Ciutadans ha perdut 130 regidors, set diputats provincials i cinc autonòmics des del 2015
Ciutadans ha perdut 143 càrrecs públics des de les eleccions locals i autonòmiques de 2015. Els expulsats representen prop del 60% del total, i les eixides voluntàries serien el 40%, segons ha informat la formació taronja.
La major part, 130, són regidors, als quals cal afegir set diputats provincials, cinc diputats autonòmics i un conseller comarcal. Aquestes xifres són significatives en un partit com Ciutadans, que en els comicis municipals del 2015 va obtenir 1.527 regidors i que en les eleccions autonòmiques celebrades al llarg d'aqueix any va sumar un total de 93 escons.
En el cas dels diputats autonòmics, el major nombre de baixes s'ha produït en les Corts Valencianes, després que Alexis Marí, exportaveu del grup parlamentari, i altres tres diputats crítics amb la direcció del partit --David de Miguel, Domingo Rojo i Alberto García-- anunciaren divendres passat que es donen de baixa del partit i que passaran al grup de no adscrits de la Cambra autonòmica.
Els diputats valencians han justificat la seua decisió per les “bandades” que, al seu judici, ha donat la formació taronja en els últims anys en els seus posicionaments polítics i pel seu suport a uns Pressupostos Generals de l'Estat de 2017 que consideren “nocius” per a la Comunitat Valenciana.
La seua eixida deixa Ciutadans amb nou escons en el Parlament autonòmic, en comptes de tretze, i fa témer a la direcció del partit que Marí, De Miguel, Rojo i García afavorisquen en algunes votacions al Govern de Ximo Puig, recolzat en el tripartit PSOE-Podem-Compromís.
El mateix divendres el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, els va acusar de “robar” a la formació taronja els quatre escons i el sou públic que comporten en negar-se a lliurar unes actes que van obtenir en les eleccions en concórrer com a candidats de Cs.
A la Comunitat Valenciana són desenes els regidors que han deixat la formació taronja, així com dos dels diputats provincials que han marxat de Ciutadans. Es tracta de Fernando Sepulcre en la la Diputació d'Alacant i José Enrique Aguar en la de València. El partit d'Albert Rivera ha perdut, així, la representació en ambdues institucions, en les quals els seus càrrecs dissidents s'han convertit en trànsfugues. Aguar impulsa una nova plataforma denominada Contigo.
El passat mes de març va ser María del Carmen Prieto, diputada per Màlaga en el Parlament d'Andalusia, la que va comunicar la seua decisió d'abandonar Ciutadans i ser diputada no adscrita. Llavors va afirmar que marxava per “la persecució i la marginació” a la qual s'havia vist sotmesa en criticar, entre altres coses, la “dretització” del partit i les seues “bandades”.
Prèviament, Prieto, que formava part d'un corrent crític interna denominat TranCsparencia, havia sigut suspesa de militància de manera cautelar per les seues “continuades absències en reunions i comissions parlamentàries”.
La majoria no renuncia al càrrec públic
Aquesta situació en la qual el diputat o regidor deixa d'estar afiliat a Ciutadans però conserva el seu càrrec públic es dóna, aproximadament, en el 90% dels 143 casos registrats, ja que solament una minoria dels quals deixen el partit opten també per lliurar la seua acta, segons han detallat fonts de la formació taronja.
A nivell municipal, l'últim cas que s'ha conegut és de l'Ajuntament de Huelva, on el president del grup municipal de Cs, Ruperto Gallardo, i el regidor i exportaveu Enrique Figueroa van anunciar la setmana passava que abandonaven el partit però mantenien les seues actes, quedant com a edils no adscrits. Així, Cs ha passat de tenir tres edils en el consistori a tenir-ne només un.
Entre els pocs càrrecs públics que han decidit dimitir després d'eixir de Ciutadans hi ha la que fou regidora en l'Ajuntament de Logronyo Elvira González, el març passat.
En ocasions, els motius que al·leguen els qui se'n van del partit tenen a veure amb qüestions d'organització interna, com ha ocorregut a Huelva. No obstant això, sovint atribueixen la seua decisió als canvis en l'ideari acordats en l'Assemblea General de febrer --on es va eliminar el terme “socialdemocràcia”--, al suport al Govern de Mariano Rajoy i a la falta de democràcia interna que aprecien dins de l'organització.
L'Executiva nacional exigeix als que abandonen Ciutadans que lliuren les seues actes, recordant-los que aqueix va ser el compromís que van assumir quan es van incorporar al partit. Al seu entendre, aquestes persones són “trànsfugues”, encara que no s'integren en un altre partit, i per això ha demanat en diferents institucions públiques que se'ls aplique el Pacte Antitransfuguisme.
