Els partits del Botànic blinden amb una llei el valencià en l’ensenyament plurilingüe
Arran de la judicialització del decret de plurilingüisme presentat per Vicent Marzà, les Corts assumeixen la redacció i la tramitació del nou model. PSPV, Compromís i Podem han presentat aquest divendres el projecte de llei per a blindar l’aprenentatge de valencià en el sistema educatiu.
La versió dels partits del Botànic elimina els aspectes conflictius del seu antecessor: l’aprenentatge per escalons –“xantatge lingüístic”, segons el PP–. Amb el text nou, es fixa un mínim del 25% d’hores en castellà, el 25% en valencià i entre un 15% i un 25% en anglés. A partir d’ací, cada centre triarà la manera de configurar el seu programa, encara que els incentius per a augmentar les hores de valencià queden a la voluntat de cada consell escolar –en el decret, era el vincle amb l’anglés.
El programa nou començarà a aplicar-se en el curs 2018/2019 en infantil i el primer cicle de primària; en la resta de primària, a partir del curs 2019/2020, i en secundària i batxillerat a partir del curs 2020/2021, una reducció en el temps d’aplicació respecte del curs anterior.
L’objectiu de la norma, ha explicat Fran Ferri, portaveu de Compromís, és arribar al 50% d’hores lectives en valencià. “És un programa de mínims compartit per tot el territori”, ha explicat el conseller d’Educació, Vicent Marzà. Des de Podem, César Jiménez ha destacat que les revisions del model seran cada dos anys en compte de cada quatre, una de les aportacions del seu grup, i també haver-lo convertit en un programa únic i no per nivells. Per la seua banda, Manolo Mata, portaveu del PSPV, ha instat PP i Ciutadans a acostar-se al consens: “Si amb aquest text no som capaços de posar-nos d’acord, tenim un problema” perquè “el que contaminava el debat ja no hi està”.
Pel que fa a les acreditacions de l’aprenentatge de llengües, Educació treballa en una norma paral·lela per a certificar cada nivell basant-se en les hores d’ensenyament. D’aquesta manera, el Consell tracta de concloure els fronts judicials oberts respecte de l’anterior decret i fer una norma amb el màxim consens a què estiguen disposades les Corts.
