El barri de Benimaclet, a València, ix al carrer per a oposar-se al PAI i al model especulatiu de Metrovacesa

Benimaclet és un barri de València amb un teixit associatiu fort preparat per a respondre de manera col·lectiva als projectes que no compten amb la participació activa del seu veïnat i que amenacen amb destruir la seua idiosincràsia urbanística, ambiental i social. Prova d'això és l'adhesió de més de 150 entitats, col·lectius i comerços del barri a la manifestació ‘Defensem Benimaclet, recuperem l’horta’, convocada per Cuidem Benimaclet i l'Associació Veïnal, que aquest diumenges al matí han omplit els carrers per a oposar-se als plans urbanístics previstos en zones d'horta, que inclouen la construcció de 1.350 habitatges per l'empresa Metrovacesa.

Al costat de col·lectius i organitzacions, més de 6.800 persones, segons dades de l'organització, s'han sumat a aquesta marxa per a demanar la desclassificació dels terrenys com a urbanitzables, així com denunciar la creixent especulació en els pisos de lloguer i en l'habitatge, i els processos de gentrificació cada vegada més i més notables. Demanden més equipaments públics com parcs, zones esportives o una escola infantil, respectar el caràcter històric del barri i la seua connexió amb l'horta, al costat de la seua recuperació i posada en valor. Una horta el regadiu de la qual ha sigut recentment declarat Patrimoni Agrícola Mundial per Nacions Unides.

La manifestació ha començat a les 11.00 hores amb un concert de Xavi Sarrià, músic i veí del barri, seguit de la colla de dolçainers i tabalaters de Estrela Roja de Benimaclet, la Jove Muixeranga de València -amb seu en el barri-, els ‘gegants’ de l'Assemblea Veïnal de Benimaclet i la batucada de S’ambala. El recorregut ha acabat en la plaça de Benimaclet, on s'ha llegit un manifest amb els arguments contra el PAI.

Un recent estudi publicat per la Universitat de València apunta, tal com també assenyalen les diferents associacions veïnals des de fa anys, que les alternatives al Programa d'Actuació Integrada són viables jurídicament i econòmicament, i passen per desclassificar el terreny com a urbanitzable, reduir l'edificabilitat i augmentar l'habitatge social.

Aqueix mateix informe recorda que “totes les previsions d'increment de població en què es basaven els estudis que van justificar en el passat aquestes classificacions com a urbanes s'han demostrat totalment fallides”. De fet, en les últimes dues dècades Benimaclet ha perdut un 3% de població i el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) es va plantejar fa ara 30 anys.

Els sòls on estan previstes les edificacions podrien convertir-se, més enllà de si són dotats o no de caràcter “especialment protegit”, en un espai “de transició a una horta periurbana de valors únics a Europa, amb infraestructures i rastres etnològics que donen una continuïtat única a aquest entorn”. Per això, continuen en l'informe, seria necessària una revisió del PGOU de la ciutat que reavaluara les necessitats del sòl urbanitzable i d'habitatges a la ciutat.

La marxa d'aquest diumenge 26 de gener demostra, una vegada més, la voluntat de milers de veïns i veïnes per construir una ciutat feminista i ecològica, que també s'oposa a altres projectes urbanístics expansius en zones d'horta històrica com l'ampliació de la V-21, la ZAL i el port de València.