“Vaig perdre el DNI, em van usurpar la identitat i ara em reclamen 7.300 euros en despeses”

“Mai no hauria imaginat que la pèrdua del DNI em causaria tants problemes, fins al punt d’usurpar-me la identitat per a fer tota mena de compres i de contractes pels quals m’han ficat en la llista de morosos i m’han reclamat 7.322 euros”.

Així de resignada s’ha mostrat Nuria Perales, una valenciana que pateix un autèntic calvari per una cosa que pot arribar a ser tan quotidiana com la pèrdua d’un Document Nacional d’Identitat (DNI).

Segons ha relatat, va ser l’any 2013 que va extraviar la cartera. Després de presentar la denúncia pertinent, va anul·lar les targetes de crèdit i es va renovar el DNI. Fins ací tot normal.

No obstant això, un any més tard, va començar el viacrucis: “Vaig telefonar a ONO per contractar un servei i em van dir que no podia, perquè tenia un deute amb ells de 1.470 euros, i jo no havia tingut mai res amb ells”.

Davant de la sospita que podia tractar-se d’algun tipus d’estafa, Nuria va telefonar a altres companyies per comprovar si havia estat un cas aïllat. Per desgràcia, es van confirmar els seus pitjors pronòstics.

En Movistar li van dir que constava un deute de 1.362 euros corresponent a cinc línies de telèfon i a l’adquisició de diversos terminals, i en Vodafone constava un deute d’uns 500 euros.

“El problema és que, en aquestes companyies, només cridant per telèfon i donar el nom i el DNI ja t’hi pots donar d’alta”, lamenta. Nuria va posar immediatament una denúncia tant en la Policia Nacional com en el jutjat per suplantació d’identitat.

I és que el problema anava més enllà del deute econòmic: “Em van incloure en el registre de morosos i això està generant-me molts problemes, perquè, per exemple, no puc finançar compres ni tenir targetes de crèdit”.

Per sort, finalment va aconseguir que li enviaren una gravació de veu d’un dels contractes. Segons explica, “la Policia em va cridar perquè identificara la veu i van comprovar que, òbviament, no era jo”.

A més, va aconseguir que una de les companyies li diguera en quina adreça estava domiciliada l’alta, en concret, al carrer Juan Bautista Comes, “un carrer que ni tan sols sabia on estava”.

Però la cosa no va quedar ací. Amb tot el procés judicial en marxa pel cas de les companyies de telecomunicacions, al final del 2015 va rebre una carta d’embargament.

Quan va telefonar al jutjat, li van dir que tenia “un deute de 3.990 euros corresponent a les mensualitats del lloguer d’un pis, casualment situat en la mateixa zona que l’anterior”.

Després d’uns quants recursos judicials contra la propietària de l’immoble, “una dona de 81 anys a qui, pretesament, gestionen el lloguer els nebots”, ha aconseguit paralitzar tots els pagaments (telefonia i lloguer) perquè no s’ha pogut demostrar que va ser ella la que va contractar directament: “El contracte de lloguer era per a riure, només coincidia el meu nom i DNI, la resta de les dades, estat civil, professió o descripció física, eren erronis perquè se les van inventar”.

No obstant això, el procés judicial continua obert, ja que “la propietat de l’immoble hi ha recorregut”. A més, d’altra banda, té un altre procés obert amb les companyies telefòniques perquè la donen de baixa del registre de morosos, “una situació que està generant-me molts problemes”.

Sobre la seua decisió de denunciar aquesta situació, ha explicat que ha fet el pas “per a denunciar aquesta injustícia i per si a algú li ha passat alguna cosa semblant i li pot servir d’ajuda la meua experiència”.

Sobre això, la lletrada de Nuria (prefereix no revelar la seua identitat), ha lamentat com de fàcil que resulta donar d’alta aquest tipus de contractes: “Algú amb el teu DNI pot fer el que li done la gana, i això és inacceptable”.

A més, ha criticat com de senzill que és donar a algú d’alta en el registre de morosos, i com de complicat resulta donar-se’n de baixa. En aquest cas, ha explicat que, “com que no hi ha ningú contra qui reclamar, cal presentar una demanda civil, i això val diners”.

L’advocada ha afegit que “les companyies de telecomunicacions haurien d’aplicar més filtres i actuar amb més diligència abans de donar d’alta els seus clients”.

Finalment, ha advertit que “a Espanya hi ha una facilitat contractual excessiva; de fet, el contracte verbal és vàlid”.