Més de la meitat dels joves demanen suport psicològic per la pandèmia a la ciutat de València

La pandèmia i la situació derivada del coronavirus han passat com una piconadora sobre la situació econòmica i la salut mental dels joves valencians. Un informe del Consell de la Joventut de València assenyala que més de la meitat dels menors de 30 anys a la ciutat voldrien obtindre suport psicològic des del confinament i durant l’anomenada nova normalitat; una qüestió que la gran majoria no poden costejar-se.

L’informe s’ha presentat dimecres amb la regidora de Joventut de l’Ajuntament de València, Maite Ibáñez, i la responsable de l’organisme juvenil, Ana Domínguez, ha exposat les principals conclusions. Els joves entre 15 i 30 es mostren afectats emocionalment pel coronavirus i la situació socioeconòmica derivada, senten que se’ls criminalitza des d’una visió adultocentrista i tenen por de contagiar-se, no per les conseqüències de la malaltia sobre el seu cos, sinó per ser contagiadors cap als seus éssers estimats. La culpa, l’estrés o l’ansietat són les emocions que més es repeteixen entre ells.

La seua situació econòmica, precària amb caràcter previ a la pandèmia, ha empitjorat aquest 2020: entre els que treballen, un de cada quatre ha perdut la faena o ha entrat en un ERTO. De la mateixa manera, un 29,5% dels enquestats afirmen que se’ls ha reduït el contracte, el sou o la jornada laboral. Com a conseqüència d’això, el 52,8% dels joves consideren que ha empitjorat la seua situació econòmica i un 70% creuen que retardarà la seua emancipació. Dels que havien abandonat la llar familiar, un 4% han hagut de tornar-hi.

Per als estudiants, la pèrdua de la presencialitat ha sigut una maçada emocional. D’una banda, per la part de sociabilitat –un aspecte clau en etapes com l’adolescència–, de l’altra, pels problemes amb la teledocència: el 71,2% dels joves han tingut problemes per a seguir el curs i el 60% indiquen que, en cas de nou confinament, els agradaria tindre classes presencials encara que no foren diàries. Entre els problemes, predominen la falta d’equips per a seguir les classes, així com d’un entorn adequat en la llar per a estudiar o una mala adaptació dels professors a l’ensenyament en línia. Molts asseguren que a casa i pel seu compte tenen dificultats per a concentrar-se.

Pel que fa a la socialització, un 90% afirmen que ha canviat d’alguna manera la seua forma de relacionar-se: set de cada 10 han reduït el seu cercle de persones amb qui es relacionen i un 62,3% han deixat de fer alguna activitat per seguretat, una qüestió que Domínguez posa en valor davant el discurs dels adults, que els dibuixen com a culpables dels contagis. L’estudi s’ha dut a terme entre els mesos de setembre i octubre amb una mostra d’unes 400 persones distribuïdes en diferents districtes de la ciutat, de diversos nivells educatius i amb edats compreses entre 15 i 30 anys.