Once upon a Time in Compromís....

Once upon a time, en el Bloc i en Compromís, es va decidir que les Àrees Sectorials anaven a ser un dels eixos on pivotaria la nostra estratègia pel que fa a la participació de la ciutadania en les polítiques de Compromís. Eren temps d’oposició i calien totes les mans per espentar el nostre projecte per fer fora la insuportable gestió corrupta del PP. Calia sumar el màxim de gent per lliurar el nostre país de la ruïna econòmica i moral.

Contra tot pronòstic, amb escàs pressupost i una única persona al càrrec, en poc temps s’hi van sumar centenars i centenars de persones de diferents procedències per participar del primer projecte polític que obria de bat a bat les portes per a que tothom pogués dir la seua i debatre-ho amb la resta de companyes i companys. No només vam inaugurar una ferramenta participativa i radicalment democràtica que decidia una part de les propostes de Compromís a nivell local, comarcal i nacional, sinó que a més a més aviat es va convertir en una de les nostres senyes d’identitat. Ens va atorgar prestigi i també una identitat pròpia que marcava distàncies amb la resta de partits, on les coses es decideixen des de dalt o a través dels anomenats “comitès d’experts” triats per legitimar les decisions dels qui manen. I que conste que som partidaris dels comitès d’experts, però com a òrgan competent per fer viables (si ho poden ser) les propostes que emanen dels processos de debat intern. La millor manera d’entendre plenament les experiències és haver passat per les vivències. Per tant, i més en temps pandèmics com els que estem, ens és imprescindible donar veu al màxim de gent possible. I escoltar-los. I actuar.

Amb la dreta fora del govern i nosaltres dins, les àrees sectorials, territori de democràcia i debat, han anat desinflant-se i el que era bo abans, sembla que ara ja no ho és tant. Pensàvem que la implicació dels representants de totes les potes de la coalició en la coordinació de les àrees sectorials serviria per adaptar-les a la nova realitat política, ressituant-les i dotant-les de nous i millors espais de participació, però no ha estat així ni de lluny. Podem entendre que potser no ha pogut ser d’altra manera i que la velocitat de la gestió no permet la reciprocitat amb la militància. Però convindrem amb la idea que abandonar allò que t’ha fet fort i amb què ens identificàvem ens fa irremeiablement més dèbils.

Les àrees sectorials ens han identificat com un partit que vol fer les coses d’una altra manera. I deixar de banda les senyes d’identitat, pròpies o col·lectives, ens pot fer acostar-nos a assemblar-nos massa a un partit qualsevol, d’una esquerra qualsevol i, esperem que no, d’un país qualsevol. En el proper Congrés del Bloc tenim l’oportunitat de recuperar una eina, les sectorials, que per a nosaltres són els nostres particulars serveis bàsics per  garantir la democràcia, la participació, el foment del talent i dels nous lideratges al si de Compromís.

Les àrees sectorials han estat també espais on molta gent de diferents partits o moviments socials hem teixit complicitats. Una autèntica xarxa humana que defineix Compromís i ens fa millors, més enllà de quotes partidistes que respectem, però que cada vegada entenem menys. És bo veure que el proper Congrés del Bloc recupera eixe esperit i s’obri a totes les persones que vullguen vindre, encara que no militen. Volem que superades les dificultats originades per la maleïda pandèmia, aquesta via siga ja irreversible i que tinga continuïtat en el temps, adequant els nostres estatuts a una manera nova i diferent de fer política. Cal assegurar el dret fins ara negat, a la participació en la vida de la nostra organització. Però avís a navegants: no val dir-ho si després no ho anem a poder fer. No repetim la història.

La política és acció i seducció. I aquests dos ingredients barrejats amb idèntica mesura els hem d’emprar totes les persones que ens impliquem en un projecte polític que té el seu eix en la transformació social del nostre país. Això vol dir que el missatge que isca del Congrés del Bloc ha de tindre voluntat d’obertura i de creixement. Ha de ser clar i, parafrasejant a un company, ha de ser sexy. Ha de ser millor, però també fidel a tot allò en què creiem i que un dia ens va fer alçar el cul de la cadira per participar en eixir de la llarga nit del nostre poble. Hem de fer-nos entendre, llevar-nos de damunt pols, corregir errors dels què encara paguem factura, superar dogmatismes i entendre el poble al què ens adrecem. Però sense deixar de ser el què som i sense voler ser allò que mai serem. Siguem astuts, però sobretot siguem sincers.

Si volem que el Congrés del Bloc siga un èxit, haurà de ser el Congrés en el què la nostra raó de ser i la nostra manera de fer-nos entendre ha de planar per damunt de tot el debat, i on els estatuts que del debat ideològic es desprenguen siguen la norma que ho faça possible.

Compromís ha de continuar sent la nostra gran aposta estratègica de present i futur. I el gran paper del Bloc ha de ser el de fer-lo créixer des de la part que ens toca a través del màxim suport als col·lectius locals i comarcals, d’un discurs valent i engrescador, de generar espais de participació a través de les sectorials, d’avançar en la democràcia i en un feminisme real, de practicar una política útil, d’augmentar el sentiment d’estima per la terra que xafem i pel nostre tarannà divers i mestís, pel futur d’un poble rabiosament obert que vol viure plenament els dies que vindran.  

Signen l’article:

-       M. Josep Ortega i Requena. Ex Coordinadora de les Àrees Sectorials de Compromís

-       Quique Castelló Abad. Regidor d’Almenara i exsecretari General de JovesPV

-       Bàrbara Peris Gil. Coordinadora de l’Àrea Sectorial Dones amb Compromís

-       Josep Ramon Navarro i Navarro. Militant de Compromís i membre del Bes-MÉS

-       Josep Dimas Montiel i Ferrer. Coordinador del Bes-MÉS

-       Juli Just Vilaplana. Militant de Compromís i membre del Bes-MÉS