Àgueda Micó: “El nacionalisme valencià és el fil que cus totes les lluites a favor de la majoria i contra els privilegis d’uns pocs”

Àgueda Micó (l’Olleria, 1978) és secretària d’Organització del Bloc Nacionalista Valencià des del 2012 i coordinadora general des del 2016. Politóloga de formació i professora associada, acaba de presentar la seua candidatura per a revalidar el seu projecte en la formació majoritària de Compromís, un model que aposta pel concepte de sobirania com a “empoderament” individual i col·lectiu, per la consolidació del poble valencià com a subjecte polític, comprenent la sobirania territorial, l’alimentària i la tecnològica.

Com està el valencianisme polític al cap de sis anys en el Govern del Botànic?

En el millor moment. La transformació social i la construcció del país són coses que tenen molt a veure amb la capacitat de fer-ho des de les institucions. Des que el 2015 el valencianisme d’esquerres aconsegueix tindre una presència fortíssima en les Corts Valencianes, en el Govern del Botànic i en les institucions de l’Estat, en el Congrés i el Senat, s’obri un cicle en què aconseguim traslladar una sèrie d’objectius que marquen l’agenda política d’aquest país i que milloren la situació del valencianisme, entés com un espai ideològic per a fer polítiques per a la majoria, des de la defensa del finançament i de les institucions d’autogovern per a poder fer polítiques públiques, passant per la defensa del territori, un eix bàsic del valencianisme des de la seua creació, continuant amb la consolidació i la defensa de la nostra llengua, cultura i senyals d’identitat; amb una sèrie de polítiques que han posat l’ideari i la manera de fer política feminista en les nostres vides. Crec que hem sigut capaços de conjugar els eixos bàsics del valencianisme amb la justícia social, el feminisme, la defensa dels drets LGTBI, l’ecologisme, amb polítiques que intenten dotar de qualitat democràtica aquest país. Sense el valencianisme d’esquerres i Compromís, això no estaria; ja hem vist governs de majories absolutes del PSOE anteriors i aquestes ganes de transformació social, de cohesió, de vertebració del territori... La cohesió social és importantíssima per a lluitar contra l’extrema dreta. La millor manera de combatre l’extrema dreta i el neoliberalisme és fer polítiques de cohesió social.

Els preocupa, ja no sols l’esclat de l’extrema dreta, sinó l’escàs marge entre blocs d’esquerra i dreta en les Corts Valencianes?

El sòl electoral de la dreta al País Valencià sempre ha sigut alt. Han tingut la capacitat mediàtica, política i judicial de poder encarar el seu missatge utilitzant la demagògia i ara hi tornen. Estan encallats en aquesta manera de fer política utilitzant el populisme, tenint en compte que estem eixint d’una crisi pandèmica mundial, que comporta molt d’estrés per a la ciutadania i les institucions. Crec que és una mala notícia l’arribada de Carlos Mazón, que encarna aquest zaplanisme pur, la corrupció d’aquell moment, les formes, el neoliberalisme torna, torna amb campanyes com l’‘aigua per a tots’; és una mala notícia per a la política, però és a les nostres mans continuar consolidant les polítiques transformadores que milloren la vida de la gent. Crec que des del Govern del Pacte del Botànic hem fet una bona gestió de la crisi, hem demostrat que es poden fer bones polítiques i que el paper de Compromís ha sigut essencial. Crec que aquest és el camí a seguir: que la gent, quan compare models, veja el del Botànic, amb polítiques per a la majoria, que garanteixen els serveis públics; és la millor manera de combatre la dreta i l’extrema dreta.

He sentit alguna vegada que el Bloc i Compromís són partits d’urbanites molt formats.

