De jutges i corporacions

Sabem que el poder de la política passa, des de fa dècades, per hores baixes. Els paradisos fiscals i el blanqueig de l'economia bruta (tràfic d'armes, persones, drogues, prostitució ...), les clavegueres de l'estat, la deslocalització de corporacions transnacionals, l'enginyeria financera i el control de la informació s'han anat enpoderant cada vegada més en detriment dels Estats i la seva anèmica capacitat de transparència, control i regulació. Ho sabem molt bé, però convé sempre recordar-ho, perquè és responsabilitat de les institucions polítiques i dels seus actors l'enfortiment de les úniques organitzacions que poden aportar transparència i democràcia, veu i coneixement a la ciutadania. Si la política mira cap a un altre costat, si els polítics es corrompen, si renuncien a afrontar, negociar i resoldre els problemes deixant-los en mans dels jutges, si l'economia i la societat estan en mans d'organitzacions privades, els interessos se centren exclusivament en el benefici econòmic i són aliens al bé de la col·lectivitat, quin espai li queda a la política -als parlaments, ajuntaments, consellerías- que no siga la mera representació formal, un vestigi virtual o escenari teatral anacrònic?

Hi ha governs que exerceixen de submisos subalterns de poders fàctics cada vegada més poderosos. Deleguen la seua escassa capacitat d'acció política en l'expertise dels jutges i en l'interès cobdiciós de les corporacions per oferir èxits polítics i macroeconòmics. Han externalitzat la justícia social, l'acció política i l'economia. Quan les institucions es converteixen en un circ i la política en mer teatre de titelles, alguna cosa va malament. Moltes coses van malament. La societat es fractura i a la ciutadania no li queden altres espais que els que ofereix la mobilització ciutadana. Que no s'escandalitzen ni reclamin protagonisme els polítics ineptes aferrats al triangle: escó, sou i partit. Sembla que volen acabar de matar la política ja moribunda i apropiar-se de la seva herència. Però la societat es mou i els escenaris canvien. Intel·ligència, si us plau, iontel·ligència!