El Govern valencià s’enfronta a 1.300 milions en reclamacions per plans urbanístics mal tramitats pel PP

Com si es tractara de l’espasa de Dàmocles, la Generalitat Valenciana s’enfronta a reclamacions patrimonials per valor de 1.391 milions d’euros, una amenaça que podria esdevindre un contratemps seriós per a la seua, ja per si mateixa, malparada economia.

Aquesta quantitat correspon al que promotors i particulars de sòls urbanitzables i urbans han reclamat fins ara al Consell en concepte d’indemnització, després d’anul·lar la justícia fins 89 planejaments urbanístics aprovats pel PP, perquè falten dels informes vinculants preceptius.

La Conselleria de Territori i Habitatge ha informat que aquests plans urbanístics es van aprovar sense el vistiplau de les confederacions hidrogràfiques o es van tramitar obviant els informes d’avaluació ambiental.

Entre els plans fallits destaquen el PAI de Rabassa a Alacant, pel qual reclamen al Consell 43,1 milions d’euros; el de l’Algar a Altea, pel qual els promotors sol·liciten una indemnització de 30,8 milions; l’actuació territorial estratègica (ATE) de Port Mediterrani, a Paterna, per la qual reclamen 283,8 milions; la ZAL de València, per la qual demanen 54,9 milions, o el PAI de Porxinos a Riba-roja, pel qual sol·liciten una compensació de 19,4 milions d’euros.

La consellera de Territori i Habitatge, María José Salvador, ha comentat que “les conseqüències són molt greus, la Generalitat s’enfronta a un nombre descomunal de reclamacions per responsabilitat patrimonial algunes de les quals ja han arribat als tribunals i altres ho faran els pròxims anys, situació que afectarà greument les arques públiques tan espremudes”.

Salvador ha subratllat que en l’actual Consell “les tramitacions es fan amb rigor absolut i els informes tècnics es respecten, perquè s’ha acabat el temps en què els projectes s’aprovaven sense els informes preceptius, s’obviava la normativa o no es tenien en compte informes tècnics”.

Mesures per a evitar plans fantasma

Davant aquesta situació, la consellera ha explicat: “Cal alçar aquesta Comunitat i recuperar el prestigi perdut durant aquests anys; necessitem valorar el nostre territori tan castigat durant la bambolla immobiliària”. I ha afegiti que “el nou Consell ha adoptat ja unes quantes mesures per a evitar aquests errors del govern anterior”.

Un dels més importants és la modificació de la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP), que ja està en les Corts Valencianes per a tramitació, debat i aprovació.

La modificació afecta prop de cent articles del text legislatiu davant la necessitat d’implantar noves polítiques urbanes i d’actuació sobre el territori que es basen en un urbanisme al servei de les persones, de l’interés general i més sostenible.

El nou text garanteix el control públic dels creixements urbanístics, fomentant els desenvolupaments en les àrees ja urbanitzades i evitant que els agents urbanitzadors puguen promoure instruments de desenvolupament que reclassifiquen més peces del territori com a sòl urbanitzable.

També es pretén donar els instruments necessaris als ajuntaments perquè donen solució a situacions existents en el territori, com a conseqüència d’actuacions dutes a terme al llarg del temps i que han tingut efectes perjudicials des d’un punt de vista territorial, paisatgístic i ambiental.

Així, es donen alternatives i instruments jurídics als municipis perquè decidisquen com actuar davant els sòls en què van iniciar la gestió urbanística i no l’han acabada, les anomenades “urbanitzacions fantasma”.