Només el 4,21% dels valencians en risc de pobresa es van beneficiar d’una renda d’inserció en 2019

A penes un 4,21% del més d’un milió de valencians que estan en risc de pobresa (segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística) es van beneficiar el 2019 d’una renda d’inserció. Així es desprén de l’Informe de Rendes Mínimes d’Inserció del Ministeri de Drets Socials analitzat per l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, que xifra en el 8% la població sota el llindar de la pobresa a Espanya que es va beneficiar l’any passat de les rendes mínimes d’inserció que ofereixen les comunitats autònomes.

D’aquesta manera, 43.365 persones van percebre aquestes ajudes davant d’1.030.776 que estan en risc de pobresa a la Comunitat Valenciana, el 20,6% de la població. Aquest 4,2% se situa tan sols per davant de Múrcia, Andalusia, Castella-la Manxa i les Canàries, mentre que està molt lluny de les dues comunitats forals, que són aquelles en què la renda d’inserció va arribar a un percentatge més elevat de ciutadans en risc de pobresa –el 70,4% a Navarra o el 63% al País Basc–. També ofereixen una cobertura considerablement superior Cantàbria (18,4%), Astúries (17,5%), les Balears (15,5%) o Aragó (15,5%).

Pel que fa a la quantia d’aquestes rendes d’inserció, a escala estatal suposa el 17,1% de la renda mitjana per llar a Espanya, un percentatge que s’ha incrementat en més de tres punts des del 2018 (13,7%). En aquest cas, la Comunitat Valenciana se situa per damunt de la mitjana amb un 20,5% –només estan per davant Extremadura (23,1%) i Catalunya (22%)–, de manera que la renda mitjana d’una llar valenciana està en 30.683 euros i la despesa per titular de la renda d’inserció va ser el 2019 de 6.280 euros (20,47%).

85.000 beneficiaris actualment

Amb la posada en marxa de l’ingrés mínim vital per part del Govern, que se suma a la renda valenciana d’inclusió, el nombre de beneficiaris d’aquesta mena d’ajudes pràcticament s’ha duplicat. Segons les dades de la Conselleria i del Ministeri, uns 55.000 valencians perceben la renda d’inclusió, als quals se sumen els prop de 30.000 que reben l’ingrés mínim vital.

L’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials considera una “notícia magnífica” la posada en marxa de l’ingrés mínim vital, però lamenta que les expectatives dels ciutadans estan veient-se frustrades pel fet de quedar “atrapats en el laberint burocràtic d’una norma de disseny farragós en els tràmits, inadequat per les seues condicionalitats i immisericorde en els procediments amb les persones més vulnerables”.

Finalment, demanen a les comunitats autònomes que els 1.686 milions d’euros que invertien en rendes mínimes “s’orienten a la garantia del dret a la inserció social reforçant els serveis socials, per a la lluita de l’exclusió social que produeix la pobresa continuada, transmesa generacionalment i sense possible eixida en un context d’escassetat i precarietat d’oportunitats en el mercat laboral”.