“El Corredor Mediterrani que executa Foment serà un coll de botella”

Llicenciada en Dret per la Universitat Jaume I de Castelló, María José Salvador fa set mesos que està al capdavant de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, una de les carteres més àmplies i mediàtiques del nou Consell del tripartit que presideix Ximo Puig.

Salvador, que va exercir com a diputada del PSPV en les Corts durant l’última legislatura del PP, atén eldiario.es en el seu despatx del complex administratiu Nou d’Octubre. Malgrat la situació de fallida tècnica heretada de l’etapa popular, es mostra convençuda de poder superar tots els reptes que té per davant. D’il·lusió i de ganes de treballar, no li’n falten.

Podem i Ciutadans han fet una aliança per a canviar les actuals lleis urbanístiques. Com ho veu?

Tenen tota la legitimitat de presentar iniciatives, però a més de modificar la LOTUP (Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge), una cosa que es farà al seu moment, hi ha altres fórmules per a delimitar el creixement urbanístic.

Quines mesures ha pres en aquest sentit?

Hem signat una moratòria perquè se suspenguen els PAI (plans urbanístics) que hi havia en tramitació en els primers 500 metres de la costa, perquè estem tramitant el pla d’infraestructura verda del litoral (Pativel), que comportarà una protecció en la primera línia de costa. A més, estem tramitant també la llei de l’horta, que suposa evitar que passen a urbanitzables 8 milions de metres de sòl i hem evitat la construcció en el futur de 25.000 habitatges de necessitat dubtosa davant la gran quantitat d’habitatges buits que tenim a la Comunitat.

Sembla que Ciutadans està més prop de vosaltres en matèria d’urbanisme del que es podria haver pensat.

Jo pense que això anirem veient si es confirma al llarg de la legislatura quan fem una proposta de modificació de la LOTUP i ací anirem veient a quins consensos podem arribar, però sí que és important que ja no podem pensar en aqueix funcionament del parlament com abans, on hi havia una majoria absoluta del PP que era com un corró en què pràcticament cap iniciativa de l’oposició prosperava.

Quan va prendre possessió del càrrec, va anunciar l’execució d’una auditoria per a conéixer la situació econòmica de la Conselleria. Quins han estat els resultats?

Sí, ho vam plantejar a través de la Intervenció. En aquesta Conselleria és important destacar una sèrie de qüestions que ens hem trobat en l’àmbit econòmic, com és el deute dels impagaments d’ajuda a l’habitatge, que vull recordar que es va dir que eren 240 milions d’euros reconeguts pel PP; doncs bé, aquests 240 milions s’han convertit en 280, perquè hi havia 40 milions més de deute que nosaltres vam reconéixer al mes de juliol perquè tothom tinguera la mateixa seguretat jurídica.

Quin deute té la seua Conselleria?

Ens hem trobat un 80% del pressupost d’Obres Públiques hipotecat fins l’any 2020. Aproximadament són, entre deute i interessos, 106 milions d’euros el que hem de pagar en obres i infraestructures que tenen una utilitat qüestionable, com ara la línia T2 de València, que és un dels casos més simbòlics, o per exemple a Castelló, que hem de pagar el TRAM fins l’any 2018, o a Alacant, l’entrada a la ciutat que és l’avinguda de Dénia o el passeig marítim de Benidorm. Són infraestructures que va fer el PP amb la seua política habitual del jo ho faig i ja ho pagarà el que vinga darrere.

En quina situació està l’EIGE?

En l’EIGE (Entitat d’Infraestructures de la Generalitat) ens hem trobat caldejant les empreses mixtes en matèria d’habitatge que va crear Blasco i que la resta de consellers del PP van continuar, en les quals l’IVVSA (Institut Valencià de l’Habitatge) era una empresa més en el mercat d’especulació de l’habitatge i on les empreses mixtes també contribuïen a aqueixa finalitat. Nosaltres ens vam trobar una empresa mixta com era Tarea, d’Ortiz, i ens n’hem eixit immediatament d’aqueixa empresa. I d’altra banda, en Desarrollos Urbanos hem portat a la Fiscalia unes qüestions irregulars que hi hem trobat i iniciarem el procés de liquidació d’aquesta empresa.

En tota aqueix deute entraria també la hipoteca de la Fórmula 1, veritat?

Evidentment, dels 100 milions d’euros que ha costat la Fórmula 1, 60 són d’un crèdit que començarem a pagar enguany amb un cost de 7,5 milions d’euros. Uns diners que podíem destinar a polítiques d’habitatge i hem de destinar a la Fórmula 1, que vull recordar que el PP va dir que no costaria un euro als valencians, i sí que ha costat, i molt, sense tenir a més cap benefici per a la ciutadania.

