Gir en les ajudes socials a València
Durant els 24 anys de govern de l’exalcaldessa de València, Rita Barberá (PP), reduir la pobresa i l’exclusió social va ser un aspecte encarregat a diverses entitats caritatives, especialment de signe religiós. Una preferència que l’actual tripartit municipal –format per Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú– vol canviar. Pagar els rebuts de la llum i l’aigua de les famílies que no poden assumir aquesta despesa ja és una mostra d’aqueixa intenció.
En el “gir social” pregonat per l’executiu liderat per Joan Ribó, no hi haurà diners públics per a finançar la tasca de beneficència que exerceixen multitud d’organitzacions. “Els donarem tota mena de facilitats i reconeixem la seua tasca, però no hi destinarem recursos municipals”, ha afirmat la regidora de Desenvolupament Humà, Consol Castillo.
Amb aquest canvi, el tripartit vol separar la tasca que desenvolupen les organitzacions benèfiques i les actuacions empreses des de l’Ajuntament. I tot, per a evitar situacions com les ocorregudes en el banc solidari d’aliments. “L’entitat del senyor Jaime Serra ha gaudit d’un tracte diferenciat de la resta”, ha assenyalat, i ha explicat: “Se li va cedir un local i se li va donar un suport econòmic de 85.000 euros anuals, que sumen un total de 510.000 euros fins al 2015”. “Se’ls van atorgar de manera directa i van justificar que els diners era per a nòmines i no per a comprar aliments”, ha censurat després d’assegurar que el conveni “es revertirà tan prompte com es puga”.
No obstant això, el més destacat és el canvi de criteri de l’Ajuntament a l’hora de donar les ajudes socials. Encara que al principi es donaven en espècie –és a dir, donant aliments–, l’antic equip municipal del PP va instaurar la denominada targeta ‘València amb tu’. A través seu, els demandants podien comprar el menjar que necessitaren fins una quantitat fixada i després l’Ajuntament li l’abonava. El sistema, tanmateix, segons han detectat els serveis municipals, té un 10% d’incidències i provoca “una estigmatització de la gent que l’utilitza”, segons el parer de Castillo.
Per això, s’ha optat per donar prestacions econòmiques directes. “L’objectiu és que els ciutadans puguen sortejar aqueix estigma i s’apoderen. Així seran agents del seu propi canvi i no esclaus d’una ajuda paternalista”, ha afirmat. A pesar que el pressupost per a concedir aquestes ajudes s’ha incrementat un 47% per al 2016, la quantitat mínima serà de 350 euros i la màxima “no serà tampoc de molt més”. Una quantitat que contrasta amb els intents d’altres ajudes o rendes que es plantegen instaurar en altres ajuntaments del canvi, com ara Barcelona.
Es calcula que se’n podran beneficiar entre 8.000 i 9.000 unitats familiars. I només es podrà rebre l’ajuda si es tenen uns ingressos inferiors a 5.000 euros anuals. Els tècnics dels serveis socials seran els encarregats d’avaluar qui rep l’ajuda i també de dilucidar al final del 2016 si el pla ha reduït l’exclusió social d’aquestes llars. La cobertura de les ajudes no es garantirà tots els mesos.