Si una cosa tenim bona és que som un partit arrelat al territori. Tenim presència municipal en molts municipis; jo vinc de l’Olleria, que no arriba a 9.000 habitants, i veiem que la vertebració del projecte és important de nord a sud. Cada vegada hem anat guanyant espai de nuclis urbans menuts a grans i això ha possibilitat que tinguem presència, com a l’ajuntament de Castelló, l’alcaldia de València, Elx, Crevillent, Catarroja, Manises, Vinaròs… tenim presència important en tot el territori; tenim 750 regidors i entre 70 i 80 alcaldies, les diputacions... No som un partit urbanita, ni molt menys. Pot ser que l’alcaldia faça aquesta sensació, però ens serveix perquè la gent del país mire el cap i casal d’una manera més amable, s’hi senta representada. El cap i casal és important, veure la ciutat de València amb una mirada integradora és fonamental i vertebra el País Valencià.

Ho comentava perquè la ponència política planteja allò que el sociòleg Manuel Castells anomena les identitats projecte: vertebrar idees a través del feminisme i l’ecologisme. Hi ha qui pensa que centrar l’atenció en aquests dos projectes pot deixar arrere la qüestió del territori, la llengua, les arrels.

La qüestió és tindre un projecte que vertebre totes aquestes idees, aquests ítems, que són la base del nostre projecte valencianista. El nacionalisme valencià és el fil que cus totes les lluites a favor de la majoria i contra els privilegis d’uns pocs, lluites que tenen a veure amb la justícia social, l’ecologisme, el feminisme, en la defensa de l’autogovern, la justícia social, des del punt de vista que suma. Una cosa essencial del valencianisme polític ha sigut la nostra reinvenció com a projecte polític; hem anat creixent. La ponència política posa de manifest aquesta refundació, aquesta actualització del que som, tenint en compte la base de la qual venim i tenint en compte que necessitem representar la majoria social d’aquest país. El valencianisme polític ha sigut fort per la defensa del territori contra l’especulació urbanística en els huitanta; negue que hi haja cap renúncia al que som pel fet de tindre una visió integradora de totes les lluites socials i polítiques.

Parlava des del valencianisme, però des de l’esquerra clàssica se sol crear aquesta dicotomia entre interessos de classe i interessos identitaris.

És que aquesta dicotomia està totalment superada en aquests moments. Nosaltres apostem, des de la perspectiva econòmica, per una transició ecològica i democràtica; per qüestions tan importants per a la conciliació, com anar més enllà de la jornada laboral de 32 hores, per la transició energètica, l’aposta per l’economia social, circular, cooperativa; que el teixit social productiu puga desenvolupar-se i tinga eines d’innovació, apostar pel futur tenint en compte que l’economia i l’ecologia han d’anar de la mà. És una eina que desenvolupa Compromís tenint en compte els interessos de la majoria contra l’interés de grans empresaris, com amb l’ampliació del port de València, el projecte d’Intu Mediterrani, amb l’eina del Patsecova, el Pativel, les lleis de defensa del territori i de l’horta forma part de l’essència que el nacionalisme valencià ha posat damunt la taula.

Precisament en algunes d’aquestes qüestions han tingut frecs amb els seus socis del PSPV. És complicat governar amb ells?

Els governs de coalició no són mai fàcils. Però si tens clar el projecte de país i per a la gent, arribes a acords. Vull posar damunt la taula la importància que ha tingut Compromís en aquests projectes, en les polítiques de cohesió social, territorial, ecològica... S’han dut a terme per l’obstinació de Compromís; és el que sempre hem defensat i ara que governem les duem a terme. La Llei de funció pública, amb el requisit lingüístic, una cosa tan normal com el fet que els drets lingüístics siguen una realitat; la llei trans, que és pionera en l’Estat, s’han desenvolupat per Compromís. Això ha de marcar el nostre full de ruta, i no ho està fent el Govern estatal. El PSOE i Podem han de ser valents en aquest sentit, la gent valora l’esquerra quan és capaç de millorar la seua vida. El que ha posat damunt la taula Más Madrid en la campanya madrilenya, o el BNG, que ha sigut capaç de recuperar l’esquerra arrelada al territori, les polítiques que parlen de les preocupacions de la gent, és el camí que Compromís ha desenvolupat des del 2015.

Un dels èxits de Compromís ha sigut aquesta forma d’organització en coalició. Una vegada superat el congrés del Bloc, quin futur espera a l’organització?

