El repte de Compromís: mobilitzar les seues bases en primàries per a superar els seus resultats en generals i autonòmiques

Arranquen les primàries de Compromís per a triar més de 400 representants a les Corts Valencianes, el Parlament Europeu i els ajuntaments. La formació valencianista afronta un procés clau no solament per a determinar els lideratges, sinó mobilitzar les seues bases per a impulsar els seus resultats en les eleccions generals i autonòmiques del pròxim 28 d’abril.

Prop de 50.000 persones s’han inscrit per a participar en les primàries de la coalició, 10.000 més que l’any anterior. “En un període d’apatia, aquesta participació és molt important”, assenyalen des de l’equip de Compromís. Encara que l’augment en el nombre d’inscrits no necessàriament portaria a un augment de votants, la coalició confia a millorar els resultats en tots dos processos. “La cosa més lògica és que algú que s’inscriu participe i faça d’ambaixador”, afigen.

En les autonòmiques anteriors, quan l’objectiu era desallotjar el PP de la Generalitat, Compromís va duplicar els resultats i va sumar quasi 300.000 vots respecte a les mateixes eleccions del 2011. En les eleccions a les Corts Valencianes, la formació es veu prou forta per a millorar els seus 19 diputats, malgrat que la decisió de Ximo Puig de convocar-les juntament amb les generals perjudique una opció d’àmbit autonòmic.

Per a les generals del 2016 resulta complicat fer el càlcul per a Compromís, ja que s’hi va presentar amb Podem i Esquerra Unida i van arribar a 655.895 vots, 200.000 més que Compromís en les autonòmiques del 2015.

El panorama en els comicis del 28 d’abril és bastant diferent, ja que la formació va en solitari tant al Congrés com al Senat i repeteix com a marca pròpia a les Corts Valencianes. El 2016 la formació es va veure beneficiada de la popularitat de Podem i el seu líder, Pablo Iglesias, una cara carismàtica. Molts analistes apostaven llavors perquè els morats i les confluències –entre les quals, A la valenciana– pogueren sobrepassar els socialistes a Espanya, que feren el sorpasso, que finalment no es va produir. Un fet que sí que es va donar en aqueixos comicis a la Comunitat Valenciana.

L’aliança de les esquerres va donar 9 diputats, quatre d’ells de Compromís, que van haver d’anar-se’n al grup parlamentari Mixt pel fet de no permetre’s que formaren grup propi, i cinc de Podem. Amb una campanya ara tan polaritzada, en què el PSOE vol postular-se com a única alternativa a l’extrema dreta, creix la teoria del vot útil en detriment de l’interés dels partits amb un discurs de proximitat com és el de Compromís, marcadament valencianista. No obstant això, des de la formació no tenen aqueixa perspectiva i consideren que el tàndem Mónica Oltra-Joan Baldoví té prou estirada per a mobilitzar l’electorat i es presenta com a agrupació que defensa els interessos valencians a Madrid. Quatre anys de Govern del Botànic són un bon currículum. Fins i tot s’estudia que la vicepresidenta podrà fer campanya pel candidat al Congrés, el més ben valorat pel CIS, recorden.

Unes quantes diputades també creuen que aconseguiran que els seus representants en la cambra baixa milloren el resultat, ja que la figura d’Iglesias ha anat desgastant-se i no és comparable a l’èxit que tenia el líder de Podem fa dos anys. D’aqueix desgast podrien beure en les tres circumscripcions de la Comunitat Valenciana.

Però anar separadament també té altres contres. Entre aquests, el de la visibilitat mediàtica. Els dirigents morats estaran en els debats de les cadenes de televisió i emissores de ràdio, públiques i privades, així com en les edicions nacionals dels diaris, mentre que l’aparició de partits autonòmics probablement es limita a Televisió Espanyola, marcada per llei.

Els valencianistes poden tindre un problema amb els temps en mitjans de comunicació públics. Segons la Llei electoral, la distribució d’espais gratuïts per a propaganda electoral es fa atenent el nombre total de vots que va obtindre cada partit, federació o coalició en les anteriors eleccions equivalents. Si simultàniament a les eleccions al Congrés se celebren eleccions a una assemblea legislativa de comunitat autònoma o municipals, només es tenen en compte els resultats de les eleccions anteriors al Congrés per a la distribució d’espais en la programació general dels mitjans nacionals.

Pel fat d’haver concorregut com una coalició amb una força estatal, però a escala autonòmica, no és clar el repartiment de minuts, ja que no estan comptabilitzats uns vots concrets per a Compromís i Podem separadament en A la valenciana. Seguint la Llei electoral, el seu espai per a propaganda en els mitjans públics estaria entre 10 i 15 minuts, encara que no estan regulat els minuts que han de tindre en els debats televisats.

Des de Compromís consideren que À Punt suplirà la falta de representació valenciana en les televisions nacionals. La finestra dels mitjans de comunicació públics autonòmics pot ser una oportunitat per a reforçar el seu candidat, Joan Baldoví, encara que l’estirada de les televisions per a orientar el vot està en qüestió, més encara en unes eleccions en què abunden els indecisos. En aquest cas, la vicepresidenta del Consell pot estirar mediàticament de la coalició, en els debats amb més presència femenina com el del 8 de març.

Les votacions de les primàries separen el cap i el cos de la llista per a les Corts Valencianes, el Parlament Europeu i els ajuntaments. El Bloc, partit majoritari, també fa primàries per a triar els seus representants en el Congrés, encara que haurà d’encreuar els seus resultats amb els de la resta de la coalició.