La fundació de propaganda protransvasament del PP valencià va acabar en dos trasters
“Allí estava tot. Hi havia mobles, fullets, muntons de papers i fins i tot un envelat”. Antonio Torres, director general de Relacions amb les Corts i responsable de la unitat de recuperació de la Generalitat Valenciana que busca rescatar el que es puga dels anys de corrupció protagonitzats pel PP, descriu així l’escena. En dos grans trasters ubicats en el soterrani d’un bloc d’habitatges de Manises, localitat de l’àrea metropolitana de València, estava emmagatzemat tot el que quedava de l’extinta Fundación Agua y Progreso.
Es tracta dels vestigis de l’entitat que va actuar com a autèntic braç propagandístic del PP valencià a favor del conflictiu transvasament de l’Ebre i contra la política hídrica del socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Un instrument en què els governs de Francisco Camps van gastar 7,2 milions d’euros procedents de les arques de la Generalitat durant els huit anys transcorreguts des de la victòria de Zapatero, i la seua immediata derogació del projectat transvasament el 2004, fins que el 2011 Mariano Rajoy va arribar a La Moncloa amb un programa que ja no recollia aquest projecte tan polèmic.
Es coneixia des de la legislatura passada la xifra dels diners de la Generalitat gastats en la fundació (a què caldria afegir els fons procedents d’altres administracions com les diputacions provincials) perquè el llavors diputat socialista Francesc Signes, hui sotssecretari de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, va aconseguir establir-la a força de fer preguntes i reclamar documentació al Consell presidit per Alberto Fabra. També se sabia que Agua y Progreso, centrada en la propaganda, es va liquidar el 2011 tot just Rajoy va arribar al Govern.
Però, encara que Signes va denunciar, entre altres coses, que l’entitat havia gastat 1,8 milions d’euros en una plantilla de mitja dotzena de persones i almenys 80.000 euros en hotels i restaurants, no s’havia pogut entrar al detall de les despeses per tal com no es tenien a l’abast les factures ni la documentació mercantil.
Tota aqueixa documentació romania emmagatzemada en els dos trasters que, arran del canvi de govern, es van localitzar per casualitat gràcies al fet que es va detectar que la Generalitat pagava despeses d’una comunitat de veïns en un edifici de Manises. En esbrinar a què obeïen aqueixos pagaments, es van descobrir els dos trasters. Per què a Manises i per què en aqueix edifici? Cap funcionari ha estat capaç d’aclarir exactament quina relació lligava la Generalitat amb aqueix bloc residencial en concret. Documents a banda, del material que hi havia emmagatzemat s’han reciclat alguns elements, com l’envelat publicitari, que ara serveix per a protegir en el camp un tractor de l’Àrea d’Agricultura.
