Joan Baldoví: “Jo defense en el Congrés el que el PSPV i Podem defensen en les Corts Valencianes”

Joan Baldoví, diputat de Compromís en el Congrés, es va alçar a les 4 de la matinada de dimecres per anar a la sessió parlamentària sense saber que rebria tantes crítiques. La coalició valencianista havia decidit hores abans negar-se a la pròrroga de l’estat d’alarma que plantejava Pedro Sánchez perquè s’havien parat les negociacions amb el Govern dos dies abans, sense avanços. En plena sessió en què va votar 'no', la primera negativa en la legislatura a una mesura del Govern del PSOE i Unides Podem, la pròrroga de l’estat d’alarma, per un repartiment de recursos que considera injust, explica a eldiario.es les seues raons.

Compromís ha donat suport a l’estat d’alarma 4 vegades, fins i tot manifestant discrepàncies. Què ha canviat aquesta vegada?

Ha canviat el tracte. Crec que és important. Nosaltres no som sospitosos d’alinear-nos amb la dreta. Si hi ha algú entusiasta en aquest Congrés, que ha votat la moció de censura, que ha donat suport al primer govern socialista, el segon, que ha secundat i ha proposat un pacte, he sigut jo. Hem votat els decrets, l’estat d’alarma... però si negocies amb el PNB, amb altres, i amb nosaltres tens el compromís en el pacte d’investidura que mentre no hi haja un nou sistema hi haurà mesures pal·liatives... quin millor moment que ara, que tenim una emergència sanitària. [A la Generalitat Valenciana] a l’agost se’ns acaba el pressupost de sanitat, paguem les despeses amb préstecs i estem així molts anys. Es van fer malament les transferències amb un Govern socialista. Si en aquest moment de crisi, en què les comunitats han de fer esforços per a comprar material, contractar... Si aquest no és el moment de fer un gest i equiparar-nos...

És un moment en què es parla de quantitats molt grans; reclamàvem 2.300 milions per a comunitats que representen el 40% de la societat espanyola, demanem tindre les mateixes armes que els altres per a lluitar contra la crisi. Hem vist poca resposta del Govern. Són 16.000 milions nous i els criteris tornen a penalitzar els valencians. Jo entenc que cal donar més recursos als que han tingut més incidència, però aquesta crisi afecta les persones; sanitàriament si pateixen la malaltia, però econòmicament i socialment si en pateixen les conseqüències. Si no tenim els recursos per a poder atendre la gent, estem en desavantatge.

Madrid és una comunitat rica que es permet el luxe de perdonar impostos a la gent més rica. Amb aquest repartiment, ho rescabales, i estan en millor lloc i la resta en pitjor. Si no aportes per als que estan pitjor... Creiem que era una mica de trellat, però sembla que es pot negociar amb tothom menys amb els que reclamen alguna cosa que clama al cel.

Creu que s’hauria d’habilitar un fons per a compensar la falta d’ingressos?

Nosaltres reclamem primerament l’equiparació, que s’equipare els que estem per davall a la mitjana. Després, de segur que vindran ajudes a comunitats autònomes més afectades i la nostra ho serà pel model econòmic, per la influència del sector serveis, turisme i hostaleria.

Està còmode amb aquesta decisió?

Aquesta pregunta la faria al PSOE i Podem. Es troben còmodes pactant amb els que els han negat el pa i la sal? Estan blanquejant l’extrema dreta i no pactant amb els que els hem votat tots els decrets i hem sigut socis lleials? Deixant de banda i provocant el no dels que els hem fet seure on estan asseguts? Recordem que és un Govern que no té la majoria absoluta.

Creu que el PSOE es troba més còmode negociant amb Ciutadans que amb les esquerres plurinacionals?

És una pregunta que hauria de fer al PSOE. Veient algunes actuacions... Ens en queda el dubte. Tant de bo no fora així. El Govern del Botànic, de tres forces progressistes, és un model de referència que està gestionant bé aquesta crisi i el dia a dia. M’agradaria que el PSOE apostara per governs progressistes. En les últimes pròrrogues hem vist que ha arribat a acords amb Ciutadans i no amb Compromís, que som els seus socis al País Valencià.

Ha parlat amb el PSPV i Podem? Alguns entre els socis del Botànic estan sent molt durs. Creu que afecta la relació?

Jo estic defensant ací el que el PSPV i Podem defensen en les Corts Valencianes. En compte d’atacar Compromís, farien millor de pressionar les seues cúpules de Madrid perquè, en compte de pactar amb Ciutadans, pactaren amb Compromís, que hem sigut un soci just, lleial i responsable. Defense el mateix que el Govern valencià. Ximo Puig demanava la setmana passada que la població tinguera més pes en el repartiment; el conseller d’Hisenda Vicent Soler, algun fons de compensació per a arribar a la mitjana espanyola [en despesa sanitària]. Defense el seu mateix discurs, no sé per què em critiquen. Els partits haurien de pressionar el Govern de Madrid perquè als valencians ens feren cas en un problema que clama al cel.

Estan fent-li acusacions molt greus, com que es posa en perill la salut, les mateixes crítiques que va rebre Esquerra Republicana de Catalunya en la votació anterior per votar com la ultradreta.

I la culpa, qui la té? La té Compromís o un Govern que no és capaç de negociar amb els seus socis? La culpa serà compartida. Dilluns a les 7 de la vesprada vaig deixar de rebre comunicacions del Govern. A partir del pacte amb Ciutadans, només em va telefonar el ministre per parlar-me d’alguns avanços en el repartiment del fons, que encara ens deixaven molt per davall del pes poblacional. Qui posa en perill la sanitat, les vides, són els que permeten que els valencians tinguem any rere any un infrafinançament en sanitat pròxim a 880 milions d’euros. Això provoca que els valencians estiguem per davall de la mitjana en metges, infermeres, matrones, llits hospitalaris... Això sí que és posar en perill la sanitat i la vida.

Qui ho posa en perill és qui no és capaç de pactar amb els seus socis, que li han donat suport sempre. I continuarem aportant per fer lleis progressistes.

Demanaria que la lleialtat i la confiança foren un camí d’anada i tornada. No pot ser que sempre siguem els lleials, els responsables, i que el Govern no tinga cap gest amb els 5 milions de valencians, com reclamen els consellers del PSPV i Podem.

És una ruptura o confien a reprendre les negociacions?

Clar que pensem a reprendre les negociacions. Sempre que hi haja la mínima possibilitat d’un acord que beneficie el poble valencià donarem la mà oberta. Volem ser part de la solució, no del problema. Si hi ha voluntat de negociar, continuarem donant la mà i deixarem la porta oberta, ara i sempre.