Un estudi matemàtic prediu que en una legislatura hi haurà mig milió de persones en risc de ser corruptes

Prop de mig milió de persones a Espanya estaran temptades per la corrupció quan comence la pròxima legislatura. És la predicció d'un estudi matemàtic elaborat per investigadors de la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València a càrrec de l'Institut de Matemàtica Multidisciplinària.

Quatre investigadors, entre ells el director de l'institut, preveuen que en 2023 hi haja 377.000 persones amb un “risc mitjà” de caure en la corrupció i 144.000 amb un risc “alt”. L'estudi busca mesurar l'evolució de la corrupció en un país assotat per la mateixa durant les últimes dècades i analitza factors de risc entre la població activa de 16 a 70 anys, prop d'uns 27 milions de persones. Així, es trobarien en els nivells més alts de risc el 2,6 per cent de la població analitzada; un el 1,6 per cent en el risc mitjà i el 0,6 per cent en l'alt.

Entre els factors de risc s'analitzen variants com les eleccions, el temps en el càrrec, el gènere, la desconnexió moral, l'economia, la religió i l'efecte de les portes giratòries, segons recull l'Agència Efe de Lucas Jódar, director del centre investigador.

Els investigadors van establir quatre nivells de risc de cometre corrupció política: el risc zero, que fa referència a persones que no estan en contacte amb càrrecs públics; i el risc baix -menys del 10%- persones susceptibles de col·laborar amb càrrecs públics -aquells que pertanyen a partits, sindicats o patronals-. En risc mitjà -fins al 25%-, representants públics triats directa, o indirectament i gestionen pressupost públic; i risc alt -més del 50%-, alts càrrecs que manegen grans pressupostos i/o capacitat de decisió.

Al seu torn, l'estudi divideix a la població per la seua situació laboral en el moment de l'anàlisi, abans de les eleccions de maig de 2015, en cinc categories: pre-laboral -joves fins a 26 anys-, aturat, emprat per empresa privada, emprat per empresa pública o administració, i funcionari.

D'aquesta manera, la població de l'estudi es va dividir en 20 subpoblacions, segons el seu nivell de risc de cometre corrupció política i la seua vida professional alternativa o complementària a ostentar un càrrec públic.

Quant al gènere, els responsables determinen que les dones són menys donades a les males praxis polítiques i la seua implicació en les altes esferes redueix el risc; la proporció de dones en els càrrecs públics és un factor que influiria favorablement en la reducció del problema, sostenen.