Front comú de les cinc autonomies implicades per a accelerar el Corredor
Els governs de la Comunitat Valenciana i de Catalunya volen aplicar la màxima que la unió fa la força en un projecte d’importància vital com és el Corredor Mediterrani.
Per aquest motiu, s’han reunit aquest dilluns la consellera d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana, María José Salvador, amb el conseller de Territori català, Josep Rull, amb l’objectiu de posar en comú la situació de les obres d’aquesta infraestructura en ambdues autonomies i d’establir accions comunes per a aconseguir que s’agilitzen les obres.
En aquest sentit, tots dos s’han mostrat partidaris de coordinar-se amb la resta de les autonomies afectades pel Corredor per a fer un front comú que dote de més força i arguments la reivindicació d’aquesta nova plataforma ferroviària.
Segons Salvador, al seu moment ja es va reunir amb el Govern d’Aragó per aquest motiu i el president del Consell, Ximo Puig, també ha plantejat accions conjuntes amb el president de la regió de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, en una reunió que han mantingut aquest dilluns. Així, en dates pròximes faran el mateix amb la Junta d’Andalusia.
Tant Salvador com Rull han assegurat que no sols pressionaran davant del Govern central, sinó també davant del Parlament Europeu.
Així, han comentat que exigiran al Ministeri de Foment un calendari d’obres “cert i avaluable” i per fer-ho, demanaran que es nomene un coordinador tècnic que gestione l’execució de tot el projecte des del terreny i que servisca d’interlocutor per a informar les diferents autonomies dels avanços de les obres.
A més, Salvador ha denunciat que no és normal que “la segona i la tercera ciutat d’Espanya tinguen la mateixa connexió ferroviària des de l’any 1997”, cosa que, a parer seu, demostra les escasses inversions que ha rebut l’eix Mediterrani: “En la legislatura passada la Comunitat ha estat a la cua en licitació d’inversions noves per habitant”, ha lamentat.
Per la seua banda, Rull ha criticat la política centralista que tradicionalment s’ha imposat des del Govern central, fet que ha implicat “una gran pèrdua d’oportunitats de desenvolupament econòmic per a comunitats com Catalunya o el País Valencià”.
