Els escortes de Carlos Fabra conten al jutge el tràfec d’ingressos en negre: “Et donava el sobre amb diners”

Els escortes de Carlos Fabra, agents de la Policia Local de Castelló, donaven un colp de mà al president de la Diputació de Castelló llavors fent compres en la farmàcia o portant les seues característiques ulleres de sol a l’òptica. També ingressaven en entitats bancàries sobres amb diners negres que els donava el polític del PP, segons reconeixen en les declaracions davant el jutge que ha instruït el cas Fabra II a què ha tingut accés elDiario.es. 

–Ell t’indicava: “Escolta, vos importa acostar-vos un dels dos, perquè n’érem dos, al Banc Bilbao Biscaia i ingresseu això al meu compte?”– declara davant el jutge l’escorta Santiago Gascón.

Les escenes relatades pels escortes del president de la Diputació de Castelló llavors donen compte del pantà caciquil en què va convertir el fabrisme Castelló. “Et donava el sobre, obria els diners, hi havia diners efectivament, i el xic [del banc] els comptava. Tu signaves”, rememora l’agent. “El rebut li’l donava a Fabra”, afig en la seua explicació de la mecànica. 

L’instructor Jacobo Pin intueix la podridura de les escenes narrades i furga en el seu interrogatori.

–Encara que vosté no la recorde en concret, pot imaginar algun motiu, alguna explicació? 

–No sé com dir-li-ho, nosaltres érem policies, i ell era president de la Diputació, ell tractava, quan venia Aznar amb Aznar, amb ministres, amb gent molt important. Nosaltres érem un granet d’arena en la immensitat del desert– respon l’escorta.

Un altre escorta, l’agent José Pérez López, al·ludeix a la quotidianitat de les tasques de l’equip de seguretat per explicar les gestions que es prestaven al polític del PP, ja fora per a “recollir les ulleres per no desplaçar tota la comitiva” o passar per finestreta amb un sobre amb feixos de bitllets del cap de files dels populars a Castelló. “Era un sobre tancat, anaves amb el DNI i en finestreta ho feies”, detalla el policia.

–Ens deia: “Si vas al centre, em pots ingressar això?”. Anaves amb el DNI, soc policia, no pensava que estava fent cap cosa mala– s’excusa l’escorta que, com la resta dels seus companys, declarava en qualitat d’investigat. 

–Vosté no ho va veure rar...

–Jo no vaig veure rar fer gestions personals per evitar tota la comitiva a recollir unes ulleres. Era més pràctic i més segur.

“Nosaltres el que féiem era per seguretat, era fer encàrrecs per evitar que ell voltara o estiguera més exposat”, explica al jutge l’escorta Jesús Marmeneu Viciano. 

–En què consistien aquests encàrrecs?– pregunta el magistrat Jacobo Pin.

–Operacions bancàries i, si necessitava alguna cosa de la farmàcia, ho compràvem nosaltres.

–Ho veien, vostés, normal?

–Normal, no, dins de la seguretat.

El jutge Jacobo Pin, malgrat ser un gran coneixedor –probablement el més avesat– de les interioritats del fabrisme en la seua etapa contemporània (el poder del clan es remunta al segle XIX), se sorprén sistemàticament davant la naturalitat amb què els escortes afirmen que era d’allò més normal el tràfec de fons en sobres. 

–A vegades ens deia: “Vos està esperant tal, li entregueu el sobre, li signeu el que li hàgeu de signar i ja està.

–I era don Carlos qui li donava el sobre i era a don Carlos a qui vosté entregava el que li donaven des del banc?

–L’extracte, sí.

L’escorta Manuel Izquierdo Segura és un altre dels agents interrogats que veia “bastant normal” tot el trànsit de sobres de Carlos Fabra d’ací cap allà. 

–Era una cosa habitual?

–Habitual.

–És a dir, no totes les setmanes, però sí una vegada al mes, una vegada cada dos mesos (…). Sempre amb la mateixa entitat bancària?

–No, amb unes quantes.

–I anaven directament a finestreta o tractaven amb el director de la sucursal?

–Jo, en el meu cas, amb el director. 

Quan el polític del PP va deixar de ser president de la Diputació de Castelló, en dimitir per la investigació dirigida pel jutge Jacobo Pin en el cas Fabra I, l’agent va deixar de prestar els seus serveis. Encara que es va agafar una excedència i va estar dos anys més treballant per a Carlos Fabra, ja sense càrrec institucional i amb un peu en la presó. 

–Vam agafar una excedència, un company i jo, i vam estar dos anys més fent-li el servei de l’escorta.

–A títol particular?

–No ho sé.

–Qui li pagava a vosté?

–Em pagava una empresa de seguretat.

–En recorda el nom?

–Sí, Marina d’Or.

Les declaracions dels cinc escortes, entre altres, han servit al jutge instructor de la causa i a la Fiscalia Anticorrupció per a apuntalar els indicis de la presumpta activitat delictiva de Carlos Fabra. Encara que van comparéixer en qualitat d’investigats i assistits pels lletrats respectius, cap ha sigut processat. No obstant això, la revelació que Marina d’Or, la coneguda empresa de Jesús Ger, abonava les despeses per la seguretat de Carlos Fabra ha donat peu que el jutge haja sol·licitat que s’òbriga una nova causa penal que investigue aquests pagaments, que també va assumir la constructora Becsa, implicada en el finançament il·legal del PP. 

El jutge veu indicis d’un presumpte delicte de prevaricació en els pretesos pagaments i ha demanat que es deduïsca testimoniatge de la declaració dels agents Manuel Izquierdo Segura i Jesús Marmaneu Viciano. Seria el segon cas que s’investiga a conseqüència de les perquisicions, després de la reobertura de la causa del camp de golf de Borriol. Les derivades del fabrisme semblen no tindre fi.