L’avortament, l’homosexualitat, la unitat d’Espanya… les obsessions del cardenal Cañizares
L’arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, ha tornat a estar d’actualitat aquests últims dies per les seues polèmiques declaracions, primer contra l’‘imperi gai’ i “certes” ideologies feministes per allò que el purpurat considera una “escalada important” contra la família, i més recentment per haver cridat a la “desobediència” a les lleis basades en la igualtat de gènere o quan ha assegurat que era víctima de censura. A més, també s’ha conegut en les últimes hores una carta dirigida al president de la Generalitat, Ximo Puig, i a la vicepresidenta, Mónica Oltra, en què el prelat els diu: “Em recorden vostés els temps de Franco”.
Aquestes afirmacions tan controvertides, que van provocar tant la crida a capítol del papa Francesc com que el prelat fóra ovacionat en la catedral de València, han provocat les reaccions més diverses, des de les denúncies de col·lectius com ara Lambda o l’Associació de Dones Feministes d’Alacant fins a la defensa del PP valencià pel que consideren uns atacs desproporcionats, passant per les crítiques del president de la Generalitat, que es va solidaritzar amb el col·lectiu LGTB.
No obstant això, aquestes no han estat les úniques declaracions polèmiques d’Antonio Cañizares. Ací en tenim alguns exemples:
Ja el 2009, quan Cañizares era prefecte de la Congregació per al Culte Diví al Vaticà, de la mà de Benet XVI, en unes declaracions a TV3, va comparar els casos de pederàstia a Irlanda amb l’avortament: “No és comparable el que haja pogut ocórrer a Irlanda en uns quants col·legis, conductes rebutjables i condemnables per les quals hem de demanar perdó, però amb l’avortament hi ha més de 40 milions d’éssers humans destruïts legalment”.
Temps després, l’exvicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola va dir que les informacions sobre els presumptes abusos sexuals a menors a Alemanya en el si de l’Església Catòlica tenien com a objectiu “intentar que no es parle de Déu”.
L’any passat, el ja arquebisbe de València es va referir a l’arribada de refugiats a Europa, va advertir que es tractava d’una mena de “cavall de Troia” i es va preguntar si no hi havia gat amagat, ja que “molt pocs” són els que arriben a causa de la persecució.
El juny de l’any passat, durant la presentació de l’encíclica del papa Francesc Laudato si es va referir als resultats electorals de les autonòmiques i municipals del maig i els va retraure que estigueren a favor de qüestions com l’avortament o la ideologia de gènere, temes que no va creure “ecològics”.
També fa uns mesos, el mes de setembre passat, coincidint amb la campanya electoral a Catalunya, el prelat va convocar una vigília d’oració “per la unitat d’Espanya”. Això sí, segons va assegurar, no es va tractar d’un acte polític.
Tanmateix, el tema que més preocupa a l’arquebisbe de València és l’avortament, i no desaprofita la més mínima ocasió, siga una missa, una entrevista o una compareixença pública, per a carregar contra l’avortament, una pràctica “cruel i inhumana que va contra l’home i el bé comú”.