Marina Marroquí, educadora social i premi Meninas 2020: “La Llei Celaá naix coixa en la lluita contra la violència de gènere en els adolescents”

Marina Marroquí, educadora social i premi 'Meninas 2020'.

Marina Marroquí sembla que té un do per a guanyar-se la confiança dels i les adolescents. “Deu ser perquè parle el seu idioma”, reconeix en una conversa amb elDiario.es dies després de comunicar-li la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana que, amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona que se celebra el 25 de novembre, és una de les premiades en l’edició Meninas 2020, al costat juntament amb l’exministra i exconsellera Carmen Montón, la Congregació de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor, la psicòloga Coto Talens García i el projecte “Juntes” d’atenció integral i empoderament de dones víctimes de violència de gènere de la Creu Roja de Castelló.

El jurat ha valorat “la seua nova manera en impartir tallers per detectar la violència de gènere, previndre-la i combatre-la” a les aules. Aquesta jove elxana va patir amb 15 anys una escalada de violència masclista per part del seu nuvi que es va perpetuar durant anys. “Recorde que, després de molts mesos de persecució al carrer, em vaig girar i li vaig suplicar que em matara”, reconeix. El seu testimoniatge tan punyent en el programa Salvados, el 2016, la va ajudar a alliberar-se i deslliurar-se d’un malson que, en l’actualitat, “quasi” ha superat gràcies a “l’ajuda de professionals. perquè sola no es pot”.

La seua experiència i formació universitària l’han convertida en una d’aquestes professionals que, com a educadora social especialitzada en violència de gènere, tracta amb els seus tallers de cobrir les mancances del sistema educatiu, que “s’ha quedat molt arrere”, assegura. “L’educació afectivosexual pràcticament ha desaparegut i d’ací parteix que el masclisme estiga fent-se més agressiu a les aules”, adverteix.

Per això, ha acollit amb desil·lusió la nova llei educativa aprovada en el Congrés dijous passat. “La Llei Celaá [com és coneguda] naix coixa en la lluita contra la violència de gènere en els adolescents”, assenyala. Avança Marroquí que tenia “esperances” que la llei incloguera l’assignatura “tan necessària d’educació sexual”. Reconeix que el cos legal sí que compta amb “matèries d’igualtat i lluita contra les violències masclistes, però si no es forma el professorat o es posa temari a disposició, per a mi no és prou, perquè es queda en una cosa teòrica que no es pot aplicar en la pràctica o que no arribarà a tot l’alumnat de manera transversal”. “Queda coixa, perquè aquesta assignatura sobre els valors socials era urgent i no implantar-la com a tal m’ha semblat un error molt gran”, conclou. 

Contra la pornografia

El seu discurs apunta contra la pornografia, un fenomen que “està cobrint aquesta mancança educativa que el sistema no dona: consolidar el desig en la violència és un preu que estem pagant amb l’absurda pujada de violència sexual que hi ha hagut en la joventut”, assegura. Només així explica l’augment desmesurat de les violacions grupals i la normalització de la violència. “Això és conseqüència de la pornografia en els webs de la qual es nodreix de vídeos de violacions”. “Ara el perill està en el fet que ja no necessiten buscar porno, el porno els arriba per molts fronts i grups”, comenta. “Un xic em va dir que no veia el porno en webs, que sa mare li veia l’historial, sinó en Twitter on hi ha una pornografia brutal”, assegura.

Per això, estableix que “la pornografia és la teoria i la prostitució és la pràctica, perquè ja no sols tinc moltíssims xavals de 14 anys que en els seus aniversaris fan un pot per pagar una dona prostituïda com a regal, sinó que moltes xiques assumeixen com a normal aquesta situació”. Així doncs, no és d’estranyar que a aquestes edats tan primerenques es donen “els primers inicis per a ser prostituïdes”. Des de ser captades per enviar fotos en xarxes socials a rebre proposicions en la universitat per pagar-se els estudis. “Hi ha estudis que avalen que més del 90% d’aquestes dones prostituïdes han patit abús sexual infantil o violacions en les primeres etapes de la seua adolescència, per la qual cosa aquesta decisió no és tan lliure”, respon davant la dicotomia que s’ha obert en el feminisme si abolir o regular la prostitució. La seua resposta és contundent. “Crec que l’altre feminisme hauria d’entrar en els clubs i veure la realitat”.

Les seqüeles d’aquesta falta d’educació sexual i afectiva a les aules i també a casa arriba també als xics. “Després dels tallers m’han arribat ells angoixats dient-me ‘et promet que no soc mala persona, però si no l’agarre i l’agafe dels cabells no tinc una erecció’”, testifica. De tot això parla en el seu llibre Eso no es amor (Destino): “La societat ens ensenya a estimar malament”, afig.

Amb el naixement de la seua filla, ara de 19 mesos, al repte que té a les aules (el pròxim en dos instituts del Campello a final de mes), se suma el d’educar la seua filla en igualtat, una tasca difícil quan a l’hora de vestir, exemplifica, només li donen a triar entre el rosa i el blau. “Les empreses tèxtils estan perdent una oportunitat d’or amb altres colors”, diu amb sorna.

Etiquetas
Publicado el
22 de noviembre de 2020 - 21:26 h

Descubre nuestras apps

stats