La Generalitat haurà de pagar un milió d’euros a l’empresa Marina Greenwich, concessionària del port esportiu Marina de Campomanes (Altea), com a indemnització per no haver pogut ampliar les instal·lacions fins a duplicar la cabuda i poder acollir més iots de gran eslora. L’empresa és propietat de l’empresari francés Robert Bataouche –hi ha participat també el constructor Andrés Ballester– i té una concessió de l’Administració des del 2004 en un expedient tramitat majoritàriament quan Eduardo Zaplana era president de la Generalitat abans d’anar-se’n com a ministre a mitjan 2002.

La Guàrdia Civil té localitzats en aquest port esportiu dos iots de 15 i 20 metres d’eslora que sospita que podrien ser de l’exministre ara a la presó provisional després de l’operació Erial. L’un a nom d’una empresa francesa i l’altre d’un particular, encara que Zaplana figura juntament amb set persones més com a armador de l’embarcació, dues de les quals també van ser detingudes amb l’expolític per la pretesa trama de blanqueig de capitals desarticulada el mes d’abril passat.

Marina Greenwich SA és concessionària del port privat Luis Campomanes des del 2004 i la seua intenció va ser ampliar les instal·lacions en un projecte que va tindre una gran contestació social. Tant veïns com ecologistes van criticar que es donara una concessió per a 30 anys de 240.000 metres quadrats de superfície maritimoterrestre, dels quals uns 35.500 corresponien a 542 nous amarratges (duplicant la capacitat del port ja existent) previstos per a grans iots de luxe, i en els quals estava previst destinar 21.000 metres quadrats per a locals comercials, malgrat el greu risc ambiental.

De fet, el projecte d’ampliació va ser denunciat pels ecologistes que van aconseguir paralitzar-lo el 2010 en el TSJ valencià i el 2013 en el Tribunal Suprem, perquè afectava la població de posidònia de la costa. L’expedient de les obres va ser tombat perquè contenia irregularitats importants perquè el projecte que finalment havia aprovat la Generalitat no era el que s’havia sotmés a la prèvia i preceptiva avaluació d’impacte ambiental.

L’empresa va exigir llavors a la Generalitat quasi 93 milions d’euros d’indemnització per responsabilitat administrativa perquè considerava que la prohibició de fer l’ampliació els havia generat grans perjudicis econòmics.

Bonig va indemnitzar la societat a quatre dies de perdre el PP les eleccions

El 21 de maig de 2015 –quatre dies abans de les eleccions autonòmiques que va perdre el PP– la consellera d’Infraestructures Isabel Bonig, actual líder del PP valencià, va reconéixer el dret de l’empresa de percebre 500.000 euros d’indemnització. La mercantil de l’empresari francés hi va presentar recurs i ha aconseguit que el TSJ li reconega un milió d’euros. Marina Greenwich no s’hi ha conformat i ha recorregut al Tribunal Suprem per a aconseguir la indemnització global que reclama.

La relació entre Zaplana i l’empresari Robert Bataouche va eixir a la llum gràcies a una conversa de la trama de fems d’Alacant batejada com a cas Brugal els dies 28, 29 i 30 de juliol de 2009. En aqueix enregistrament dut a terme per la policia entre l’exministre i la seua mà dreta i exvicepresident de la Generalitat, José Joaquín Ripoll, tots dos parlen de la possibilitat d’intercedir en una operació vinculada “al port” de Bataouche, presumiblement el port d’Altea la cessió del qual li va donar la Generalitat.

Punxada telefònica a Ripoll completa:

Ripoll: Escolta, estem a punt de tancar una operació per a insuflar capital a Canal 37 (...), és una operació acordió en què s’anul·la capital i es fica capital nou. (...) El que passa és que ens ha eixit un petit entrebanc amb Robert Bataouche.

Zaplana: Què diu?

Ripoll: Que es vol emportar una mica de pasta.

Zaplana: I de què?

Ripoll: Perquè diu que ell hi ha posat diners, no sé què (...) i pel que jo sé mai no n’ha posat (...)

Zaplana: Mai, mai.

Ripoll: Mai no n’ha posat, jo el rebré demà a les 9.30, però si tu li fas un toc, perquè ací hi ha una operació doble, que, que... aquest vol, no sé si amb els seus socis del port traure’ls una mica de diners no sé. No t’ho conte per telèfon, però ja t’ho contaré més detingudament.

Zaplana: Sí, sí, sí.

Ripoll: Però m’agradaria que aquest signara demà el document, perquè si el signa fem demà l’operació acordió, i llavors podem començar a ficar-hi diners.

Zaplana: Bé, bé, bé, bé.

Ripoll: Llavors jo demà el rep a les 9.30, però estaria bé que tu li feres un toc aquesta vesprada o aquesta nit si pots.

Zaplana: Li telefone ara.

Ripoll: Perquè jo tinc el document i si demà li faig una encaixada i el signa...

Zaplana: Sí, que hi entrarà més gent, no?

Ripoll: Clar, hi entrarà el capital, cobriran un milió i mig (...) per fer una ampliació d’un capital social (...) perquè no ho posaran al principi tot (...) però... posar gent i traure el que hi ha.

Zaplana: Molt bé, doncs ara intente localitzar-lo.

Ripoll li torna a telefonar l’endemà, però Zaplana li diu que no ha pogut localitzar l’empresari.

Zaplana: Vaig telefonar a aquest anit i no me’l va agafar, i hui t’he telefonat per a veure si estava allí i que me’l passares Com ha quedat?

Ripoll: Doncs, ha quedat que aquest no baixa gens del burro (...)

Zaplana: Doncs demà li telefone jo i el cite ací o això. (...)

Ripoll: Eh, que no baixa del burro, ell vol que hi haja un intercanvi econòmic, i l’intercanvi econòmic està en 300.000.

Zaplana: Però, com? Què vol més amb això?

Ripoll: Més o menys.

Zaplana: Quina barra. (...) Però no mantindrà que hi ha posat res no

Ripoll: Sí, ell diu que hi ha posat, que quan va fer un lliurament, en el lliurament li va arribar. (...) Però després vénen uns IVA i això. (...)

Zaplana: El que passa és que jo crec que va malament.

Ripoll: Va malament sí, jo el que faré és una operació que està semivinculada a això del port, demà ho portaré a Céspedes jo, jo amb aqueixa operació amb Céspedes pot eixir, però és que, és que això no m’agrada, és una operació estranya.

Zaplana: Però què té a veure el port amb això?

Ripoll: No, perquè ell vol que li ho demanem ací, al port, això no li ho digues a ell, perquè m’ha dit que no li ho diga a ningú (..).

Zaplana: Que li demanes al port què?

Ripoll: Que li demane al port una ajuda per la faena que vam fer amb l’institut.

Zaplana: No home no, això no pot ser, fotre.

Ripoll: Això no pot ser, ja li ho deia jo.

Zaplana: Jo parle amb ell.

Ripoll: Parla amb ell i dis-li que en el futur veurem alguna cosa, però que ara no pot ser.

Zaplana: Vinga, li telefone demà i et dic alguna cosa immediatament.

Ripoll: No utilitzes molt el mecanisme del port... no em descobrisques.

Zaplana: Bé, bé, no dic res.

Mesos després d’aquesta conversa un dels capitostos de la trama Brugal, l’empresari Ángel Fenoll, rescatava el grup mediàtic alacantí que Zaplana va afavorir al seu moment per a la seua consolidació política.