Militars jubilats de la base de l’OTAN a Bétera perden la batalla del subministrament il·legal d’aigua debades a les seues cases

Els militars jubilats i les seues famílies residents en un recinte situat en terrenys de la Caserna General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN en la Base Jaume I de Bétera (València) fa anys que es resisteixen a desconnectar-se del subministrament il·legal d’aigua dels pous pertanyents al Ministeri de Defensa, de què gaudeixen gratis total. 

La presència militar als peus del Parc Natural de la Serra Calderona, amb la pròxima base de Marines, sempre ha pesat en el fenomenal paisatge en aquesta zona, localitzada a pocs quilòmetres de València i convertida en un dels punts estratègics de l’OTAN. 

No obstant això, els comandaments jubilats residents en el Poblat Militar han perdut la batalla (jurídica) contra la decisió dels ministeris de Defensa i de Transició Ecològica d’obligar-los a desconnectar el subministrament il·legal d’aigua dels dos pous de la base als seus habitatges i pagar, com qualsevol veí civil, la concessió de la xarxa municipal. 

El Poblat Militar, situat en la zona oest de la base i separat per la carretera que uneix Bétera i Olocau, és un espai singular que acull habitatges d’una sola planta a manera de ciutat jardí menuda per a dos centenars de comandaments jubilats. Durant més de dues dècades va arribar a tindre una escola per als fills dels militars i una església presideix la plaça del poblat. 

Els militars jubilats es proveïen d’aigua històricament dels pous de la base. El 1995, davant l’escassetat d’aigua, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va autoritzar la legalització d’un nou pou en el recinte militar a l’espera de la concessió definitiva, incloent-hi inicialment el Poblat Militar. No obstant això, quatre anys més tard, l’Institut per a l’Habitatge de les Forces Armades llavors (Invifas, pel nom en castellà) del Ministeri de Defensa va canviar el règim jurídic de les cases dels militars jubilats, i els va obligar a connectar-se a la xarxa pública de proveïment. 

El subministrament d’aigua als pavellons d’habitatges militars va deixar de dependre de la base de Bétera, però l’associació veïnal que representa els uniformats jubilats va recórrer en els tribunals les resolucions de l’Invifas (actualment anomenat Institut d’Habitatge, Infraestructura i Equipament de la Defensa). Després d’un recurs fa quatre anys contra la decisió de retirar els comptadors per tallar l’aigua, els militars jubilats van aconseguir paralitzar el procediment, allargant així el proveïment debades. 

El 2018, la CHX va dictar una resolució que cancel·lava el subministrament d’aigua als pavellons d’habitatges. L’Ajuntament de Bétera va adjudicar a una comunitat de regants el contracte per a la gestió i l’explotació del servei de proveïment d’aigua potable en les partides en què se situa el Poblat Militar, obligant així els comandaments jubilats a formalitzar un contracte individual amb la societat concessionària. 

Els militars es neguen a pagar un “preu abusiu”

Després de concloure les obres i les conduccions per al proveïment, els insubmisos hídrics es van negar a subscriure els contractes amb la concessionària al·legant que es tractava d’un “preu abusiu”. L’associació va recórrer contra la resolució de la CHX i va sol·licitar que s’incloguera el Poblat Militar com a usuari de la presa dels pous de la base, estalviant-se així l’abonament del subministrament públic d’aigua. 

No obstant això, la secció primera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha desestimat el recurs, en una sentència que no és ferma i que imposa les costes a l’associació de veïns. La resolució conclou que es tracta d’una “situació que romania en la il·legalitat”. 

Ni l’associació ni els usuaris mateixos dels habitatges del Poblat Militar “en cap moment van tindre ni van adquirir la condició de titulars de l’aprofitament originari”, argüeix el TSJ-CV. “Eren mers beneficiaris de facto de l’aprofitament concedit a favor de la base militar i en nom del Ministeri de Defensa i de l’Exèrcit de Terra”, afig la sentència a què ha tingut accés elDiario.es. 

L’Advocacia de l’Estat, en representació dels ministeris de Defensa i de Transició Ecològica, argumentava que la situació que plantejava l’associació “no es correspon amb la realitat” i al·ludia a la trajectòria de la base militar de Bétera, que ha passat d’una de les principals places de l’exèrcit franquista en la postguerra a seu d’alta disponibilitat de l’OTAN. 

“No té a veure jurídicament ni realment la situació de l’any 1940 amb l’actual”, afirma l’Advocacia de l’Estat, que recorda que “hi ha altres formes de subministrament d’aigua” i retrau que els militars jubilats intenten “mantindre una situació il·legal”. “No poden pretendre que l’aigua siga debades”, rebla.