Denunciat el Port de València davant el Tribunal de Comptes pel canvi de concessió que permet a Boluda un edifici de 13 plantes

La polèmica ampliació del Port de València que es manté paralitzada per Ports de l’Estat, entitat que ha de determinar si continua sent vàlida la declaració d’impacte ambiental (DIA) del 2007, basada en un projecte radicalment diferent, ja ha donat lloc a un primer recurs judicial.

Un dels canvis principals que preveu l’avantprojecte presentat per l’Autoritat Portuària de València (APV) a l’organisme estatal de ports, dependent del Ministeri de Transports, respecte al que va obtindre la DIA favorable el 2007, és el trasllat de la terminal de creuers, situada actualment al costat dels dics de recer, als terrenys de les antigues drassanes d’Unión Naval de Valencia SA, la titularitat indirecta del cent per cent de les accions de la qual és de Boluda Corporación Marítima (BCM) SL.

La Comissió Ciutat-Port, integrada per entitats com l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, Acció Ecologista-Agró, Associació de Veïns i Veïnes Grau-Port, Per l’Horta i Ecologistes en Acció, ha presentat una denúncia davant el Tribunal de Comptes contra el consell d’administració de l’APV.

Segons l’escrit a què ha tingut accés elDiario.es, la plataforma veïnal i ecologista considera que no s’ajusten a dret les compensacions atorgades a Boluda Corporación Marítima S.L., propietat del president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, per a rescatar la concessió d’Unión Naval de Valencia SA i executar en aquests terrenys la nova terminal de creuers, a canvi d’una altra concessió en una altra parcel·la de 4.700 metres per a construir-hi un edifici d’oficines de 13 altures.

En concret, la Comissió Ciutat-Port estima que s’han comés tres presumptes il·legalitats i les argumenta aportant una extensa documentació que l’APV va retindre en un primer moment i que finalment es va veure obligada a facilitar arran d’una resolució del Consell de Transparència.

En primer lloc, els denunciants consideren que l’expedient pel qual s’aprova el rescat de les antigues concessions d’Unión Naval de Valencia SA (22 de juny de 2018) s’ha concebut ad hoc per afavorir Boluda Corporación Marítima SL sense cap causa de justificació, ja que segons consta en els comptes del 2018 depositats en el Registre Mercantil per Unión Naval de Valencia SA, “l’objecte social de la societat consisteix en la construcció naval i mecànica de tota mena de vaixells, que va cessar durant l’exercici 2012”.

Segons l’article 98 de la Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant, és causa de caducitat de la concessió la falta d’activitat o de prestació del servei, durant un període de sis mesos, en cas d’autoritzacions, i de 12 mesos en el cas de les concessions, llevat que, segons el parer de l’Autoritat Portuària, obeïsca a causes justificades“.

Per tant, “les concessions eren susceptibles d’una declaració de caducitat” segons la denúncia i d’un rescat sense cap mena de cost o contraprestació.

En canvi, el consell d’administració de l’APV va aprovar el 14 de desembre de 2018 el rescat de les concessions, que valora en 2,9 milions d’euros per a les instal·lacions i 1,02 milions per a l’actual edifici d’oficines, mentre la nova concessió atorgada per un termini de 35 anys en compensació es valora en 1,8 milions, atés el flux net actualitzat presentat per Boluda Corporació Marítima SL.

Així doncs, segons la denúncia, “l’APV, tot i poder triar, ha optat per afavorir un ciutadà determinat renunciant a la tramitació d’un expedient de caducitat, que se substitueix per un rescat, a més de la configuració d’una nova concessió, amb canvi d’ús que no es justifica, que passa de l’activitat de drassanes i tallers a la d’oficines, a la carta de necessitats manifestades pel sol·licitant durant la negociació, en què una activitat inexistent genera la possibilitat d’accedir a la promoció immobiliària d’un edifici en el domini públic maritimoterrestre, per a acollir els serveis centrals de Boluda Corporación Marítima SL, que l’obté per concessió directa sense concurrència pública”.

El segon aspecte que la plataforma qüestiona està basat en l’article 83 de Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant, segons el qual, es podrà atorgar una concessió de manera directa a un sol·licitant “quan la superfície a ocupar per la concessió siga inferior a 2.500 metres quadrats o per a instal·lacions lineals”.

En el cas de la concessió atorgada a Boluda Corporación Marítima SL per a l’edifici d’oficines, argumenta l’APV que no es tracta d’una concessió atorgada de manera directa, sinó del pagament d’un rescat. No obstant això, amb aquest argument ha concedit a un tercer (Boluda Corporación Marítima SL) una concessió nova, per a ús diferent, amb una superfície de 4.700 metres quadrats que sembla concebuda ad hoc per satisfer les aspiracions d’aquesta empresa en particular.

És a dir, la concessió rescatada estava a nom d’Unión Naval de Valencia SA, que al seu torn va demanar que el pagament del valor del rescat es fera mitjançant l’atorgament d’una altra concessió a Boluda Corporación Marítima SL, la qual cosa du a terme l’APV sense que conste document de transmissió del crèdit generat amb el rescat entre totes dues societats, ni que s’haja exigit al sol·licitant l’acreditació prèvia del pagament, exempció o no subjecció de l’impost sobre transmissions patrimonials.

Finalment, la denúncia qüestiona la valoració del preu de les concessions rescatades, ja que, com que totes superen els 40 anys de vida útil (es van atorgar entre el 1940 i el 1941), no tenen més dret que el valor residual del 5%. No obstant això, la indemnització reconeguda de 2,9 milions suposa un 18% del pressupost d’execució material i un 13,35% del valor de reposició brut, sempre per damunt del valor residual.

L’escrit adverteix que “Vicente Boluda, administrador únic de Boluda Corporación Marítima SL, era en el moment en què van adoptar els acords membre del consell d’administració de l’APV (continua sent-ho en representació dels empresaris), i concorria en ell un clar conflicte d’interessos que no consta si va ser resolt o no”.

Baleària es queda amb la terminal

El consell d’administració de l’APV va seleccionar divendres passat 13 de novembre l’oferta presentada per Baleària per a la construcció i la gestió de la nova terminal pública de creuers del port de València.

La infraestructura se situarà en els terrenys de la Unión Naval de Valencia. La terminal ocuparà aproximadament 100.000 metres quadrats i la concessió s’atorgarà per un termini de 35 anys, prorrogables fins un màxim de 50 anys. La inversió prevista per la companyia ascendeix a 12 milions d’euros.

La naviliera Baleària va ser l’única empresa que va presentar oferta per fer-se amb la construcció i l’explotació de la nova terminal de passatgers en les drassanes esmentades.

Baleària, amb seu a Dénia, ha esdevingut una de les principals empreses de la Comunitat Valenciana i és un exemple de gestió, liderada pel seu president Adolfo Utor. A més, l’exalcalde de Gandia i exassessor del president Ximo Puig, José Manuel Orengo, va abandonar el gabinet de Presidència a l’octubre del 2018 per entrar en la naviliera com a director corporatiu d’Expansió. Utor i Orengo es coneixen des de l’etapa del primer en el PSPV –l’empresari va arribar a ser candidat municipal a l’ajuntament de Dénia en les llistes socialistes–.