra la ingerència centralista. Però el PP és una altra cosa. El PP és una empresa seriosa i eficient. Allí tots se saben membres d'una corporació la junta general d'accionistes de la qual té seu al carrer de Gènova i punt.

El PP ja ha manejat en el passat les institucions valencianes com si de la delegació comercial regional de llevant es tractara. Va nomenar un director provisional (Olivas) quan va decidir ascendir el seu directiu (Zaplana) al consell d'administració de l'empresa. Després va substituir el president regent per Camps, que al seu torn va ser substituït, via fax, per Alberto Fabra. Amb aquests antecedents quan es tracta de la institució més important d'aquesta terra és més que versemblant que no els tremole el fax  pel que fa al partit.

I la veritat, és una llàstima que ens facen això els populars valencians. Després de les seues primeres primàries en les quals van comptar amb una alta participació (segons sembla l'altura mitjana dels votants superava amb escreix els 1’70) no els quedarà bé liquidar així, sense avisar ni res, el somni de Puig i Oltra de continuar regant amb el seu amor les frondoses branques de l'arbre del botànic. Urgeix impulsar un moviment ciutadà, redoblar esforços i reordenar agendes. Tots hem de fer força per a salvar a Isabel. Perquè salvar Bonig és salvar el Botànic i aqueixa és una tasca massa important per a deixar-la només en mans d'Enric Morera cada vegada que es convoca un ple.