La denunciant del cas Taula, sobre l’intermediari dels àudios del ‘ionqui dels diners’: “Tenia bales, però no pistola”

En el seté judici oral del cas Taula, la denunciant inicial, la diputada provincial d’Esquerra Unida del País Valencià llavors, Rosa Pérez Garijo, va tornar a relatar, durant la tercera vista de dijous, les peripècies de l’inici de la investigació de la presumpta trama—cap al 2014— i, singularment, com li van arribar a les mans les més de deu hores d’àudios comprometedors que Marcos Benavent va gravar subreptíciament als seus companys del PP durant anys. La testimoni va referendar que un intermediari li va fer arribar el missatge que una gola profunda volia ventilar material sensible sobre els presumptes tripijocs del PP en la Diputació de València. Es tractava d’Agustí Cerdà, exsecretari general d’Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), formació creada a manera de filial d’ERC al sud de Catalunya que mai va arribar a enlairar. Cerdà “tenia bales, però no tenia pistola”, va relatar Pérez Garijo, amb un cert to de western, davant el tribunal de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València que enjudicia la peça separada E del cas Taula, relativa als contractes municipals de l’Àrea de Cultura en l’etapa de Rita Barberá.

El dirigent d’ERPV, a qui la testimoni coneixia de l’“àmbit de l’esquerra” valenciana (havien format part, encara que en èpoques distintes, del sindicat estudiantil Bloc d’Estudiants Agermanats), li va telefonar per dir-li que un “empresari modèlic” tenia material potent sobre la corrupció del PP provincial.

Rosa Pérez Garijo denunciava nombroses irregularitats en el si de la Diputació de València i va acabar quedant amb un tal Mariano López en el bar Kiosko del barri del Carmen, a tocar de la Llotja i del Mercat Central i conegut en aquell moment pels seus notables entrepans de calamars. Per a la seua tasca en l’oposició, en alguns casos, les delacions i les pistes venien d’un gerent de l’empresa pública de la Diputació (Imelsa) anomenat Marcos Benavent, un individu simpàtic i crític amb els seus propis correligionaris del PP a qui considerava “el més honrat” entre els populars.

El seu interlocutor va començar a explicar-li “corrupteles”, segons va rememorar la testimoni, que en aquesta primera presa de contacte no sabia que Mariano López era l’exsogre de Benavent: “Vaig tardar un temps a saber-ho”. L’empresari deia que “tenia proves molt greus” i ella dubtava, perquè, de tant en tant, li murmuraven a cau d’orella denunciants de preteses trames corrupteles sense aportar dades fiables: “La gent et conta tantes coses...”.

Pérez Garijo va animar Mariano López a ensenyar les seues cartes d’una vegada. En una altra quedada posterior, aquesta vegada en la seu d’EUPV a Catarroja (localitat de la comarca de l’Horta Sud de la qual és oriünda la testimoni), l’informador li “va passar” els fitxera. “Calia escoltar-los molt i intentar filar el que es deia en els àudios amb la realitat”, va explicar.

La llavors diputada provincial va haver d’esbrinar a quina presumpta mossegada es referia cada diàleg gravat en secret pel ‘ionqui dels diners’. Els presumptes tripijocs en l’Ajuntament de València gravats amb la difunta edil María José Alcón van ser documentats amb els expedients de contractació municipal.

Mentre Rosa Pérez Garijo i el seu assessor, Josema Sanz, lligaven el material de què disposaven, es van posar en contacte amb el fiscal anticorrupció llavors, Vicente Torres, per a avisar-lo de la que s’acostava.

La testimoni era “conscient” que tenia entre mans una “bomba de rellotgeria”. Es va dirigir al fiscal abans d’interposar la denúncia negre sobre blanc per un “motiu de seguretat”, segons va dir. “Si m’atropellava un cotxe, que sabera la Fiscalia que jo tenia unes gravacions amb un muntó de gent del PP comptant diners”, va postil·lar, amb un cert to de thriller cinematogràfic.

“Converses molt greus” de la “cúpula del PP”

Pérez Garijo va confirmar que els àudios estaven emmagatzemats en un ordinador propietat de Mariano López. En alguns dels àudios apareixien personatges molt coneguts en l’època, com el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, i altres de segona fila del PP. “Hi havia veus que ens costava identificar”, va manifestar la testimoni, en referència a “David Serra” o “María José Massip”. “Hi havia gent que coneixíem menys”, va postil·lar.

“El que ens va impactar més va ser el famós de mil, dos mil, tres mil…”, va dir en referència a un dels més coneguts registres sonors de la causa, que va passar a la història oral de la corrupció a Espanya, juntament amb altres hits com el “t’estime un ou” de Francisco Camps en les escoltes del cas Gürtel. Les gravacions van immortalitzar “converses molt greus” de la “cúpula del PP”, segons va afirmar Pérez Garijo.

Els àudios, sempre en el punt de mira de les defenses, han sigut avalats en diverses sentències anteriors del cas Taula, totes pendents de recursos davant el Tribunal Suprem. Els explosius diàlegs es van erigir en la prova clau del procediment. El ‘ionqui dels diners’ va ser condemnat en les peces J (quasi huit anys de presó) i B (cinc anys) i absolt en la D.

Benavent es va asseure aquesta setmana en el banc dels acusats, durant les primeres sessions del quart judici de la causa per a ell (el procediment ja encadena set judicis en total). Tot va començar fa 12 anys amb la venjança del seu exsogre, que no va calibrar massa les conseqüències dels seus actes i va acabar, al capdavall, condemnat a tres anys de presó en la peça separada K.