Així pressionen fons inversors a veïns de València: “Ens van tirar un paper per la porta perquè ens n’anàrem de casa”

“Fa un parell d’anys ens van tirar un paper per davall de la porta en què una financera ens deia que havíem d’anar-nos-en de casa, cosa que, per descomptat, no vam fer, i menys amb quatre xiquets”.

Així relata Sara, veïna del carrer de Vicent Brull 67, al Cabanyal, el calvari que ve passant amb la seua parella i els seus quatre fills des que el BBVA es va quedar amb l’habitatge en què estava llogada.

Segons explica Sara, “vam deixar de pagar el lloguer al propietari anterior quan ens va dir que havia hipotecat el pis, però ningú del banc ens va donar mai un número de compte per a fer efectius els pagaments, per la qual cosa al cap d’uns mesos vam tindre un judici tots els inquilins de l’edifici per impagament”.

Amb tot, el jutge no va donar la raó a l’entitat bancària, atés que els inquilins tenien contracte en vigor: “Posteriorment va arribar la carta de la financera que s’ha quedat la hipoteca del BBVA en la qual ens deien que abandonàrem la casa”.

Sara comenta que ells només volen seguir a sa casa i pagar un lloguer just, però “en la finca només quedem nosaltres i una dona major, i no ens donen una altra opció, només volen que ens n’anem”.

El cas de Jesús és molt similar. Tota la vida ha viscut en el mateix carrer que Sara, però en el número 88. El pis és un lloguer de renda antiga a nom dels seus pares al qual s’ha subrogat i que es va prorrogant d’any en any: “Fa uns mesos van tirar un paper per davall de la porta en què deien que l’empresa Barcelona Ocean View, part del Grupo Vértice, havia comprat tot l’edifici i ens donaven un número nou de compte per a ingressar-hi els lloguers, així com els contractes”.

No obstant això, com que no era una notificació formal, Jesús va optar per fer els ingressos (60 euros per mes) al jutjat, perquè hi constara i que l’empresa no poguera acollir-se a un pretés impagament.

“L’única comunicació formal que he tingut amb aquesta companyia és la carta certificada que em van enviar per demanar-me els contractes de lloguer, sota amenaça d’iniciar un procés de desnonament si no ho remetia”, assegura.

Jesús va procedir a enviar tota la documentació i, des de llavors, assegura que no ha tornat a tindre notícies. Segons explica, “en l’edifici tan sols queden quatre pisos habitats en règim de lloguer d’un total de huit habitatges i a cadascun li diuen una cosa: al de dalt l’han amenaçat de despatxar-lo, al de davant que no es preocupe, que arreglaran l’escala i posaran ascensor i a mi se m’acabava el contracte al febrer, per la qual cosa, com que no han dit res, s’ha renovat un any més”.

Per a aquest veí del Cabanyal, “el pitjor és la incertesa i l’angoixa que et crea aquesta situació, perquè realment no estàs segur de què passarà el dia de demà i si és millor buscar ja una alternativa i abandonar la casa o aguantar”.

Des d’Espai Veïnal Cabanyal alerten que el cas de Sara no és aïllat. L’entitat ha detectat en els últims mesos “un procés en què fons financers adquireixen edificis sencers antics o en mal estat, però en què viuen persones pagant lloguers baixos, amb l’objectiu de rehabilitar-los i vendre’ls o llogar-los com a allotjament turístic”.

Per a l’entitat es tracta d’un cas clar de gentrificació, ja que “en molts casos, aquestes operacions suposen el desallotjament de les persones que viuen tota la vida en aqueixes cases, que a més tenen dificultats per a trobar altres lloguers a preus assequibles”.

Mapatge de desallotjaments

Des del col·lectiu Entrebarris, del qual forma part Espai Veïnal Cabanyal, han elaborat un mapa interactiu en què han assenyalat en l’últim any 40 casos de desallotjaments per diversos motius, principalment a Orriols, Benimaclet, Ciutat Vella, el Cabanyal i Russafa.

Segons Fran Azorín, membre de l’entitat, “les causes fonamentals d’aquestes expulsions són pujades de lloguer o no renovació del contracte. En segon terme, tenim altres processos d’assetjament com són els conflictes de convivència amb els pisos turístics existents, les pressions immobiliàries i la falta de manteniment dels habitatges”.

A més assegura que “el futur del 95% dels pisos seran destinats o han sigut destinats a apartaments turístics després de l’expulsió”.

Sobre el mapa creat, Azorín explica que “amb aquesta plataforma volem visibilitzar l’avanç de la desaparició de la funció social de l’habitatge cap a una hotelització del parc d’habitatges; també pretén ser una eina de denúncia i suport de les persones que estan patint aquesta realitat, al costat de les comissions d’afectats de la xarxa Entrebarris presents en els barris i que fan un acompanyament directe”.