La Generalitat Valenciana haurà de pagar al port esportiu privat d’Altea Marina Greenwich un milió d’euros per la impossibilitat mediambiental de dur a terme una macroampliació l’any 2004. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià i posteriorment el Tribunal Suprem (pel fet de no haver admés la cassació) han reconegut que l’Administració valenciana ha d’abonar el cost de les obres dutes a terme i que es van paralitzar, però no el lucre cessant pel qual la societat de l’empresari francés Robert Edgard Bataouche Pérez reclamava 93 milions d’euros.

Aquest port esportiu, segons ha revelat el sumari del cas Erial, era desitjat per l’exministre i expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana. L’expolític va pretendre comprar-lo, segons la Guàrdia Civil, per 1,8 milions d’euros de diners que presumptament guardava a Suïssa del cobrament de comissions sent president valencià.

L’operació de Zaplana era una mena de tancament d’un cercle, ja que la tramitació de la macroampliació del port esportiu privat –la concessió la dona la Generalitat– es va fer sent el ja exdirectiu de Telefònica president de la Generalitat. En cas d’haver adquirit el 2017 el port a l’empresari francés i amic –segons els enregistraments del cas Brugal–, Zaplana hauria recuperat un milió d’euros en dos anys. És més, en cas que el Suprem haguera estimat la reclamació de Bataouche, la pilota hauria sigut de 93 milions d’euros.

El reconeixement de deute de la Generalitat amb l’empresa Marina Greenwich SA va ser per part d’Isabel Bonig, actual candidata del PP a la presidència de la Generalitat. Sent Bonig consellera d’Infraestructures i a quatre dies de les eleccions, la conselleria va reconéixer que l’Administració havia d’indemnitzar la societat de l’amic francés de Zaplana amb 500.000 euros. Aqueix reconeixement inicial va provocar que el TSJ obligue ara la Generalitat a abonar aqueixos diners més els interessos, en total quasi un milió d’euros.

Bonig, com tampoc ha fet la justícia, no va reconéixer el lucre cessant de 93 milions que demanava la societat i que hauria fet rics els seus propietaris i, posteriorment, Zaplana, en cas d’haver-se apoderat de la propietat.

Marina Greenwich SA és concessionària del port privat Luis Campomanes des del 2004 i la seua intenció va ser ampliar les instal·lacions en un projecte que va tindre una gran contestació social. Tant veïns com ecologistes van criticar que es donara una concessió per a 30 anys de 240.000 metres quadrats de superfície maritimoterrestre, dels quals uns 35.500 corresponien a 542 amarratges nous (duplicant la capacitat del port ja existent) per a grans iots de luxe, i 21.000 metres quadrats més per a locals comercials, malgrat el greu risc ambiental.

De fet, el projecte d’ampliació va ser denunciat pels ecologistes, que van aconseguir paralitzar-lo el 2010 en el TSJ valencià i el 2013 en el Tribunal Suprem, perquè afectava la població de posidònia de la costa. L’expedient de les obres es va tombar, perquè contenia irregularitats importants, ja que el projecte que finalment havia aprovat la Generalitat no era el que s’havia sotmés a la prèvia i preceptiva avaluació d’impacte ambiental.

El port esportiu d’Altea Luis Campomanes i gestionat per Marina Greenwich era un dels llocs preferits per Zaplana. Allí l’UCO li ha requisat dos iots que sospita que serien propietat seua i dos apartaments, aquests últims amb diners repatriats de l’estranger pel presumpte cobrament de comissions.