Nosaltres sempre hem volgut que siga una única organització; hem apostat per un projecte unitari. Però Compromís és una organització amb gent que ve de cultures polítiques diferents i sempre ens hem respectat; encara que nosaltres volem anar més enllà, si la resta dels socis se senten més còmodes en una federació... Pensem que qualsevol camí que done estabilitat a aquest projecte, que és en el que creiem fermament, és una bona solució.

Parlant d’aliances i Madrid... Enric Morera manifestava fa unes setmanes el seu suport al projecte de Más Madrid. Se senten pròxims a aquesta manera de fer política?

Sí, ho comentava abans. Formem part de l’aliança europea, amb Més, el BGN, ERC... Partits que representen una manera de fer política arrelada al país, que aporten solucions des de l’esquerra, la cohesió social, des de les seues realitats a la ciutadania. Más Madrid ha aconseguit fer el que fem altres partits. Crec que és el camí a seguir; estic contenta que es consolide aquest espai en diferents països, a Espanya i a Europa, on hi ha un moviment proeuropeu i arrelat a la societat. Des de l’obertura, la cooperació i tenint en compte que formem part de societats multiculturals per a construir nacions i espais de llibertat.

És quasi graciós que un partit a què s’acusa de catalanista faça campanya a Madrid.

Bé, nosaltres compartim espai en el Congrés i hi ha moltes qüestions en què trobem sintonia: les comissions d’investigació per a fiscalitzar la monarquia, la jornada laboral...

Algun diputat de Compromís es va enfadar per fer campanya fora del País Valencià.

Nosaltres anem quan ens criden en altres territoris. Hem estat a Aragó, a les Balears... Col·laborem amb qui pensem que pot aportar.

Com es pot teixir aquest grup d’esquerra confederal en pròximes eleccions?

Des del País Valencià hem demostrat aquest temps, a través de Joan Baldoví i el seu equip en el Congrés, que la millor manera de posar els problemes valencians en primera línia és tindre representació i visibilitat. Per exemple, amb el finançament, que és una qüestió clau en l’agenda valenciana gràcies a Compromís, es demostra que fan falta canvis en el model territorial i el valencianisme polític ho té clar. Falta que altres països en l’Estat facen el mateix i volem fer-ho des del punt de vista horitzontal i de la cooperació. Hem treballat amb la Chunta Aragonesista, hem anat junts a les europees... amb forces arrelades al territori. Mentre siga d’igual a igual per a millorar i fer un estat més plurinacional, que tinga en compte que la realitat és més plural i diversa que el que alguns volen veure, em sembla un camí interessant. Aquesta força és fonamental perquè el Govern de PSOE i Unides Podem vaja pel camí de la transformació social, de la valentia per a millorar la vida de la gent. A vegades trobem a faltar que el Govern col·labore amb les forces que li van donar suport en la investidura; el camí de transformació passa per la col·laboració amb aquestes forces.

Parlava abans de l’alcaldia de València. Quin hauria de ser el futur de Compromís i Joan Ribó?

Estem en un procés intern, de repensar el nostre projecte, d’estructurar-nos orgànicament. Parlar de candidats o llistes és una conversa que ha de vindre en el moment que toque. Vull reivindicar la bona faena que s’ha fet des de l’ajuntament i que la figura de Joan Ribó representa aquesta ciutat.

Hi ha un corrent en el Bloc que no està molt d’acord amb el canvi de nom i la ponència. Com negociaran o s’integraran?

A través de la ponència política i estatutària volem refermar-nos en el que som i sumar. Crec que la integració de tota la gent que tinga clars els objectius a seguir és una cosa fonamental. En la meua candidatura cap tot el que vulga continuar apostant per aquest projecte que està millorant la vida de molta gent. La integració ha de vindre de compartir objectius. Sobre el canvi de nom, quan actualitzes un projecte polític, un canvi de nom pot ajudar que es visibilitze. És una cosa que decidirem entre tots; Més Compromís posa damunt la taula la idea d’apostar pel projecte de tots que és Compromís.