Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Peinado multiplica los frentes del ‘caso Begoña’ sin lograr avances significativos
El miedo “sobrenatural” a que el cáncer vuelva: “Sientes que no consigues atraparlo”
OPINIÓN | 'En el límite', por Antón Losada

“El govern valencià pensa molt, però pren poques mesures concretes”

Antonio Montiel, en les Corts Valencianes.

Voro Maroto / Adolf Beltran

Antonio Montiel (Jaén, 1958) ha estat sindicalista en la Ford, empresari, secretari d’ajuntament, activista de referència en diverses causes populars –l’última, una iniciativa legislativa per a reobrir Canal 9– i fins i tot professor de dret en la Universitat de València. Pare de dos bessons de sis anys, ara es dedica en exclusiva a la política: és el secretari autonòmic de Podem a la Comunitat Valenciana i portaveu en les Corts Valencianes del partit, que dona suport des del parlament autonòmic al govern valencià format per PSPV i Compromís.

Rep eldiario.es enmig de les negociacions perquè Compromís, Podem i EU concórreguen units a les eleccions per al parlament i després de l’intent fallit de Ximo Puig, el president valencià, d’incloure el PSOE en un pacte d’aqueix estil per al Senat, l’entesa.

Pregunta: “Govern a la valenciana”, “acords a la valenciana…”

Resposta: És positiu que la Comunitat Valenciana estiga a l’avantguarda en els canvis socials i polítics i no siga assenyalada per la corrupció i el balafiament, però preferisc parlar, abans que d’aqueix mitificat ‘govern a la valenciana’, de l’Acord del Botànic, que representa la capacitat de prendre el pols a la societat, trencar el bipartidisme i posar el diàleg i el sentit comú per damunt del partidisme.

El PSOE finalment no estarà en el front valencià d’esquerres per al Senat. Quina responsabilitat té Podem en això?

El PSOE està en una cruïlla històrica. Un partit que es defineix com a federalista i té organització federal ha de predicar amb l’exemple. Ferraz ha tingut por de l’acord valencià per si es contagiava a altres territoris, sense tenir en compte la peculiaritat de cada un. A més, han tingut prevenció de permetre el camí lògic de les autonomies: l’evolució cap a un model federal. Han tingut por d assumir la realitat social, que va canviar amb el 15M, i afrontar les reformes constitucionals necessàries. Quan Pablo Iglesias va proposar estendre l’acord valencià amb el PSOE a tot Espanya buscava explorar fórmules comunes, no fer escac al PSOE.

Com va l’Acord del Botànic?

En la segona meitat de 2016 treballarem per actualitzar el pacte i vincular-lo estretament als pressupostos de la Generalitat del 2017, l’elaboració dels quals, l’ambició dels quals, ha de ser molt diferent. Ara hi ha més informació i experiència de gestió. Esperem tenir, aleshores, un govern de canvi a Madrid. Després de les mesures d’urgència, aquest Consell ha de començar la transformació.

Entrarà en breu Podem en el Consell, actualment format pel PSPV-PSOE i Compromís?

Ara estem en l’impuls de l’Acord del Botànic.

Que milloraria de la gestió del Consell?

S’ha de ser més decidit en economia i ocupació, cal revisar polítiques en sanitat, s’han d’afrontar els problemes amb una altra perspectiva: està resultant difícil traslladar els acords a fets concrets. En aqueix sentit, s’ha de fer un pla estratègic d’eficiència administrativa: l’Administració encara no és eficient. Molta reflexió, idees o debats, però poques mesures concretes, en què no hi ha novetats respecte del passat.

I què destacaria de la seua faena?

En Podem estem molt satisfets per la interlocució construïda amb la societat civil i intentem traslladar moltes de les seues demandes a l’executiu. També de l’agència contra el frau i la corrupció, encara que la lentitud habitual de l’Administració i del procediment parlamentari ens desanima de vegades.

El Tribunal Constitucional ha tombat una llei valenciana, el Senat vol llevar un dels seus representants a les Corts Valencianes, la reforma del sistema de finançament sembla llunyana. Hi ha una ofensiva centralista?

Si, una cosa així. Crec que Madrid i l’Espanya centralista van alçant murs per protegir-se d’una realitat que no entenen, el federalisme cooperatiu, que col·labora i no busca generar tensió. L’establishment creua que l’Estat funciona perquè funciona el cap (Madrid) i altres pensem que funciona quan totes les parts del cos treballen en harmonia.

Vosté lidera el treball de les Corts Valencianes per a recuperar Canal 9. En quin punt està?

Ja tenim un esborrany de llei que s’ha fet basant-se en les millors legislacions i experiències pròximes. La llei es podria debatre i aprovar, probablement, entre el maig i el juny. Al juliol i a l’agost es constituirà el consell rector i s’ha d’elegir un director general. No puc donar una data de reobertura, però el meu compromís sempre ha estat que no s’arribarà al tercer aniversari del tancament (serà el 29 de novembre de 2016) sense que tot estiga encaminat per a recuperar el servei.

S’ha parlat d’una televisió de 800 persones. És viable, amb els problemes econòmics de la Generalitat i la reivindicació de més diners a Madrid?

El nombre exacte no el sap ningú. Sempre he estat clar amb els extreballadors. Una cosa és respectar els seus drets, maltractats injustament per una represàlia política, però la gent no podria tornar-hi mai en aqueix nombre, els que hi tornen hauran de fer proves i ajustar-se a un model nou, el de plataforma multimèdia. Tot apunta al fet que en una televisió moderna el nombre de treballadors serà sensiblement més reduït. Els extreballadors entenen que no s’hi pot tornar amb la mentalitat de recuperar la meua taula, el meu ordinador i el meu sou, entre altres coses, perquè l’empresa i les condicions econòmiques seran diferents. Cal recuperar els millors i contractar joves preparats per als llocs nous.

Han perdut força les bases de Podem, els cercles?

No. Viatge per tota la Comunitat Valenciana i la meua sensació en la contrària. És veritat que hem crescut molt i la roba se’ns ha quedat menuda. En això estem, com ara a construir un partit federal i millorar la comunicació entre la direcció i la militància, però el nostre pols és bo, encara que puga haver-hi desil·lusió en alguns cercles. Encara em sorprenc quan em trobe amb gent que acaba de pujar al tren de Podem.

Les confluències en què va participar Podem en les eleccions municipals tenen alguns problemes a Alacant, Castelló i València. Ha funcionat la fórmula?

Són partits instrumentals que van complir el seu paper d’impulsar governs de canvi. El problema ve després: en el funcionament diari. Jo, generalment, no repetiria la fórmula. Crec que Podem estarà present en les pròximes eleccions locals.

Etiquetas
stats