Col·lectius antiracistes critiquen la cavalcada d’Alcoi, que pinta de negre 200 patges cada any
Les cavalcades dels Reis Mags reobrin des de fa anys el debat sobre les tradicions i la discriminació. Diversos col·lectius es pregunten si de veritat cal empalustrar la cara de persones blanques per a representar un rei africà i els seus patges. Fer d’un color de pell una disfressa i una caricatura és denigrant, consideren.
En la representació de la localitat alacantina d’Alcoi, amb més d’un segle de tradició, hi ha una categoria de patges que formen part de la cavalcada i reparteixen els regals amb escales per les cases dels que han pagat per a això. Aquests criats dels reis mags, dos-cents cada any, estan representats per persones blanques pintades de negre com el betum i amb uns llavis rojos ben pronunciats. Col·loquialment, els integrants d’aquesta comitiva els anomenen “els negrets”.
La d’Alcoi es reivindica com la cavalcada més antiga de l’Estat espanyol, amb 133 anys al coll, i està declarada Bé d’Interés Cultural i Festa d’Interés Turístic Nacional. A més, aspira al reconeixement de la UNESCO des del 2011 i Televisió Espanyola sol connectar en directe en la seua cobertura de la nit de Reis. Aquest és el principal argument de la defensa del municipi davant de les acusacions de racisme per part de diverses ONG i col·lectius: la tradició i la candidatura de la UNESCO. “Un blackface massiu a Alcoi pot ser patrimoni immaterial de la humanitat?” es pregunten en Afroféminas. El col·lectiu per a dones afrodescendents, que brega per inculcar la perspectiva racial en el feminisme, va iniciar fa setmanes una campanya de crítica a la cavalcada.
El terme blackface es refereix al maquillatge teatral per a representar persones de raça africana i té l’origen en les exhibicions d’esclaus com a entreteniment per al públic blanc. La pràctica va ser habitual fins als seixanta, quan el moviment pels drets civils nord-americà va aconseguir-ne la prohibició.
“El tema de les tradicions és una cosa enrevessada, no podem amagar darrere seu actes anacrònics, que a més ofenen un sector de la població”, assenyala el col·lectiu Afroféminas en aquest article en la seua pàgina web. “Les tradicions són canviants i han d’adaptar-se als temps”, recorden.
En la revista Africanidad, Antumi Toasijé escriu que “la representació d’Alcoi és una més de tantes i tantes mofes racistes, en una llarga tradició d’opressió, esclavitud, colonialisme i racisme”. Juntament amb aquestes crítiques, altres col·lectius han llançat campanyes en xarxes socials contra la pràctica d’embetumar persones blanques. Per exemple, la Revista Negrxs demana per Twitter i Instagram compartir les fotos de blackface i recollir experiències de persones que hagen participat en cavalcades de Reis.
Des d’Es Racismo critiquen que aquesta cavalcada “ens recorda que som indígenes, una forma de racisme més enllà d’una representació folklòrica de la població africana històricament esclavitzada”. La revista recull en aquest article la citació d’Antumi Toasijé, director del Centro Panafricano, que assenyala la representació com “una més de tantes i tantes mofes racistes, en una llarga tradició d’opressió, esclavitud, colonialisme i racisme”.
A Alcoi tots defensen la seua tradició al·legant que és una festa “integradora”. El ple de l’Ajuntament, liderat pel PSOE, va presentar una moció de suport a la figura dels patges i a la cavalcada. La contraofensiva del municipi passa també per una campanya en la plataforma Change.org, que demana a la UNESCO el reconeixement de la festa i té quasi 12.000 firmes.
