El País Basc va fer cinc vegades més proves PCR a possibles contagiats de COVID-19 amb la meitat de població que la Comunitat Valenciana

La teoria del greuge comparatiu del Govern cap a la Comunitat Valenciana respecte al País Basc, autonomia que ha passat en bloc a la fase 1 de la desescalada, no acaba de quedar demostrada almenys pel que fa a proves PCR a possibles contagiats de COVID-19 en atenció primària, paràmetre que ha impedit que 14 departaments de salut valencians avancen en la desescalada.

Segons l’informe que va remetre el Govern basc al ministeri de Sanitat el 8 de maig, dos dies després que el document enviat per la Generalitat Valenciana, entre el 27 d’abril i el 3 de maig els serveis d’atenció primària bascos van detectar 5.499 sospitosos de COVID-19, als quals van fer 2.881 proves PCR, és a dir, van testar el 52,3% dels sospitosos, malgrat tindre la meitat de la població que la Comunitat Valenciana.

En el cas de l’atenció primària de la sanitat valenciana, entre el 28 d’abril i el 4 de maig es van detectar a 2.969 casos sospitosos, als quals van fer 617 PCR, per la qual cosa tan sols van fer proves a un 20%.

En el cas dels resultats positius d’aquests PCR, també són més favorables al País Basc. L’11% de les 2.881 PCR fetes als sospitosos van resultar positives, mentre en la Comunitat Valenciana van resultar positives el 35%. En relació al total de sospitosos, al País Basc el 6,2% van resultar positius, mentre que en territori valencià, el 7,3%.

El fet que el País Basc detectara més sospitosos no sols té a veure amb el seu índex de contagis general, sinó també amb la capacitat més gran del seu sistema d’atenció primària tant per a detectar-los com per a confirmar-los mitjançant PCR.

Precisament, aquest és un dels aspectes que va destacar el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, pels quals el País Basc sí que ha passat a la fase 1.

Segons Simón, “el País Basc estava perfectament habilitat per a passar a la fase 1. Té unes capacitats molt potents, uns sistemes de vigilància de detecció precoç que estaven ja implementats a un nivell molt alt i tenia una situació epidemiològica afavoridora, amb uns nivells de transmissió realment molt baixos”, va explicar el doctor Simón en roda de premsa des del Palau de la Moncloa.

Aquest va ser precisament el punt que va posar damunt la taula el president del Consell, Ximo Puig, quan va assegurar que tenien previst aqueix reforç en la detecció precoç de l’atenció primària, així com l’increment de proves PCR, a partir del dilluns 11 de maig, tal com va marcar en un primer moment el Ministeri de Sanitat.

Posteriorment, segons va denunciar Puig, es va canviar el criteri i es va tindre en compte per a valorar el passe a la fase 1 la relació de tests PCR fets a sospitosos en atenció primària, una dada en què Euskadi té xifres més bones que la Comunitat Valenciana.

És cert que en molts altres paràmetres la Comunitat Valenciana ix més ben parada que l’autonomia basca. Per exemple, el País Basc té una incidència acumulada de 596 casos per 100.000 habitants i ha notificat 13.543 positius (a 7 de maig, segons la informació remesa al Centre Nacional d’Epidemiologia). Amb aquestes dades ha fet 125.183 PCR (a 7 de maig, dades del Ministeri de Sanitat).

La Comunitat Valenciana té una incidència quasi tres vegades inferior: 214 casos per 100.000 habitants, 13.179 casos i 133.533 PCR (a 7 de maig). Així doncs, la Comunitat Valenciana, amb menys casos, ha fet 8.300 PCR més, si bé és cert que amb el doble de població.