Costes afirma que la regeneració deixarà les platges de la Ribera Baixa com estaven en els anys 60

La solució més idònia actual per regenerar les costes de la Ribera Baixa “és l'aportació d'una arena d'un calibre especial que permetria la regeneració de les platges en uns 45 metres més, igualant la situació als anys 60, i que aconseguirà mantindre esta superfície d'arena uns 40 anys”. Així explica l'alcalde de Sueca, Dimas Vázquez, els arguments que els han donat des de la Demarcació de Costes de València en la reunió que ha tingut aquesta setmana junt amb els alcaldes del Perelló i de Mareny de Barraquetes.

El cap de Demarcació, Xavier Estevan, i el responsable de Serveis, Projectes i Obres, Eugenio Giménez, han abordat la degeneració que pateix la costa des de fa anys, i han explicat l'estat actual del procés que se segueix després de l'aprovació del Projecte de regeneració que va elaborar el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que contribuiria a millorar l'actual situació.

El Projecte 'Regeneració de les platges del Perelló, Pouet i les Palmeres', que compta amb l'informe favorable, es troba en estos moments sotmés a avaluació d'impacte ambiental. Vázquez ha assenyalat que, després de l'explicació detallada dels tècnics referent als estudis realitzats en la matèria i les diferents causes de la degeneració de les platges que es remunten a la dècada dels 80, com la falta d'àrids que deixen els rius en sedimentació o l'urbanisme desmesurat, a les quals s'uneixen també les obres d'ampliació del Port de València, “s'ha determinat que la solució més idònia actual és l'aportació d'una arena d'un calibre especial que permetria la regeneració de les platges en uns 45 metres més, igualant la situació als anys 60, i que aconseguirà mantindre esta superfície d'arena uns 40 anys”.

Segons han explicat els tècnics, des de l'any 2005, especialment, s'ha produït una degeneració més progressiva i important a les platges. La solució més òptima que es contempla per la seua rapidesa i efectivitat, segons els estudis realitzats per experts de l'Institut Hidrològic de la Universitat de Cantàbria, i l'experiència que s'ha obtingut en zones com ara Sant Joan, a Alacant, o actualment el Saler i la Garrofera on s'està implantant, és l'aportació d'una arena especial. “Després de mostrar-los els nostres dubtes a l'efectivitat d'esta acció, ja que l'experiència ha demostrat amb anterioritat que els temporals acaben amb tot, els tècnics ens van explicar que este tipus d'arena, que s'extrau d'un banc que es troba dins de la mar, serà molt més efectiva per les seues característiques quant a densitat i grandària, i que s'ha pogut demostrar la seua eficàcia”, ha assenyalat Vázquez.

Els tres alcaldes han valorat positivament la trobada amb els tècnics. “Estem contents perquè les coses marxen. Sabem que el procés porta el seu temps però, una vegada obtinguda la declaració d'impacte ambiental, tan sols quedarà que el Projecte s'incloga en els pressupostos del Ministeri per a començar com més prompte millor amb la regeneració que ens proposen, molt més efectiva”, ha assenyalat Jordi Sanjaime, alcalde de Mareny de Barraquetes. Per la seua part, l'alcalde del Perelló, Jose Codoñer, ha mostrat també la seua satisfacció després de la reunió, “amb esta actuació es pretén recuperar la platja existent en els anys 60, així com les dunes. La intenció dels tres alcaldes és continuar treballant perquè estes solucions, i altres possibles, es duguen a terme perquè està en joc l'economia i el turisme de les nostres poblacions”.

Dimas Vázquez ha explicat també que ja s'ha sol·licitat formalment una reunió amb la Direcció General d'Avaluació Ambiental, dependent del Ministeri, per a tractar el tema del finançament del projecte “i aconseguir que s'acceleren els tempos el màxim. Confiem a tindre al més prompte possible la declaració d'impacte ambiental, ja que el projecte té moltes similituds amb el qual s'està realitzant en estos moments en el Saler”.