L’odissea de la Conselleria d’Habitatge valencià: construir 4.000 habitatges públics sense a penes recursos tècnics

En la compareixença per a explicar el projecte de pressupostos de la Comunitat Valenciana, el conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, el vicepresident Rubén Martínez Dalmau, va assenyalar que la seua intenció és incorporar 4.500 habitatges al parc públic i rehabilitar-ne 9.000 abans d’acabar la legislatura.

Dalmau, que pertany a Unides Podem, va desgranar davant les Corts Valencianes el seu pla anual i a mitjà termini, que passa per invertir 93 milions en l’ampliació del parc públic d’habitatge, especialment amb actuacions de rehabilitació. Concretament, es destinaran 26 milions per a adquirir immobles i una mica més de 62 milions per a rehabilitar-ne els actuals. El puntal de la seua acció es basa en el fet que l’accés a un habitatge digne és un dret bàsic i que l’Administració l’ha de garantir.

Malgrat la bona voluntat del conseller i del seu equip, els departaments que formen Habitatge es topen amb una dificultat rere altra. El parc públic està en una situació lamentable, fruit d’anys d’abandonament de les polítiques d’habitatge; hi ha prop de 1.200 pisos que han sigut ocupats de manera irregular i la falta de personal tècnic és evident. 

L’EVha (Entitat Valenciana d’Habitatge), antic EIGE, va heretar altres caps per lligar quan es va fundar. L’exconsellera socialista Maria José Salvador va provar d’agrupar els instruments públics d’habitatge en aquest ens, que malgrat tot va assumir restes d’empreses públiques del PP. Així doncs, trobem que, per exemple, en l’EVha hi ha personal del parc tecnològic de Riba-Roja, que gestiona aparcaments del centre de València i que té set antenistes de l’antiga Radiotelevisió Valenciana, però cap arquitecte per a noves promocions d’habitatge.

De fet, des de la Conselleria reconeixen que, encara que existeix el departament, fa quatre anys que està buit, perquè es va paralitzar en l’anterior etapa. El galimaties administratiu que s’ha anat formant amb el pas dels anys se suma a la falta de personal de l’executiu autonòmic, que tota la legislatura es baralla per poder fer contractes de tècnics que agiliten els processos. Segons expliquen fonts del departament, l’EVha només té una persona de serveis socials que valora els casos d’emergència habitacional i a penes hi ha personal per a fer-se càrrec del registre d’habitatge, que acumula 14.000 peticions des que es va posar en marxa. La xifra, alarmant, té trampa: hi ha sol·licituds duplicades, de diversos integrants de la mateixa unitat familiar o d’altres comunitats autònomes, però s’ha de revisar.

Amb aquest panorama, el departament ha optat per accelerar el procediment sense preveure la construcció de manera directa. El pla del conseller per a incrementar el parc públic un 30 % en quatre anys passa per les mesures previstes en la Llei de Funció Social de l’Habitatge, que contempla tres vies alternatives a la construcció: adquisició de nous habitatges a través de la compra directa, la cessió temporal per part de particulars i els acords amb entitats financeres que tinguen pisos buits. La normativa, contra la qual va recórrer el Govern de Rajoy davant el Constitucional, encara deixa marge a la Generalitat Valenciana per a interposar sancions si els bancs no trauen al mercat els pisos buits.

Dalmau i el seu equip advoquen per la rehabilitació del parc públic, que fa a penes quatre anys estava inhabitable. En el pla ‘Fent habitatge’, el nom que té el pla estratègic que preveu la llei, es contempla la rehabilitació d’habitatge mitjançant els instruments propis, contractes externs per a actuacions d’emergència o a través de les cooperatives de sòl. El pla està en fase de redacció i es preveu llançar-lo al principi del 2020. Sense aquest, expliquen en Conselleria, no es pot optar a finançament extern, i això llasta la seua tasca.

El departament de Dalmau preveu integrar 19 treballadors al principi de l’any que ve per a agilitar els processos de tramitació i valoració. Segons el diagnòstic de necessitats d’habitatge elaborat per l’Institut Valencià d’Edificació, caldran 1.000 habitatges públics anuals per a proveir la població autonòmica. 

Modificar el criteri de desnonament 

Un altre dels problemes a què ha de fer front la Conselleria d’Habitatge i que va reconéixer el mateix Dalmau en la seua compareixença és l’ocupació dels immobles públics. Segons les seues dades, hi ha prop de 1.200 habitatges ocupats a la Comunitat Valenciana, com a conseqüència de l’abandonament del parc públic. 

Per a regularitzar la situació de les persones que han ocupat un habitatge, el conseller preveu un augment pressupostari. “Mentre que el 2019 hi havia pressupostats un total de 320.000 euros, enguany augmentarem aquesta quantitat fins a 650.000, un 71 % més que servirà per a pagar les mensualitats dels immobles adquirits a l’entitat [bancària] i per a regularitzar les persones que els ocupen”.

El conseller es referia al fet que en els paquets d’immobles que han negociat amb les entitats financeres hi ha habitatges ocupats i que es buscarà una solució a aquesta situació. L’anunci xoca amb la política de la seua antecessora socialista, María José Salvador, que va aprovar un decret pel qual s’havia d’analitzar la situació de les famílies que hagueren ocupat un habitatge abans del 2015 i que s’hauria de desallotjar les posteriors.

El secretari autonòmic d’Habitatge i Funció Social, César Jiménez, explica a eldiario.es que el seu departament treballa en un desenvolupament normatiu que modifique el decret vigent. La norma del departament de Salvador es considera “arbitrària”, ja que considera l’any de l’entrada al poder de l’esquerra com el punt d’inflexió respecte de les ocupacions i s’estableix una norma amb caràcter retroactiu. 

El propòsit, explica Jiménez, és regularitzar la situació en tots els casos, excepte en els que es causen molèsties als veïns o s’hi desenvolupen activitats irregulars. “Si genera conflicte, no”, sentencia el secretari autonòmic, que advoca perquè el seu departament siga “més garantista”. No obstant això, matisa: “Regularitzar no significa que la persona es quede en aquesta casa, sinó buscar una solució habitacional”. Molts ocupants, assenyala, viuen en habitatges que no compleixen les condicions d’habitabilitat, conviuen entre restes de mobles o no tenen finestres. I deixar-los fora del sistema, o de nou al carrer, no resoldria el problema.