L’Es-Alert de la dana que demanava refugi en altura es va enviar a 73 municipis mitja hora després de l’arribada de Mazón al Cecopi

Quan Emergències de la Generalitat va enviar el segon Es-Alert del 29 d’octubre de 2024, que demanava a la població que es refugiara en altura, el president llavors Carlos Mazón ja feia mitja hora que havia arribat a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), després d’haver allargat el polèmic dinar i la sobretaula amb Maribel Vilaplana en un reservat del restaurant El Ventorro. Mazón va aterrar en el Centre d’Emergències de l’Eliana i va prendre el comandament del Cecopi, segons diversos testimonis. Aquell segon missatge automàtic als mòbils es va enviar a 73 municipis, segons la documentació remesa a la jutgessa de la dana per la Conselleria d’Emergències, dirigida per Juan Carlos Valderrama.

La magistrada pretén acreditar les decisions en el si del Cecopi que van propiciar l’enviament d’ambdues alertes (la primera a les 20.11, quan ja hi havia desenes de morts, i la segona a les 20.57). Mazón va arribar al Cecopi a les 20.28, segons les imatges de les càmeres de videovigilància del complex de la Generalitat a l’Eliana.

Entre els municipis a què va arribar el segon Es-Alert figuren poblacions de l’Horta Sud greument afectades pel desbordament del barranc de Poio, com ara Picanya, Paiporta, Catarroja, Benetússer o Torrent, entre altres. L’Es-Alert, segons la documentació remesa per la Generalitat, també es va enviar a municipis de comarques com la Ribera Alta i la Baixa, la Foia de Bunyol, la Safor, el Camp de Túria o la Canal de Navarrés.

Es tracta d’un missatge similar al que va proposar des de l’inici del Cecopi el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez. No obstant això, la proposta inicial del veterà funcionari es va descartar per les objeccions de l’inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset. A més, la consellera llavors Salomé Pradas (actualment investigada en la causa) tenia por que el missatge, com que demanava a la població que es quedara a casa, suposara una mena de confinament.

La jutgessa també investiga el paper que pogueren haver exercit alts càrrecs de Presidència, durant l’absència de Mazón, en relació amb les consultes a l’Advocacia de la Generalitat sobre el possible confinament de la població, una de les possibilitats que debatia el Cecopi.

A pesar que José Manuel Cuenca, cap de gabinet de Carlos Mazón, va ordenar a Pradas que “de confinar, no res”, segons indica l’acta notarial amb els WhatsApp de l’*exconsellera, el cap de l’Advocacia, Álvaro Martínez Ávila, va declarar el 27 de gener passat que “ningú” del seu departament “es va pronunciar en contra d’un confinament”, per ser una mesura avalada per la normativa d’emergències.

Després de l’enviament del segon Es-Alert (a les 20.57), Carlos Mazón va comparéixer davant els mitjans de comunicació i va demanar de nou a la població que es refugiara en altura, uns consells que la jutgessa instructora va titlar de “completament inútils” d’acord amb l’hora a què es van expressar (a les 21.20).