Un desballestador regentat per tres germanes, “el negoci de dones” de Redovà afonat per la DANA que lluita per sobreviure

María José Gómez defineix 'Desguaces Miguel' com “un negoci de dones en un món difícil, d'homes”. Ella i les seues dues germanes Julia i Rosa són les administradores mancomunades d'una petita empresa situada a Redovà, en plena zona zero de la gota freda que va colpejar amb força el Baix Segura del 12 al 15 de setembre.

“Va ser horrible, l'aigua es va acumular i va arribar a depassar el sostre dels cotxes”, rememora ara just quan acaben de fer recompte dels vehicles en estoc afectats: uns 600, “més del 70% del negoci se'ns ha anat a pic”, incloent els motors -que atresoren més valor- i caixes de canvi que guardaven en el magatzem per a la seua reparació i venda. En total, “molt més de 300.000 euros” en pèrdues a l'espera del veredicte del perit del Consorci.

El nom del desballestador, o com es coneixen tècnicament, centre autoritzat de descontaminació de cotxes al final de la seua vida útil, respon al seu germà que, com el seu pare Julián, ja han mort. Des de fa deu anys, Julia, Rosa i Maria José estan al capdavant de l'empresa que el seu pare va fundar fa més de 30, quan els desballestadors es deien rastres. En l'anterior riuada de 1987 aquesta mercantil situada en l'avinguda d'Oriola també es va veure afectada, generant pèrdues per valor d'un milió de pessetes, “encara que aquesta ha sigut molt més greu”, puntualitza la major de les germanes.

Tan greu que tres setmanes després encara no han pogut alçar la tanca que fita el recinte de 2.000 metres quadrats cobert encara pel fang, la qual cosa les ha portades a contractar un guàrdia de seguretat “caríssim” -30.000 euros al mes, asseguren- per a evitar robatoris com s'han registrat en altres empreses i per a curar-se en salut i no haver de respondre per responsabilitat civil en cas que els lladres es lesionen en les seues incursions.

De moment, la resta d'empleats, dos xofers i tres mecànics, han pogut cobrar la seua nòmina d'aquest mes, però María José creu que o reben els diners dels préstecs a cost zero que han sol·licitat “o no podrem fer front al pròxim pagament”, adverteix.

“Confie que les ajudes anunciades estiguen prompte en marxa, ens han donat moltes esperances”, confessa aquesta responsable de l'àrea comercial i de relacions públiques. “No vull eixir en aquest reportatge com una víctima, perquè eixirem d'aquesta com ho hem fet nosaltres tres d'anteriors situacions complicades”, confia.

Comercial Donate

José Donate, en canvi, lamenta no ser tan optimista en aquests moments. “He vist com companys d'altres empreses han tancat la persiana per sempre entre plors”, esgrimeix. “I en el meu cas, que he perdut el treball de mitja vida, hauré de tancar per sempre si no arriben les ajudes anunciades”, afig aquest director de Comercial Donate, dedicada des de 2001 a la venda de productes de neteja i hostaleria.

“De moment no han eixit les ajudes i el banc em dona diners amb interessos, per la qual cosa necessite invertir 200.000 euros en furgonetes, elevadores, gènere nou i no sé què fer”, insisteix aquest responsable de quatre empleats més que van veure com l'aigua va entrar i va inundar la nau en la nit del dijous 12 de setembre de la qual van haver de ser rescatats pels bombers juntament amb altres 200 persones.

“Estic fart de dir-ho, el polígon en el qual estem està construït en zona inundable; ja li vaig dir a Ximo Puig quan va vindre ací que havien d'arreglar la rambla d'Abanilla, que per ací va entrar l'aigua i no pel desbordament del riu i que això es podria haver evitat i el que és pitjor, això tornarà a passar sinó es fa res”, denúncia.

“Al final només et demanaré que poses una cosa i és amb el que em quede de tot això com és la solidaritat de la gent”, comenta. “Des de les pluges tinc clar que sí, que la vida et pot canviar en un segon, però també que l'ésser humà apareix quan creus que l'has perdut tot”, diu emocionat. “En les setmanes dures he fet vertaders germans de companys d'altres empreses del polígon que abans només ens déiem ‘hola i adeu’, ajudant-nos en tot com una família i això és bonic”, conclou.

Grup Marcos

Francisco Marcos Bañuls també destaca la solidaritat que va haver-hi durant la riuada com l'únic aspecte positiu de la crisi. En les seues oficines del concessionari situat a Oriola van donar recer a diversos clients en la nit d'aqueix dijous entre clients i conductors atrapats, inclòs un jove conductor marroquí.

“És el mínim que podíem fer”, relata aquest director d'un dels hòlding d'automoció més important de la Comunitat Valenciana, que proveeix a 46 concessionaris entre Alacant i Múrcia i que dona treball a 1.200 empleats.

Aqueixa xifra, 1.200, ha quedat gravada a foc per a aquest empresari perquè és també el nombre de cotxes que estimen que han perdut arrossegats per la riuada, la imatge de la qual en xarxes socials i serveis de missatgeria es va viralitzar fins al punt d'aconseguir que diversos particulars els ajudaren a remolcar els vehicles que havien sigut arrossegats per l'aigua.

En total, 25 milions d'euros en pèrdues a l'espera del dictamen dels perits que van revisant els vehicles un a un. “Però no em puc queixar, gràcies a Déu hem pogut continuar la prioritat de venda i atendre els nostres clients de Múrcia i Elx on la gota freda ha sigut menys greu”, explica. “I també he de contar que les marques que representem s'han bolcat de seguida i ens han manat més cotxes, així que bé”, respon.

“L'important d'aquesta experiència és que no hem hagut de lamentar danys personals”, prossegueix, “decidim ràpid el dijous que tots els empleats s'havien d'anar a casa i excepte alguns que es van obstinar a quedar-se i al final van haver de dormir aqueixa nit en un alberg, tots van estar bé”, explica.

“Però vosté quasi no ho compta”, li inquirim. “Sí, altres companys i jo ens quedem més temps i quan ens vam anar vam voler eixir per una zona de la muntanya d'Oriola que encara no estava tallada”, recorda. “Vaig eixir el primer i darrere anaven amb els seus cotxes altres treballadors amb la mala sort que part de la muntanya es va desprendre en la carretera amb molta violència davant nostra i la veritat és que si haguérem eixit un minut abans… en fi, no era el nostre dia i ací seguim”.