Hi ha alguna novetat judicial respecte d’això?

Tot el que anem detectant ho hem portat davant la Fiscalia. Pel que va a la Fórmula 1, vam trobar 600.000 euros en factures que no es van reclamar a Valmor quan era una empresa privada, i no obstant això, sí que es va fer després quan va ser adquirida per la Generalitat Valenciana. A més, hem detectat que hi havia anys que sí que havia factures en concepte de lloguer d’espais a Valmor, i d’altres no hi havia factures a pesar que també es va celebrar la Fórmula 1.

Teniu prevista alguna mesura nova per a garantir habitatge a persones desnonades?

A més de rehabilitar 700 habitatges del parc públic que teníem buits i en estat ruïnós de l’etapa del PP, bonificar els lloguers i ajustar-los a la renda dels inquilins, a hores d’ara negociem amb els bancs perquè ens cedisquen pisos. Vam reunir totes les entitats bancàries i els vam demanar una cosa raonable. Els vam plantejar que havien rebut un rescat de 70.000 milions d’euros de diners públics i els vam demanar que ens cediren els habitatges que tenen buits per a la gent que els necessitara a canvi d’un lloguer social. També els vam sol·licitar una moratòria perquè deixaren d’aplicar desnonaments mentre es tramita la llei per la funció social de l’habitatge que estem ultimant. Doncs bé, només van firmar aquesta declaració d’intencions Caixa Ontinyent, Caja Mar i Caixa Popular.

En quina fase està la llei de la funció social de l’habitatge?

Tenim la intenció de presentar-ne l’avantprojecte aquest trimestre. Crearem un registre d’habitatges desocupats i els bancs que voluntàriament no cedisquen els que tenen buits seran sancionats en virtut d’aquesta normativa.

Quines inversions exigiran amb caràcter prioritari al Ministeri de Foment del futur Govern?

En matèria d’infraestructures, volem que les inversions de Foment representen l’11% que suposem els valencians pel que fa a la població i al producte interior brut a Espanya. Fins i tot així, amb el dèficit inversor d’anys passats, ens quedaríem curts, però aquest serà el nostre plantejament siga quin siga el color polític del futur Govern. D’altra banda, hi ha una infraestructura determinant per a la nostra Comunitat que és el Corredor Mediterrani. Lamentem l’opció del tercer fil escollida per Foment, perquè és un fil d’anada i vinguda en què s’han de compaginar mercaderies amb passatgers, proximitats, regionals, alta velocitat i això serà un coll de botella importantíssim. Nosaltres ens hem mantingut en la posició de la doble plataforma amb amplada europea perquè, si no, no tindrem infraestructures competitives.

Els ha donat el Govern cap termini concret per a l’arribada de l’AVE a Castelló i per a l’execució del Corredor?

Les primeres notícies que vam tenir després de l’incompliment de la data del 14 de desembre per a l’arribada de l’AVE a Castelló, que també afecten les obres del tercer fil, van ser que el 30 d’abril seria la nova data en què estarien acabades aquestes obres. No obstant això, ara les últimes notícies que hem conegut són que Renfe es planteja suspendre els serveis de Rodalia a l’agost per a poder acabar amb més rapidesa les obres del tercer fil; per tant estem en una situació que evidencia que no hi ha planificació pel Govern d’Espanya.

També és primordial que es millore el servei de Rodalia, veritat?

Efectivament, necessitem les proximitats Castelló-Vinaròs, Xàtiva-Alcoi, Alacant-Villena, el tren de la costa, que vull recordar que seguim sense tenir-ne notícies del Ministeri d’aqueix estudi informatiu que havien de fer sobre aqueix projecte. També és molt important la modernització del tren Sagunt-Terol-Saragossa.

Quina creu que és la millor solució per a l’accés ferroviari a València ciutat?

Nosaltres vam tenir una reunió en el si de la Societat Parc Central abans de Nadal en què el Govern d’Espanya ens va presentar un projecte sense cap mena de consens ni informació tant a l’Ajuntament de València com a aquesta Conselleria. Vam traslladar al Ministeri que començàrem a treballar una solució consensuada. El que no assumirem són propostes que alteren el Pla General de València que tant va costar d’adaptar a aqueix projecte i, d’altra banda, el que tampoc acceptarem és que constantment a la Comunitat Valenciana hàgem d’assumir la situació de restricció econòmica del Govern d’Espanya, mentre altres autonomies no pateixen aquest efecte de retallades en matèria d’infraestructures. No volem ni més ni menys que la resta.

