A la recerca d’una Carta de Drets Digitals: “La COVID-19 ha posat de manifest manques en la cultura de la seguretat”

El Govern ha représ els treballs perquè l’ordenament jurídic aprofundisca en la regulació dels drets i les obligacions en l’entorn digital. En l’última legislatura del PP es va constituir una comissió d’estudi a aquest efecte i, en la posterior, el PSOE va esmenar la Llei de protecció de dades per incloure-hi un títol complet dedicat a aquesta matèria. Ara, l’executiu, sota la supervisió de Nadia Calviño, vicepresidenta tercera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, ha posat en marxa un grup de treball amb l’objectiu d’elaborar una Carta de Drets Digitals.

La finalitat del grup és completar i desenvolupar el marc normatiu a través de la Carta, “únicament dedicada als drets digitals, per incloure-n’hi alguns encara no recollits en Títol X” de la llei esmentada. És el cas, diu el ministeri, “dels relacionats amb la protecció de col·lectius vulnerables, les noves relacions laborals o l’impacte de noves tecnologies com la intel·ligència artificial”.

Teletreball, educació en línia, reunions telemàtiques, apps per a detectar símptomes... El coronavirus i el confinament sobtat imposat per la pandèmia han trastocat les nostres vides i la nostra manera de relacionar-nos. Ni tots tenim la casa condicionada per al teletreball ni les nocions de seguretat per a conéixer els riscos d’utilitzar el mateix dispositiu per a tasques de l’empresa i l’oci personal. Internet ha suposat un paper clau en el desenvolupament d’activitats fonamentals, no sempre utilitzat de manera responsable. Per a Ricard Martínez, professor de dret constitucional i responsable de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital de la Universitat de València, un dels experts citats en el grup de treball, la pandèmia “ha posat de manifest virtuts i manques de la transformació digital”, entre aquestes les referides a la seguretat. “Cal reincorporar la cultura de la seguretat”, insisteix el professor, especialment en l’àmbit del teletreball, on allò privat s’ha mesclat amb allò laboral.

El professor confia en la constitució d’aquest grup de treball com una forma que permeta “identificar aqueixos drets digitals que necessiten estímul i contribuir a la creació de polítiques públiques com a garantia de drets i igualtat”. “Cal evitar que el nou context genere noves bretxes i noves formes de discriminació”, sosté Martínez, que coneix bé algunes desigualtats com les que s’han donat en el marc educatiu, amb alumnes que no disposen d’espai propi per a estudiar o de mitjans per a accedir a les classes en línia.

El professor es mostra optimista amb les possibilitats de la transformació digital, sempre que se’n faça un bon ús i una regulació garantista dels drets fonamentals. “La transformació digital i la intel·ligència artificial ens ajudaran a veure o establir la manera de reinterpretar els drets i els deures existents”, afirma. I explica: “Hi ha molts drets que existeixen en el món físic (salut, educació, llibertats públiques) i haurem de repensar sobre com el món digital hi impacta per assegurar-ne la garantia. I és possible que identifiquem drets nous o polítiques noves, com el dret a la desconnexió digital, el dret a l’oblit, a la protecció de la identitat digital”. Alguns d’ells ja estan inclosos en la reforma de la Llei de protecció de dades, apunta.

L’acadèmic considera que a Espanya hi ha prou volum de dades per a implementar moltes millores, però no s’ha aprofitat aquest potencial, per exemple, per a optimitzar el sistema públic de salut. Martínez anomena exemples ja apuntats per professionals mèdics com la necessitat d’unificar els sistemes sanitaris, facilitar els diagnòstics, evitar els desplaçaments i la saturació de consultes en atenció primària. Es podria, per exemple, emprar les dades perquè un pacient d’urgències acudisca a l’hospital que puga tractar-lo millor, no al que ‘li toca’ segons el SIP.

Martínez expressa una visió optimista de la tecnologia i l’anàlisi de dades i apunta la importància que té que els països europeus es posen les piles en aquest procés. En cas contrari, pot acabar sent subsidiari i dependent de mercats com el xinés i el rus, lluny dels valors democràtics i els drets de la Unió Europea. Malgrat els riscos de la pandèmia relacionats amb la privacitat i la seguretat, l’expert en transformació digital creu que d’Internet han sorgit iniciatives notables. “La transformació digital pot ser enormement creativa per a la societat. Pensa en les iniciatives solidàries, en els entorns de col·laboració voluntària, en els models de gestió descentralitzada de la innovació que s’han donat: de desenvolupar plàstics per a la protecció de sanitaris a pantalles de metacrilat fent servir analítica de dades i impressores 3D”, esmenta en relació amb les iniciatives altruistes.

“Nosaltres ens prendrem això amb ètica. L’ètica, els drets i el compliment normatiu han d’utilitzar-se per a acompanyar al procés tecnològic de bé comú. Si s’usen per a crear por, es paralitzen les coses. Cal trobar un equilibri”, apunta.