Nevarà en Falles, ho ha dit Canal 9
[if gte mso 9]>
[if gte mso 9]>
Estic cansat d’escoltar que amb el tancament de Canal 9 ens quedem sense retransmissions de la Cremà, sense la Magdalena, sense els bous de Segorb, sense els Moros i Cristians d’Alcoi o sense la Tomatina de Bunyol. Estic fart de sentir que a veure qui ens informarà ara de quan a primers d’octubre neve a Morella o que, en ple desembre, hi ha gent banyant-se a les platges de Benidorm.
Despús ahir, durant la concentració que recordava que ja fa dos mesos del tancament de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), vaig tornar a topar-me amb la referida argumentació que ja em resulta inaguantable. Si el sentit de l’existència de Canal 9 rau a emetre en directe tantes festes com es puga o a oferir les meravelloses postals de la comarca dels Ports nevada, Canal 9 no valla pena; si és per això, amb la quantitat de forats que tenim per tapar, no cal ni que torne. Tranquils, sense Canal 9 tot seguirà passant, podrem gaudir de Falles, de les Creus de Maig i de les Fogueres, i a Morella seguirà nevant. De fet, abans de 1989 ja nevava a Morella.
No, el sentit dels mitjans públics no està en això. Hi ha festes? Doncs se’n parla; interessa l’oratge? Doncs s’informa. Però ja està. Ni una cosa ni l’altra estan en el moll de l’os de l’absoluta necessitat de recuperar uns mitjans de comunicació audiovisuals públics del País Valencià. Tots els espanyols que parlen castellà tenen televisió i ràdio en castellà. Si a més de castellà parlen euskera, la tenen en euskera; i si parlen gallec en gallec; i si en català (del nord) en català. Només nosaltres tenim tancada, segellada, muda la finestra al món en la nostra llengua.
Aquesta apel·lació a les festes i a l’oratge em sembla una prova més de la immaduresa política del país i una burla a la intel·ligència de les persones. Es pretén apel·lar al populisme per salvar una RTVV que, precisament, si alguna cosa l'ha condemnada ha sigut el populisme en el sentit més ampli? És això? Es tracta d’enganxar la gent per les seues passions més simples? Les Falles, el futbol (qui ens oferirà ara els entrenaments del València?) o les pluges són temes de consens, temes blancs que no molesten ningú, són les coses de les quals es parla en els ascensors quan no saps que dir. Per això, exactament per això, era el que ja donava a vastament RTVV, perquè les Falles (i totes les altres festes), el futbol i l’oratge són coses que van perfecte per ocupar el temps que haurien d'ocupar les informacions sobre l’accident del Metro, la Gürtel, els desnonaments, el barracons escolars o els llits en els passadissos dels hospitals.
No hem de buscar la complicitat de la gent amb els mitjans públics apel·lant al fester, al futboler o al curiós que tots (uns més i altres menys) portem dins; hem de dirigir-nos a ciutadans i tractar a la gent com ciutadans. Explicar per què un país necessita uns mitjans audiovisuals públics més enllà, molt més enllà de festes i oratge. Un detall, algú pensa que a Catalunya es defensaria TV3 per la necessitat d’oferir les Festes de Gràcia, la Patum de Berga o per com baixen les rieres del Maresme quan plou a la tardor? No, els mitjans audiovisuals públics són una eina de fer país, país en el sentit social i polític, i també de fer democràcia. Cal, just al contrari, fugir dels temes de consens; és fonamental promoure el pensament crític i si això no es fa des dels mitjans públics, no es farà d’enlloc. Una ràdio i una televisió públiques estan per aconseguir una agenda pública pròpia, que no ens la facen des de Madrid, ni des de Brusel·les, ni des de Boston. Tampoc des de Barcelona. Mirar el món amb la nostra mirada particular, amb les nostres claus i oferir-nos nosaltres mateixos al món.
Els mitjans audiovisuals públics han de ser l’espill en el qual tots plegats ens puguem reconéixer, on posem en comú el millor de nosaltres, des de la pluralitat, des de la certesa de que vivim en una societat cada dia més complexa que hem de fer l’esforç d’entendre i assimilar. No són els temes simples els que donen sentit als mitjans públics, al contrari. No guanyarem el futur a base de festes, pluges i gols. Avançarem si som capaços de no defugir els temes complexos, si els plantegem i els discutim. La comunicació és un àmbit estratègic i si la deixem en mans del mercat, estem perduts. Un país vertebrat per les seves festes i el seu oratge és un país eternament menor d’edat, sense veritable cohesió social i negat per a la democràcia. Estarem distrets, això és veritat, però tan distrets que no ens assabentarem de res, tan distrets que sempre mirarem just allà on no passe res important. Divertit, serà molt divertit però de forment, ni un gra.