Quins són les principals inversions que teniu previstes a la Comunitat?

En aquesta nova etapa, per necessitat i per vocació, cal repensar les inversions en matèria d’infraestructures. El que no és raonable és que s’haja invertit en infraestructures megalòmanes els últims anys. Per tant, aquesta nova etapa és una nova etapa en què cal repensar. I en aqueix sentit, el que hem fet, a causa també d’aqueixes limitacions econòmiques que tenim, és actuar en la línia de manteniment i conservació de carreteres, incidir en la seguretat viària, en l’accessibilitat i la connectivitat de les persones. Seran amb aquesta mena d’actuacions amb què ens comprometrem, és a dir, millores en punts negres en què hi haja sinistralitat. També anem treballant, i així està previst en el pressupost, en la construcció de carrils bici i millores dels accessos de vianants, com ara el cinturó verd de València, que són 52 quilòmetres que finançarem amb fons europeus, del qual ja hem licitat el primer tram.

Tenen cap pla per a acabar la línia T2 de València?

La línia T2 ha costat ja 190 milions d’euros, el que hi ha executat fins ara, i acabar i posar en funcionament aqueixa part que ja està feta suposaria una inversió addicional de 100 milions d’euros. Evidentment, tenint en compte la situació econòmica, és absolutament inviable i, per tant, aquest tipus d’actuacions només ens podríem marcar en l’horitzó plantejar i efectuar algun tipus d’inversió en la mesura que hi haja un nou model de finançament del nou Govern d’Espanya, perquè, en cas contrari, és impossible poder assumir econòmicament aquesta mena d’actuacions.

Ja hi ha acord definitiu amb l’Ajuntament per l’aparcament de la plaça de la Ciutat de Bruges?

Vam crear una comissió tècnica amb els tècnics de l’Ajuntament de València per a resoldre aqueix tema. Aquest és un altre dels llegats enverinats del govern anterior en què no van poder posar-se d’acord dues administracions del mateix color polític, com eren anteriorment la Generalitat i el consistori amb el PP. Cosa molt distinta és el que passa ara: estem treballant un nou conveni amb l’Ajuntament perquè ha pres la decisió de licitar i adjudicar el pàrquing del qual volen assumir la titularitat. Això suposa un cost de quasi 13 milions d’euros per a l’Ajuntament. Per tant, el que fem ara fent és buscar un mecanisme més flexible per a fer front a aqueix pagament.

La reurbanització en superfície també va a compte de l’Ajuntament?

En aquests moments estem redefinint el conveni i és una cosa que estem negociant amb l’Ajuntament, veurem com resolem tot el conjunt.

La liberalització de l’autopista AP7, si s’esdevé, alterarà els diferents projectes de variants?

El 31 de desembre de l’any 2019 acaba la concessió i aquest Govern ha estat clar i rotund sobre el fet que no hi haja una altra pròrroga, així ho vam traslladar al Ministeri de Foment i, per tant, el que pensem també és que cal començar a treballar ja amb vista al 2019 els accessos i les connexions que s’han de produir quan es liberalitze l’AP7, que implicarà que caldrà repensar algunes de les variants que es van plantejar al seu dia.

L’estació d’autobusos de València està completament obsoleta. Teniu cap pla per a millorar-la?

La prioritat que tenim en aquests moments és redefinir el mapa de les concessions, ja que tenim el 80% de les concessions de transport de passatgers caducada, i garantir els serveis de les línies noves. Estem negociant amb la Conselleria d’Educació per a compatibilitzar les línies de transport educatiu amb les de passatgers, especialment a l’interior, perquè a vegades es dupliquen els serveis. Quant al condicionament de l’estació d’autobusos, gestionada per una empresa concessionària, tot just resolguem el problema de les línies de transport que tenim en aquests moments, veurem quines millores podem exigir en un moment donat en l’estació d’autobusos.

Quin futur augura al polèmic aeroport de Castelló?

No parlarem de tot el que va suposar l’aeroport de Castelló, però la qüestió és que està en funcionament, que hi ha un gerent nou i un rumb nou en què aquest nou Govern s’ha bolcat molt per a construir un nou relat de l’aeroport de Castelló, perquè necessita un relat turístic a la província de Castelló i en aqueix sentit s’està treballant amb serietat i amb rigor i en la mesura que és una infraestructura que està en funcionament. El que cal és treballar perquè siga operatiu i siga una font d’atracció de turistes per a la província.