Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Així ha retrocedit la platja del Saler arran de les ampliacions del port de València

La imatge de la platja de la *Garrofera del Saler en 1977 (dalt) i la mateixa zona marcada amb fletxes en 2010.

Carlos Navarro Castelló

0

“Fa 46 anys que visc a la Casbah i he vist com els pescadors arribaven en les seues barques menudes a la platja de la Garrofera i atracaven en l’arena mateix, ja que antigament estava permés; ara seria impensable, perquè ja no queda arena, han desaparegut els prop de 80 metres de platja que hi havia en el mateix període en què s’ha anat ampliant el port de València”.

Així s’ha pronunciat un veí molt coneixedor del procés de regressió que està experimentant tot el front litoral sud de València, les conseqüències del qual en forma de destrosses es veuen cada vegada que hi ha un temporal.

Com a prova, aporta dues imatges aèries de la platja de la Garrofera el 1977 i el 2010, en què es veu que l’aigua ha engolit l’esplanada d’arena que hi havia i arriba ja fins al mur de l’antic passeig marítim.

Segons aquest resident (prefereix mantindre’s en l’anonimat) d’una de les zones de València més castigades per la recent borrasca, “els danys no haurien sigut tan agressius si les platges no estigueren tan erosionades com estan”.

A més, tal com ja va fer dimarts la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, alerta que el creixement del nivell de la mar posa en risc l’Albufera: “Cada vegada s’estreny més la muntanya de la Devesa que fa de barrera entre la mar i l’Albufera per l’empenyiment de les ones, la qual cosa genera filtracions d’aigua salada al llac”.

Sobre les ampliacions successives del port de València com les causants de l’erosió de les platges del sud, no hi té dubtes: “Així ho reconeix la declaració d’impacte ambiental (DIA) del projecte de l’ampliació nord; però no és nou, perquè el Govern ja sabia molt abans els perjudicis que el port ha causat en aquesta zona de costa, com queda reflectit en una resposta de l’executiu central de l’any 1991 a un senador; malgrat tot, van autoritzar l’ampliació sense prendre mesures més enllà d’aportacions esporàdiques d’arena”.

Tal com explica aquest veí, la DIA atorgada al port de València per a l’ampliació nord destaca textualment que “en les últimes dècades aquestes platges han anat experimentant una reculada produïda per la interrupció del transport litoral, a causa del creixement del port i del descens d’aportacions sòlides del riu Túria”.

A més, afig que “el port de València és responsable de les modificacions profundes que s’han anat produint a les platges de Pinedo i el Saler. El basculament de la platja de Pinedo no ha acabat, per la qual cosa s’hauria d’augmentar la longitud del dic de canalització del marge dret del Túria, i afegir el material sedimentari que porte al seu equilibri la platja, alhora que es fa necessari completar la defensa i el suport de la platja en l’extrem sud, a partir d’on acaba l’efecte de difracció”.

Per aquest motiu, estableix que “ha de preveure’s el seguiment de l’evolució de les platges de l’Arbre del Gos i el Saler, ja que l’efecte del port pot obligar a no gaire llarg termini a l’establiment de noves obres de control de l’erosió, que haurien de ser assumides per l’Autoritat Portuària de València”.

Al juny del 1991 (vegeu el document al final de la informació), el senador valencià del PP, José Miguel Ortí, va preguntar al ministre d’Obres Públiques i Transports llavors, Josep Borrell (PSOE), sobre mesures a adoptar a mitjà i llarg termini per a solucionar definitivament la greu deterioració que ha patit la Devesa del Saler “per a contrarestar l’efecte negatiu que sobre aquesta produeix la proximitat del port de València i també la pujada del nivell de la mar”.

En la seua resposta, Borrell afig com a causant d’aquesta situació “la pràctica supressió de l’aportació d’àrids pel riu Túria” i data l’inici del procés erosiu abans dels anys 80.

És a dir, que a pesar que el ministeri té constatat l’efecte negatiu de les ampliacions successives del port en el litoral del Saler, va autoritzar més tard l’última ampliació nord.

El mateix departament, dirigit ara pel socialista valencià José Luis Ábalos, que va al·legar contra l’ampliació com a regidor del PSPV a l’Ajuntament de València el 2007, ha de decidir si l’avantprojecte d’ampliació, que no s’ajusta als paràmetres de la DIA del 2007 després de les modificacions introduïdes, requereix una altra avaluació ambiental com exigeixen l’Ajuntament i la Generalitat, o si la considera vigent com afirma l’Autoritat Portuària de València (APV). Una decisió que haurà d’adoptar després de la recent declaració d’emergència climàtica per part del nou Govern.

La Politècnica estima una pèrdua de 65 metres de platja

Un estudi de la Universitat Politècnica que analitza l’efecte ombra del port entre Pinedo i el Perellonet entre els anys 1984 i 2014 conclou que la platja de l’Arbre del Gos és la més afectada, amb una pèrdua de 65 metres d’arena, seguida de la de Pinedo, entre espigons, que ha retrocedit 56,7 metres, la de la Creu, que ha perdut 40 metres, i les del Saler que han perdut 34 i 33 metres. La de Pinedo Nord, no obstant això, ha guanyat 27 metres per tal com és la més apegada al port.

A fi de pal·liar el procés d’erosió que pateixen les platges situades al sud del port, la Demarcació de Costes de València té previst executar el projecte de 'Regeneració de les platges del Saler i Garrofera' que suposa l’aportació de 2.908.796 de metres cúbics d’arena en el tram de platja comprés entre l’espigó situat just al nord de la platja de l’Arbre del Gos fins a la gola del Pujol (abasta els trams en què el procés erosiu és molt fort).

L’objectiu d’aquest projecte és la recuperació de la línia de costa existent l’any 1965, fet que suposa en alguns punts fins a 70 metres d’amplària. Els tècnics municipals estimen que, amb el ritme de pèrdua d’arena que es té calculat, es preveu una duració aproximada de l’actuació d’uns 55 anys. L’actuació suposarà una inversió de 28,5 milions d’euros.

Segons el document, “en l’actualitat el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l’estrenyiment de la restinga que tanca l’Albufera, per la qual cosa cal intervindre-hi per evitar que continue el desgast, que suposa un risc imminent per a la conservació dels hàbitats que constitueixen l’ecosistema del Parc Natural de l’Albufera”.

Pregunta al Senado by eldiario.es on Scribd

Etiquetas
stats