Tot Esport (o quasi)

En què s'assembla el futbol a Déu? En la devoció que li tenen molts creients i en la desconfiança que li tenen molts intel·lectuals. A aquestes paraules de Galeano podriem afegir que també s’assemblen en la omnipresència. Com a prova, només cal fer una volteta per les xarxes socials o, sense anar més lluny, per la programació d´À Punt i això que hem hagut d´esperar vora quatre mesos des de l’emisió en proves de la nostra televisió per l’estrena dels programes esportius insígnia: Tot Futbol i Tot Esport (o quasi).

Tot Futbol serà el Estudio Estadio de la nit del diumenge. Després de vora cinc anys sense tele autonòmica i de fer piruetes multimèdia per a poder veure, no ja un partit, tan sols un resum o les millors jugades dels nostres equips davant l'allau merenga i blaugrana en els mitjans, gaudirem per fi de la cobertura que la televisió autonòmica promet donar als nostres equips gràcies a l'acord aconseguit amb Mediapro. L’afició estem d’enhorabona. No obstant això, sembla que aquesta cobertura no arribarà als “modestos” de la tercera divisió mereixedors com els “grans” de rebre atenció i reconeixement del gran esforç que realitzen per mantindre's en peus i ser ambaixadors, en molts casos els únics, dels seus pobles en tot el territori autonòmic. La identificació de la ciutadania amb els seus símbols esportius és innegable, ja siguen figures de talla mundial com l’alacantí David Ferrer o del terreny, com la pilotari de Beniparrell Ana Puertes. I una televisió autonòmica que vulga guanyar-se, no solament l'audiència, sinó el cor dels valencians i les valencianes, ha de tindre la sensibilitat d'acostar-se a l'esport en general i, en aquest cas, al futbol en particular, també en categories locals.

Però com tot no ha de ser futbol, o així de felices ens les prometíem després d'escoltar les paraules d'Empar Marco en la presentació de la programació esportiva, els dimecres s'emet Tot Esport, on tenen el seu minut de glòria la resta d'esports, tota la immensa resta. Donada la seua gran varietat s'entén la dificultat per a repartir el temps de dedicació a tots ells. Per aquest motiu sorprengué veure que, ja en el primer programa emés, el futbol es colara des del començament i acaparara vora la meitat del programa, minuts que se suposava havien de dedicar-se a esports que finalment no van tindre cabuda com l'handbol, la vela, el voleibol, el golf, el judo o el rugbi per nomenar-ne alguns amb més nombre de llicències esportives i, per tant, amb més seguidors, en el nostre territori. Tot reconeixent la importància de l'esport com a element de cohesió social i de vertebració del territori, els mitjans de comunicació públics tenen la responsabilitat d'atendre la seua varietat amb permis de ´sa majestat el futbol’.

Menció a banda mereix l’adequat tractament de la dona en l'esport. El fet que Yolanda Damià siga la cap de servei de programes d'esports en À Punt Mèdia i que s'haja apostat per María José Berbegall com a conductora del programa del dimecres convida a pensar que l'aposta per l'esport dona no serà merament testimonial. I com a guinda d'aquest pastís informatiu també tindrà cobertura l'esport adaptat. Al primer programa ja vam tindre notícies de la boccia, el ciclisme i la natació de la mà de la periodista i esportista paralímpica valenciana Leyre Ortí, que en els escassos cinc minuts que li deixaren al menys va marcar un punt d’inici. Per cert, no estaria de més incloure interpretació a llengua de signes en tota la programació, incloent l’esportiva.

És inevitable pensar en l'efecte depredador de temps informatiu del futbol d'elit respecte a la resta d'esports fins i tot del mateix futbol base, per aixó i sense caure en la desconfiança de què parlava l’escriptor uruguaià, esperem que la televisió autonòmica no es deixe véncer per la inèrcia, més encara ara, que acaba de començar la lliga, i oferisca una visió de 360 graus de l'esport de la terreta. De moment, els primers programes ens han deixat amb ganes de més.