Invertir en FP és apostar pel futur: una resposta a les retallades

En un moment en què el nostre país necessita més que mai una educació que responga als reptes socials i econòmics, la Formació Professional (FP) emergeix com una eina clau per a la cohesió, la igualtat i el desenvolupament. Tanmateix, les darreres decisions de la Conselleria d’Educació —com la reducció d’hores en la modalitat semipresencial i la retallada de les hores de tutoria— posen en perill aquest model educatiu essencial.

Massa sovint, l’FP es percep com una despesa, quan en realitat és una inversió amb un retorn econòmic i social altament demostrable. Les dades són clares: la inversió en FP no és una despesa, sinó una aposta rendible. El retorn mitjà de la inversió pública en FP es produeix en poc més de 10 anys, amb una renda addicional de fins a 116.000 € per a titulats de Grau Superior. Aquest impacte econòmic, però, només és la punta de l’iceberg. L’FP també genera estalvi social en àmbits com la salut, la dependència o l’exclusió social, i forma professionals imprescindibles per al benestar col·lectiu.

Aquestes xifres, a més, són conservadores. No inclouen l’impacte positiu que pot generar un augment de la renda disponible en el consum intern (via IVA), ni la creació indirecta de llocs de treball associats. Tampoc contemplen els salaris més elevats en llocs de difícil cobertura, amb tornicitat, viatges o condicions especials. És a dir, el retorn real de la inversió en FP és encara més gran del que indiquen les dades.

A més del retorn econòmic directe en sectors productius, cal posar en valor el paper fonamental de la Formació Professional en l’àmbit del sector serveis a la comunitat. Cicles formatius que formen professionals essencials per al benestar social, i amés contribueixen activament a la prevenció de problemàtiques futures. Aquesta prevenció —en salut, exclusió social, dependència...— representa un estalvi considerable en costos socials a mitjà i llarg termini. Invertir en FP en aquests àmbits és, per tant, una aposta intel·ligent per una societat més cohesionada, saludable, justa i igualitària.

Tot i que les dades que evidencien el valor estratègic de la Formació Professional, les polítiques actuals posen en risc el seu potencial. Les retallades en hores de tutoria i en la modalitat semipresencial, derivades de l’Ordre 9/2025 i el Decret 97/2025, comprometen greument la qualitat de l’ensenyament i la igualtat d’oportunitats.

Per una banda, la tutoria és una peça clau per a l’acompanyament personalitzat, la gestió de la Formació Dual i la coordinació amb les empreses. Reduir-la significa desatendre les necessitats de l’alumnat i dificultar la connexió amb el món laboral. Això afecta especialment els cicles amb alta implicació pràctica.

I per l’altra, l’FP semipresencial, que garanteix equitat i flexibilitat per a persones amb responsabilitats laborals o familiars, també ha patit una retallada de cinc hores setmanals. Aquesta mesura vulnera el dret a l’educació reconegut constitucionalment i genera una discriminació estructural.

Invertir en FP és formar professionals que treballaran en sectors clau de l’economia: manteniment industrial, mecànica d’automoció, sanitat, química, turisme, serveis socials... És garantir que les empreses disposen de personal qualificat, que els joves tindran oportunitats reals, i que el sistema educatiu respondrà a les necessitats del país. Per això, cal canviar la mirada. L’FP hauria de ser una inversió, no és un cost a reduir, sinó una palanca de desenvolupament. Retallar en FP és hipotecar el futur. Apostar-hi és construir-lo.

El professorat denunciem que aquestes decisions no només precaritzen la formació, sinó que debiliten el vincle amb el sector productiu i posen en perill el futur del nostre territori. Revertir les retallades és una qüestió de justícia social, responsabilitat institucional i compromís amb una FP pública, digna i transformadora.

Llum Campos Sanchis i Imma Giner Fillol, de l'Assemblea de Professorat contra les retallades a l’FP